Page 14 - Revista Celiacs de Catalunya

MACIÓ I INVESTIGACIÓ 2018
Per tant, algunes de les conclusions a destacar dels resultats
de l’estudi realitzat són:
• Hi ha diferències entre el perfil nutricional dels ali-
ments amb gluten i sense gluten.
• En diverses ocasions aquestes diferències són significatives.
• En el cas del pa de motlle, seria convenient reformular
alguns productes sense gluten per millorar el seu per-
fil nutricional.
• Seria interessant realitzar estudis similars amb altres grups
d’aliments (per exemple, la pasta).
Dra. Nancy Babio. La celiaquia i la seva associació amb els
trastorns de la conducta alimentària
Després de la pausa cafè, va arribar el torn de la ponència
de la Dra. Nancy Babio, Llicenciada en Nutrició per la Univer-
sitat de Buenos Aires, Doctora per la Universitat Rovira i Virgili
i Presidenta del Col·legi Dietistes-Nutricionistes de Catalunya.
La Dra. Babio posà el focus en la celiaquia i la seva associa-
ció amb els trastorns de la conducta alimentaria (TCA), ja
que diversos casos de TCA han estat reportats en malalts amb
celiaquia, suggerint que els TCA podrien ser una comorbiditat
associada a la malaltia celíaca.
En primer lloc, la Dra. Babio va exposar els diferents trastorns
de la conducta alimentària i va fer incidència en què és important
tractar-los de forma precoç, ja que en el 50% dels casos de risc
els TCA continuen dos anys més tard.
Factors de risc per desenvolupar un TCA:
 La insatisfacció corporal.
 La personalitat o la psicopatologia: baixa autoestima,
rigidesa, perfeccionisme, pensament polaritzat, depressió
major, distímia, trastorn d’ansietat, etc. Aquests factors no
es té clar si precedeixen el TCA o apareixen després.
 Els factors socioculturals: impacte dels mitjans, ideal de
bellesa i èxit lligat a estar prim. La població diana són dones
adolescents.
 La dieta: les dietes severes i molt estrictes predisposen a
desenvolupar un TCA.
Els pacients celíacs també han de formar part de la po-
blació diana en la detecció precoç del trastorn de la con-
ducta alimentària. Per quin motiu? Alguns autors (Zerwas S,
2017. Marild K, 2017. Hedman A, 2018. Conviser JH, 2018) han
suggerit que els trastorns de la conducta alimentària podrien ser
una comorbiditat associada a la malaltia celíaca.
Hi ha diversos factors que en pacients celíacs podrien
desencadenar un TCA:
 La restricció alimentària que suposa seguir una dieta sen-
se gluten genera una focalització permanent en els hà-
bits alimentaris.
 Si la dieta no és equilibrada pot generar una conducta
d’afartament, cosa que genera ansietat per no controlar el
que s’està menjant i segueix amb una conducta purgativa. I,
si es repeteix el cicle (restricció, afartament i compensació),
es tracta d’un TCA.
 La restricció alimentària permanent d’aliments amb gluten
comporta un canvi en els comportaments alimentaris i
la percepció de la imatge corporal.
 Augment de pes després del diagnòstic en iniciar la Dieta
Sense Gluten.
14 / HIVERN 2018
 Símptomes de depressió en pacients celíacs associats a
la preocupació pel pes i la formació corporal.
 L’infradiagnostic de malaltia celíaca pot precipitar a tenir un
TCA.
Encara que s’han descrit alguns casos clínics de pacients amb
celiaquia i anorèxia nerviosa, bulímia i altres trastorns de la con-
ducta alimentària, hi ha pocs estudis epidemiològics que hagin
avaluat aquestes associacions.
La Dra. Babio presentà la prevalença de la malaltia celíaca
en pacients amb TCA, segons dos estudis:
• La prevalença de malaltia celíaca en pacients amb TCA (ano-
rèxia nerviosa) és de 0,6-6,1%. Per tant, hi ha un lleuger
augment de la prevalença respecte a la població en general.
(Basso MS, et al. Eur J Pediatr. 2013;172(2):261-3; Nacino-
vich R, et al. Neuropsychiatr Dis Treat. 2017;13:1211-1214)
• La prevalença de TCA en pacients amb celiaquia: 5%
(Karwautz A, et al. Psychosomatics 2008; 49:399-406; Pyn-
nönen PA, et al. Psychosomatics. 2004;45(4):325-35; Wot-
ton CJ, et al. Int J Eat Disord. 2016 ;49(7):663-72)
Tot i que hi ha fortes associacions entre la celiaquia i els TCA,
no és possible determinar si aquestes són causals.
Seguidament, la Dra. Babio presentà els resultats de diver-
sos estudis que analitzen el vincle entre els trastorns de la
conducta alimentària i la malaltia celíaca:
• Segons l’estudi Eating Disorders in Adolescents with Celi-
ac Disease: Influence of Personality Characteristics and
Coping, realitzat a 259 noies adolescents, les pacients amb
malaltia celíaca i TCA eren les de major edat, sovint no com-
plien amb la seva dieta, tenien un índex de massa corporal
(IMC) superior i majors nivells de depressió.
• Segons l’estudi Risk of Eating Disorders in Patients With
Celiac Disease, realitzat a 98 noies amb malaltia celíaca i 98
controls (cas-control), es va determinar que:
 L’única diferència significativa fou que els casos de paci-
ents celíacs tenien major prevalença de pares o mares
amb TCA.
 Tot i que només es va veure un major risc de TCA en noies
majors de 13 anys, les proves de cribratge no van trobar
diferències clares entre casos i controls.
 Són necessaris més estudis que puguin demostrar aques-
ta possible relació.
 Es recomana als professionals de la salut que incorporin
una eina de cribratge per identificar precoçment aquests
pacients de risc.
• L’estudi Celiac Disease and Anorexia Nervosa: A Nati-
onwide Study, realitzat a 17.959 noies amb malaltia celíaca
i 83.379 controls, va trobar una associació positiva entre ma-
laltia celíaca i anorèxia nerviosa, tant abans com després del
diagnòstic de celiaquia.
• El recent estudi Bidirectional relationship between eating
disorders and autoimmune diseases, realitzat a 2.500.000
persones amb malalties autoimmunes i 83.379 controls, va
trobar una associació bidireccional entre les dues classes de
malaltia, que indica que el diagnòstic d’una augmenta el risc
de l’altra, especialment en dones. A més, determinà que les