Què pot aportar cada producte i com comprovar-ne la seguretat respecte al gluten
Una persona amb malaltia celíaca pot entrenar i competir amb normalitat si segueix una dieta sense gluten equilibrada i suficient. Els suplements només tenen sentit quan responen a una necessitat concreta: facilitar la ingesta durant l’exercici, corregir un dèficit o buscar un efecte sobre el rendiment que tingui evidència. A aquesta valoració cal afegir-hi una segona pregunta: el producte ofereix garanties respecte al gluten?
Classificació de Suplements segons L’Institut Australià de l’Esport
L’Institut Australià de l’Esport classifica els aliments esportius i els suplements segons l’evidència científica, la seguretat i la seva aplicació pràctica. El grup A inclou productes amb evidència sòlida en situacions específiques. El grup B reuneix opcions amb resultats emergents o contradictoris. El grup C inclou productes sense evidència suficient de benefici en esportistes, i el grup D agrupa substàncies prohibides o amb un risc elevat de contaminació antidopatge (Australian Institute of Sport).
Pertànyer al grup A no significa que el producte sigui necessari per a tothom. La utilitat depèn de l’esport, la durada i intensitat de l’esforç, l’alimentació habitual, l’estat de salut i la resposta individual.
Grup A i utilitat de cada suplement
| Producte | Per a què pot servir | Punts d’atenció sobre el gluten |
| Beguda esportiva | Aporta líquid i hidrats de carboni alhora. Pot ajudar a hidratar-se i mantenir l’energia en exercicis prolongats. | Revisar aromes i mescles. Normalment sense gluten. |
| Gels, gominoles i barretes | Ofereixen hidrats de carboni concentrats i fàcils de transportar abans o durant l’exercici. | Les barretes poden contenir civada no certificada, malta, galeta o cereals amb gluten. |
| Electròlits | Reposen sobretot sodi i, en menor proporció, altres minerals perduts amb la suor. Són útils quan les pèrdues són elevades. | Les pastilles i pols aromatitzades poden incorporar diversos additius. Cal comprovar etiquetatge. |
| Proteïna aïllada | Facilita arribar a les necessitats de proteïna i distribuir-la després de l’entrenament quan els aliments no resulten pràctics. | El sèrum de llet, la soja, el pèsol o l’arròs no contenen gluten de manera natural, però els aromes i el processament poden afegir risc. |
| Mescla d’hidrats i proteïna | Aporta energia i proteïna en batuts, barretes o preparats quan costa menjar o recuperar amb aliments habituals. | Com més complexa és la fórmula, més important és buscar la menció «sense gluten». |
| Creatina monohidrat | Augmenta les reserves musculars de fosfocreatina. Pot millorar la força, la potència i la capacitat de repetir esforços intensos; amb entrenament de força pot afavorir el guany de massa magra. | És preferible un producte d’un sol ingredient i etiquetat «sense gluten». |
| Cafeïna | Pot augmentar l’alerta i reduir la percepció d’esforç. Pot beneficiar la resistència i algunes tasques d’alta intensitat, però la resposta varia. | La cafeïna no conté gluten per si mateixa, però els gels, les pastilles i els preparats amb diversos ingredients poden incorporar altres components. Cal revisar l’etiquetatge del producte final. |
| Beta alanina | Augmenta la carnosina muscular, que ajuda a amortir l’acidesa. Pot ser útil en esforços intensos sostinguts o repetits. | Sovint es ven dins de preentrenaments amb molts ingredients. Cal revisar la fórmula completa. |
| Nitrat i suc de remolatxa | Augmenta la disponibilitat d’òxid nítric i pot millorar l’eficiència de l’exercici o el rendiment de resistència en alguns esportistes. | Els concentrats i shots poden portar aromes o espessidors. Cal revisar l’etiqueta del producte acabat. |
| Bicarbonat de sodi | Ajuda a augmentar la capacitat d’amortiment de l’acidesa associada a l’exercici intens. Pot millorar el rendiment en determinats esforços d’alta intensitat, especialment d’entre un i deu minuts o en sèries repetides. | El bicarbonat pur és simple, però les càpsules o mescles poden contenir excipients. Pot causar molèsties digestives. |
| Glicerol | Afavoreix la retenció de líquids i pot utilitzar-se en exercici prolongat amb calor o quan l’accés a beguda és limitat. | És un producte menys habitual. Cal verificar tant la composició com la declaració de gluten. |
| Ferro, calci, folat, vitamina D i zinc | Poden ser necessaris per corregir dèficits nutricionals identificats. En persones amb celiaquia, especialment després del diagnòstic o si persisteixen problemes d’absorció, convé valorar-ne els nivells i la necessitat de suplementació de manera individualitzada, amb seguiment professional. | Cal comprovar la composició i la informació sobre el gluten del producte concret. Els complements alimentaris i els medicaments tenen requisits d’etiquetatge diferents. |
Els suplements de ferro, vitamina D o altres micronutrients s’han d’individualitzar segons la dieta, les analítiques i la indicació professional. No són potenciadors del rendiment quan no existeix un dèficit (Rubio-Tapia et al., 2023).
Grups B C i D
Grup B. Inclou productes com el col·lagen, els probiòtics, els prebiòtics, l’oli de peix, la curcumina, els polifenols de fruites i els multivitamínics. Poden tenir aplicacions concretes, però l’evidència encara és limitada o depèn molt del context esportiu. El col·lagen s’estudia com a suport en processos de rehabilitació de tendons i altres teixits; els probiòtics, per a algunes situacions gastrointestinals o immunitàries; i els polifenols, per a la recuperació. Cap d’ells tracta la celiaquia ni permet consumir gluten (AIS, s. d.-b).
Grup C. Hi trobem, entre altres, els aminoàcids ramificats o BCAA, l’HMB, el magnesi utilitzat amb finalitats de rendiment i la vitamina E en dosis suplementàries. Sovint es comercialitzen per augmentar múscul, reduir la fatiga o accelerar la recuperació, però l’AIS considera que l’evidència no justifica recomanar-los com a suplements esportius. Això no impedeix que un mineral es prescrigui per corregir un dèficit clínic (AIS, s. d.-c).
Grup D. Inclou estimulants, prohormones, moduladors selectius dels receptors androgènics o SARMs i altres substàncies prohibides o amb alt risc de contaminació. No s’han d’utilitzar. Una etiqueta «sense gluten» només informa sobre el gluten: no garanteix l’absència de substàncies dopants (AIS, s. d.-d; Maughan et al., 2018).
Com interpretar l’etiquetatge del gluten
La menció «sense gluten» es pot utilitzar quan el producte final conté com a màxim 20 mg de gluten per kg. L’Espiga Barrada registrada identifica productes llicenciats que compleixen l’estàndard d’AOECS i controls addicionals (Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición [AESAN], 2024; Association of European Coeliac Societies [AOECS], s. d.; Comissió Europea, 2014).
| Informació de l’envàs | Què significa per a una persona amb celiaquia |
| «Sense gluten» | Compleix el límit legal i és una opció apta. |
| Espiga Barrada | Afegeix la verificació d’un sistema de certificació al compliment del límit de gluten. |
| «Pot contenir blat, ordi, sègol o cereals amb gluten» | Si el producte no declara també «sense gluten», cal escollir una altra opció. |
| Sense cereals amb gluten als ingredients, però sense declaració | No hi ha gluten afegit intencionadament, però no s’ofereix la mateixa garantia sobre possibles contactes encreuats. |
| «Vegà», «natural», «plant based», «sense lactosa» o «100 % pur» | Aquestes expressions no aporten informació sobre el gluten. |
En casos poc freqüents, un producte pot indicar «sense gluten» i «pot contenir blat». La primera menció garanteix el límit legal de gluten; l’advertència pot estar dirigida a persones amb al·lèrgia al blat. Davant d’una etiqueta contradictòria o poc clara, és recomanable consultar el fabricant o l’Associació.
Les persones amb celiaquia poden practicar esport amb normalitat, però és important assegurar que la dieta sense gluten sigui equilibrada i cobreixi les necessitats energètiques i nutricionals de l’activitat física.
Una revisió científica recent de Yamani et al. (2026) destaca la importància d’individualitzar el seguiment nutricional dels esportistes amb celiaquia, especialment en casos de diagnòstic recent, dèficits nutricionals o símptomes persistents. En aquestes situacions, pot ser convenient valorar l’estat nutricional i detectar possibles mancances que puguin afectar la salut, la recuperació o el rendiment esportiu.
Ara bé, tenir celiaquia no implica necessàriament haver de prendre suplements. La seva utilització ha de respondre a una necessitat identificada i valorar-se segons la situació clínica, l’alimentació habitual i les exigències de l’activitat esportiva.
Abans de comprar o consumir
- Comproveu l’envàs de cada sabor i format. Dues varietats de la mateixa marca poden tenir composicions diferents.
- Torneu a llegir l’etiqueta en cada compra, ja que les formulacions i les instal·lacions de fabricació poden canviar.
- En compres per internet, contrasteu la informació del web amb l’etiqueta del producte que rebeu.
- Eviteu pols o preparats dispensats sense l’envàs original, perquè no es pot verificar la composició ni les advertències.
- Valoreu amb un dietista-nutricionista l’objectiu, la dosi, el moment d’ús, la tolerància digestiva i les possibles interaccions.
- Si competiu, busqueu també garanties antidopatge específiques. La certificació de gluten i el control de substàncies prohibides són processos diferents.
- La millor opció és un suplement que respongui a una necessitat identificada, tingui evidència per a aquell ús i ofereixi una declaració clara respecte al gluten. Aquesta combinació evita compres innecessàries i redueix el risc de consumir un producte inadequat.
- Recordeu que un producte amb evidència científica per al rendiment esportiu no és necessàriament adequat per a totes les persones, i que la classificació de l’AIS no garanteix que sigui sense gluten. Cal valorar per separat la necessitat del suplement, la seva eficàcia i la seguretat del producte concret.
Autors: Cristóbal Pérez Sixto, responsable del Departament Tècnic de l’Associació Celíacs de Catalunya, i Nerea Muñoz, Departament Tècnic.
Referències
Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición. (2024). Guía de etiquetado de alimentos que contienen cereales con gluten: Reglas para la información de la presencia o ausencia de gluten. https://www.aesan.gob.es/dam/jcr:738ee87d-9f8f-4f46-bf93-f6ba9766ee71/GUIA_ETIQUETADO_DE_ALIMENTOS_QUE_CONTIENEN_CEREALES_CON_GLUTEN.pdf
Association of European Coeliac Societies. (s. d.). Gluten free certification. Recuperat el 15 de setembre de 2026, de https://www.aoecs.org/working-with-food/gluten-free-certification/
Australian Institute of Sport. (s. d.-a). Group A. Australian Sports Commission. Recuperat el 15 de setembre de 2026, de https://www.ausport.gov.au/ais/nutrition/supplements/group_a
Australian Institute of Sport. (s. d.-b). Group B. Australian Sports Commission. Recuperat el 15 de setembre de 2026, de https://www.ausport.gov.au/ais/nutrition/supplements/group_b
Australian Institute of Sport. (s. d.-c). Group C. Australian Sports Commission. Recuperat el 15 de setembre de 2026, de https://www.ausport.gov.au/ais/nutrition/supplements/group_c
Australian Institute of Sport. (s. d.-d). Group D. Australian Sports Commission. Recuperat el 15 de setembre de 2026, de https://www.ausport.gov.au/ais/nutrition/supplements/group_d
Comissió Europea. (2014). Reglament d’execució (UE) núm. 828/2014 de la Comissió, de 30 de juliol de 2014, relatiu als requisits per a la transmissió d’informació als consumidors sobre l’absència o la presència reduïda de gluten en els aliments. Diari Oficial de la Unió Europea, L 228, 5-8. https://eur-lex.europa.eu/eli/reg_impl/2014/828/oj
Maughan, R. J., Burke, L. M., Dvorak, J., Larson-Meyer, D. E., Peeling, P., Phillips, S. M., Rawson, E. S., Walsh, N. P., Garthe, I., Geyer, H., Meeusen, R., van Loon, L. J. C., Shirreffs, S. M., Spriet, L. L., Stuart, M., Vernec, A., Currell, K., Ali, V. M., Budgett, R. G., … Engebretsen, L. (2018). IOC consensus statement: Dietary supplements and the high-performance athlete. British Journal of Sports Medicine, 52(7), 439-455. https://doi.org/10.1136/bjsports-2018-099027
Rubio-Tapia, A., Hill, I. D., Semrad, C., Kelly, C. P., Greer, K. B., Limketkai, B. N., & Lebwohl, B. (2023). American College of Gastroenterology guidelines update: Diagnosis and management of celiac disease. The American Journal of Gastroenterology, 118(1), 59-76. https://doi.org/10.14309/ajg.0000000000002075
Yamani, O. B., Alghamdi, M. M., Zagzoog, A. M., Noorwali, E. A., Alotaibi, R. A., Alghannam, A. F., Aljaloud, K. S., Aragon, A. A., & Elsahoryi, N. A. (2026). An integrated nutritional and performance monitoring framework for athletes with celiac disease: A structured narrative review. Current Research in Food Science. https://doi.org/10.1016/j.crfs.2026.101568
