Page 28 - Revista Celiacs nº2
P. 28
primera persona
La gestió del NO PUC
“Nosaltres som els únics propietaris del nostre cos”
…Éssers humans amb sentiments, emocions, cossos i races diferents, educats en diferents cultures i religions,
però malgrat tots aquests condicionants, tots som persones que volem ser respectats i acceptats com a tals en
el nostre entorn social.
Letaapcealidaequviidaaen cada
L’actitud dels pares és fonamental si el
diagnòstic es fa en la nostra infantesa, i
hem de ser conscients que aquesta acabarà
repercutint profundament en el nen. Una
sobreprotecció per part de la família fomentarà
en aquest la seva inseguretat, poca tolerància,
frustració i baixa autoestima.
En canvi, l’acceptació de la celiaquia com
una part de la seva vida permetrà que el
nen visqui l’alimentació sense gluten amb
normalitat, i que en arribar a l’adolescència
tingui una major seguretat en sí mateix i no
faci transgressions en la seva dieta.
Dra. Ángela de la Rosa Moltes vegades és la manca d’informació la La confiança i una bona comunicació en la
que ens produeix aquest refús de la celiaquia. família són fonamentals en aquesta etapa per
Doctora especialitzada en psicologia Per aquest motiu és també necessari que a què l’adolescent pugui expressar els seus
clínica d’adults i adolescents la societat assumeixi la seva part; que sentiments i preocupacions. No hem d’oblidar
les institucions ajudin a difondre aquesta que el grup adquireix una gran importància en
Què passa quan hem d’acceptar que som informació en centres educatius, sanitaris, en aquest moment vital, i si l’adolescent accepta
celíacs? Quan hem de dir jo NO puc menjar restaurants, hotels, cafeteries, aeroports... El la celiaquia i ho transmet al grup com quelcom
gluten perquè soc celíac? Com ens coneixement d’una realitat com la celiaquia normal, aquest l’ajudarà i l’acceptarà, el que
sentim? Com creiem que ens veuen els altres? per part dels nostres governants permetrà li farà més fàcil el gestionar el NO de forma
Com gestionem el NO PUC? millorar la qualitat de vida del celíac, qui espontània i natural.
podrà, per exemple, trobar amb major facilitat
Preguntes i més preguntes que ens tanquen una major varietat de productes sense gluten, En l’adult, la gestió del NO PUC dependrà
en un univers d’incertesa. Por al canvi, al a un preu més econòmic del que ha de fer bàsicament de la seva actitud i capacitat
refús, a la diferència. Aquesta por s’esdevé en front en aquests moments, en un nombre resolutiva davant les circumstàncies adverses.
un monstre que pot arribar a devorar la nostra més ampli de botigues especialitzades, o
autoestima si no ens enfrontem a ell. Però, podrà gaudir d’un bon àpat en restaurants L’experiència és un grau i la podem utilitzar
com fer-ho? A vegades el problema es troba acreditats. Tot això, evidentment, li ajudarà a per fomentar la confiança en nosaltres
en el nostre entorn més pròxim, en la nostra tenir la sensació d’estar fent una vida com la mateixos: “Si he estat capaç d’enfrontar-me a
pròpia família que nega la situació i ens aïlla de qualsevol persona no celíaca. nombroses situacions i canvis a la meva vida,
per protegir-nos generant un escut al nostre per què no he de poder fer-ho ara? Al cap i
voltant, on en molts casos, per exemple, El celíac ha d’assumir el NO PUC amb a la fi és per la meva salut”. Jo puc assumir
les sortides a menjar fóra de casa queden naturalitat, però no podem oblidar aquest canvi.
limitades o prohibides. que l’etapa evolutiva en què es trobi
en el moment d’assabentar-se de la En conclusió, la gestió del NO PUC dependrà
Per què? Acceptar la celiaquia comporta seva nova condició haurà d’influir, i bàsicament d’una bona autoestima que ens
viure amb ella en harmonia i per sempre. Fer- molt, en el seu procés d’acceptació. permeti acceptar els canvis que es produeixin
ho ens generarà seguretat i ens facilitarà la a la nostra vida. Per això hem de confiar
nostra interacció social. plenament en nosaltres mateixos, saber
empatitzar amb el nostre entorn, reconèixer les
30 CELÍACS OCTUBRE 2015 nostres emocions i, per sobre de tot, acceptar
que som el que som: éssers humans únics.
La gestió del NO PUC
“Nosaltres som els únics propietaris del nostre cos”
…Éssers humans amb sentiments, emocions, cossos i races diferents, educats en diferents cultures i religions,
però malgrat tots aquests condicionants, tots som persones que volem ser respectats i acceptats com a tals en
el nostre entorn social.
Letaapcealidaequviidaaen cada
L’actitud dels pares és fonamental si el
diagnòstic es fa en la nostra infantesa, i
hem de ser conscients que aquesta acabarà
repercutint profundament en el nen. Una
sobreprotecció per part de la família fomentarà
en aquest la seva inseguretat, poca tolerància,
frustració i baixa autoestima.
En canvi, l’acceptació de la celiaquia com
una part de la seva vida permetrà que el
nen visqui l’alimentació sense gluten amb
normalitat, i que en arribar a l’adolescència
tingui una major seguretat en sí mateix i no
faci transgressions en la seva dieta.
Dra. Ángela de la Rosa Moltes vegades és la manca d’informació la La confiança i una bona comunicació en la
que ens produeix aquest refús de la celiaquia. família són fonamentals en aquesta etapa per
Doctora especialitzada en psicologia Per aquest motiu és també necessari que a què l’adolescent pugui expressar els seus
clínica d’adults i adolescents la societat assumeixi la seva part; que sentiments i preocupacions. No hem d’oblidar
les institucions ajudin a difondre aquesta que el grup adquireix una gran importància en
Què passa quan hem d’acceptar que som informació en centres educatius, sanitaris, en aquest moment vital, i si l’adolescent accepta
celíacs? Quan hem de dir jo NO puc menjar restaurants, hotels, cafeteries, aeroports... El la celiaquia i ho transmet al grup com quelcom
gluten perquè soc celíac? Com ens coneixement d’una realitat com la celiaquia normal, aquest l’ajudarà i l’acceptarà, el que
sentim? Com creiem que ens veuen els altres? per part dels nostres governants permetrà li farà més fàcil el gestionar el NO de forma
Com gestionem el NO PUC? millorar la qualitat de vida del celíac, qui espontània i natural.
podrà, per exemple, trobar amb major facilitat
Preguntes i més preguntes que ens tanquen una major varietat de productes sense gluten, En l’adult, la gestió del NO PUC dependrà
en un univers d’incertesa. Por al canvi, al a un preu més econòmic del que ha de fer bàsicament de la seva actitud i capacitat
refús, a la diferència. Aquesta por s’esdevé en front en aquests moments, en un nombre resolutiva davant les circumstàncies adverses.
un monstre que pot arribar a devorar la nostra més ampli de botigues especialitzades, o
autoestima si no ens enfrontem a ell. Però, podrà gaudir d’un bon àpat en restaurants L’experiència és un grau i la podem utilitzar
com fer-ho? A vegades el problema es troba acreditats. Tot això, evidentment, li ajudarà a per fomentar la confiança en nosaltres
en el nostre entorn més pròxim, en la nostra tenir la sensació d’estar fent una vida com la mateixos: “Si he estat capaç d’enfrontar-me a
pròpia família que nega la situació i ens aïlla de qualsevol persona no celíaca. nombroses situacions i canvis a la meva vida,
per protegir-nos generant un escut al nostre per què no he de poder fer-ho ara? Al cap i
voltant, on en molts casos, per exemple, El celíac ha d’assumir el NO PUC amb a la fi és per la meva salut”. Jo puc assumir
les sortides a menjar fóra de casa queden naturalitat, però no podem oblidar aquest canvi.
limitades o prohibides. que l’etapa evolutiva en què es trobi
en el moment d’assabentar-se de la En conclusió, la gestió del NO PUC dependrà
Per què? Acceptar la celiaquia comporta seva nova condició haurà d’influir, i bàsicament d’una bona autoestima que ens
viure amb ella en harmonia i per sempre. Fer- molt, en el seu procés d’acceptació. permeti acceptar els canvis que es produeixin
ho ens generarà seguretat i ens facilitarà la a la nostra vida. Per això hem de confiar
nostra interacció social. plenament en nosaltres mateixos, saber
empatitzar amb el nostre entorn, reconèixer les
30 CELÍACS OCTUBRE 2015 nostres emocions i, per sobre de tot, acceptar
que som el que som: éssers humans únics.
