Page 27 - Revista Celiacs nº2
P. 27
Vull ser mare
La Marta, la Montse i la Natalia tenien un mateix objectiu, ser mares.
I un mateix entrebanc en el camí, les disfuncions provocades per la
celiaquia, ja sigui en forma d’infertilitat, interrupcions de l’embaràs
o menopausa avançada. Les tres ens expliquen la seva experiència
en primera persona, si han reeixit en el seu objectiu o si el somni
encara no s’ha fet realitat.
Marta Pradal Natalia G. Montserrat Iranzo
44 anys 38 anys 45 anys
Advocada Infermera Dansa terapeuta i ballarina
Tinc 44 anys i en fa tres que sé que sóc celíaca. Fa dos anys que em van diagnosticar celiaquia. Després de trobar-me malament durant molts
Em van diagnosticar celiaquia als 39 anys, També pateixo alta intolerància al sorbitol anys i visitar força metges, als 34 anys em van
després de perdre tres embarassos, cadascun E-420 i no puc prendre llet de vaca, no la diagnosticar celiaquia. La clau pel diagnòstic,
amb diferents simptomatologies. Van ésser uns digereixo, ni de soja. El diagnòstic final va trigar malgrat haver patit tots els símptomes haguts i
anys tristos i difícils perquè perdre un embaràs quatre anys a arribar, i tot es va desencadenar per haver, fou una dermatitis herpetiforme que
i un altre i un altre desgasta molt, i a més fent- en començar una dieta per perdre pes. Vaig la meva dermatòloga va associar quasi sense
me proves mèdiques buscant la causa.. Una perdre de manera molt ràpida 24 kgs, a ritme dubtar a la celiaquia.
vegada van trobar anticoagulant lúpic i en una de 3-4 per setmana, i com que soc infermera
altra el fetge alterat, anèmia, asma..., però veia que no podia ser i em vaig posar en mans La visita posterior al gastroenteròleg va ésser
ningú em va parlar de celiaquia. d’un especialista. Fins aquell moment havien curta, ja que de seguida em va enviar cap al
enfocat els meus problemes cap al colon quiròfan per fer-me una biòpsia intestinal que va
Un dia, quan ja m’havia resignat a no ser mare, irritable, però després d’una biòpsia intestinal donar uns resultats demolidors. Es confirmava
em va sortir alterat una anàlisi de sang de la va quedar clar que era celíaca, diagnòstic que el que era un secret evident, i que anticipaven
revisió mèdica anual de la feina. Per casualitat venia a justificar també períodes de diarrees i dismenorrees extremes, una alçada (1,65
jo acabava de llegir en el metro un article sobre digestius en general. metres) no d’acord amb la genètica familiar;
la celiaquia, d’una revista que regalen en les el meu pare fa quasi dos metres i les meves
farmàcies. Vaig anar al metge amb el retall Pel camí, sis intents de ser mare no reeixits: germanes fan 1,75m,els mencionats problemes
de la revista per preguntar-li si això podia ser quatre de cicle natural, una fecundació in-vitro de pell, i d’altres també característics: molta o
el què em passava. I a partir d’aquí, tot fàcil: i una inseminació artificial. Ara estic en període porca energia, inflamacions a les articulacions,
anàlisi i biòpsia intestinal. de descans, però no descarto de cap manera inflamació abdominal...
tornar a intentar-ho perquè crec que tot es pot
Després d’un any de dieta estricta sense gluten, superar. Als 37 anys les menstruacions van començar
vaig ser mare als 42 anys d’una nena preciosa. a canviar de periodicitat, em van diagnosticar
He tingut un embaràs molt bo i em trobo molt La meva mare també ha patit molts problemes que havia tingut menys òvuls dels normals
millor. Tot i això enyoro molt un bon entrepà o intestinals i encara no estan resols; li estan en una dona i als 39 anys en va arribar una
una bona ensaïmada! fent proves i no acaben de trobar el diagnòstic menopausa prematura.
precís.
La meva opció de ser mare era clara des de feia
També estic en estudi d’osteoporosi al maluc anys; primer volia adoptar i després ser mare
dret, pendent de densitometria; tinc problemes biològica. Sóc immensament feliç amb la Paola,
d’esquena lumbociatàlgia esquerra, hèrnia L5- per sort va ésser una opció i no una obligació,
S1, fissura radicular, protrusió L4-L5, afectació però no he pogut complir el segon desig per què
motora i sensitiva de la cama esquerra físicament va aparèixer el problema d’infertilitat
que vaig recuperant. I anèmies recurrents, prematura. Fou dur d’acceptar i ha estat un xoc
aproximadament cada quatre mesos. psicològic, però són coses que passen. I com li
dic a la meva filla, “a tu t’he tingut a dos llocs,
al meu cap i al meu cor, i això no ho canviaria
per res”.
La Marta, la Montse i la Natalia tenien un mateix objectiu, ser mares.
I un mateix entrebanc en el camí, les disfuncions provocades per la
celiaquia, ja sigui en forma d’infertilitat, interrupcions de l’embaràs
o menopausa avançada. Les tres ens expliquen la seva experiència
en primera persona, si han reeixit en el seu objectiu o si el somni
encara no s’ha fet realitat.
Marta Pradal Natalia G. Montserrat Iranzo
44 anys 38 anys 45 anys
Advocada Infermera Dansa terapeuta i ballarina
Tinc 44 anys i en fa tres que sé que sóc celíaca. Fa dos anys que em van diagnosticar celiaquia. Després de trobar-me malament durant molts
Em van diagnosticar celiaquia als 39 anys, També pateixo alta intolerància al sorbitol anys i visitar força metges, als 34 anys em van
després de perdre tres embarassos, cadascun E-420 i no puc prendre llet de vaca, no la diagnosticar celiaquia. La clau pel diagnòstic,
amb diferents simptomatologies. Van ésser uns digereixo, ni de soja. El diagnòstic final va trigar malgrat haver patit tots els símptomes haguts i
anys tristos i difícils perquè perdre un embaràs quatre anys a arribar, i tot es va desencadenar per haver, fou una dermatitis herpetiforme que
i un altre i un altre desgasta molt, i a més fent- en començar una dieta per perdre pes. Vaig la meva dermatòloga va associar quasi sense
me proves mèdiques buscant la causa.. Una perdre de manera molt ràpida 24 kgs, a ritme dubtar a la celiaquia.
vegada van trobar anticoagulant lúpic i en una de 3-4 per setmana, i com que soc infermera
altra el fetge alterat, anèmia, asma..., però veia que no podia ser i em vaig posar en mans La visita posterior al gastroenteròleg va ésser
ningú em va parlar de celiaquia. d’un especialista. Fins aquell moment havien curta, ja que de seguida em va enviar cap al
enfocat els meus problemes cap al colon quiròfan per fer-me una biòpsia intestinal que va
Un dia, quan ja m’havia resignat a no ser mare, irritable, però després d’una biòpsia intestinal donar uns resultats demolidors. Es confirmava
em va sortir alterat una anàlisi de sang de la va quedar clar que era celíaca, diagnòstic que el que era un secret evident, i que anticipaven
revisió mèdica anual de la feina. Per casualitat venia a justificar també períodes de diarrees i dismenorrees extremes, una alçada (1,65
jo acabava de llegir en el metro un article sobre digestius en general. metres) no d’acord amb la genètica familiar;
la celiaquia, d’una revista que regalen en les el meu pare fa quasi dos metres i les meves
farmàcies. Vaig anar al metge amb el retall Pel camí, sis intents de ser mare no reeixits: germanes fan 1,75m,els mencionats problemes
de la revista per preguntar-li si això podia ser quatre de cicle natural, una fecundació in-vitro de pell, i d’altres també característics: molta o
el què em passava. I a partir d’aquí, tot fàcil: i una inseminació artificial. Ara estic en període porca energia, inflamacions a les articulacions,
anàlisi i biòpsia intestinal. de descans, però no descarto de cap manera inflamació abdominal...
tornar a intentar-ho perquè crec que tot es pot
Després d’un any de dieta estricta sense gluten, superar. Als 37 anys les menstruacions van començar
vaig ser mare als 42 anys d’una nena preciosa. a canviar de periodicitat, em van diagnosticar
He tingut un embaràs molt bo i em trobo molt La meva mare també ha patit molts problemes que havia tingut menys òvuls dels normals
millor. Tot i això enyoro molt un bon entrepà o intestinals i encara no estan resols; li estan en una dona i als 39 anys en va arribar una
una bona ensaïmada! fent proves i no acaben de trobar el diagnòstic menopausa prematura.
precís.
La meva opció de ser mare era clara des de feia
També estic en estudi d’osteoporosi al maluc anys; primer volia adoptar i després ser mare
dret, pendent de densitometria; tinc problemes biològica. Sóc immensament feliç amb la Paola,
d’esquena lumbociatàlgia esquerra, hèrnia L5- per sort va ésser una opció i no una obligació,
S1, fissura radicular, protrusió L4-L5, afectació però no he pogut complir el segon desig per què
motora i sensitiva de la cama esquerra físicament va aparèixer el problema d’infertilitat
que vaig recuperant. I anèmies recurrents, prematura. Fou dur d’acceptar i ha estat un xoc
aproximadament cada quatre mesos. psicològic, però són coses que passen. I com li
dic a la meva filla, “a tu t’he tingut a dos llocs,
al meu cap i al meu cor, i això no ho canviaria
per res”.
