20/10/2026 · Actualització – Cristóbal Pérez Sixto
El 20 d’octubre se celebra el Dia Mundial de l’Osteoporosi, una iniciativa que recorda la importància de cuidar la salut òssia al llarg de tota la vida i de detectar a temps els factors que poden afeblir els ossos. La malaltia celíaca n’és un: quan no està diagnosticada o no es tracta correctament, pot afectar l’absorció de nutrients i alterar el procés de renovació de l’os.[1]
Ara bé, tenir celiaquia no significa necessàriament desenvolupar osteoporosi, ni totes les persones amb osteoporosi tenen malaltia celíaca. La relació existeix, però depèn de factors com l’edat en el moment del diagnòstic, el grau d’afectació intestinal, l’estat nutricional, la menopausa, l’activitat física i el seguiment correcte de la dieta sense gluten.[2,3]
Què és l’osteoporosi?
L’osteoporosi és una malaltia que redueix la resistència dels ossos i fa que siguin més fràgils. Sovint avança sense provocar símptomes i pot passar desapercebuda fins que es produeix una fractura després d’una caiguda o d’un traumatisme de poca intensitat.
Els ossos són teixits vius que es renoven constantment. Durant la infància, l’adolescència i els primers anys de l’edat adulta es forma bona part de la massa òssia que ens acompanyarà al llarg de la vida. Més endavant, especialment amb l’envelliment i després de la menopausa, la pèrdua d’os tendeix a accelerar-se.
En aquest procés influeixen molts factors: la genètica, l’edat, l’estat hormonal, l’alimentació, l’activitat física, el consum de tabac o alcohol, alguns medicaments i determinades malalties. Entre aquestes últimes hi ha la malaltia celíaca, que es considera una possible causa d’osteoporosi secundària.
Per què la celiaquia pot afectar els ossos?
La malaltia celíaca és una patologia sistèmica de base immunològica. En les persones afectades, el consum de gluten activa una resposta que lesiona la mucosa de l’intestí prim. Aquesta lesió pot dificultar l’absorció de nutrients essencials per als ossos, especialment el calci i la vitamina D.
La relació, però, no s’explica només per la malabsorció. La inflamació associada a una malaltia celíaca activa també pot alterar l’equilibri entre la formació i la destrucció de l’os. A més, algunes persones arriben al diagnòstic amb baix pes, dèficits nutricionals o alteracions hormonals que poden contribuir a una densitat mineral òssia més baixa.[2,3]
Per aquest motiu, l’osteopènia —una disminució de la densitat mineral òssia menys intensa que l’osteoporosi— i l’osteoporosi són més freqüents en persones adultes amb celiaquia que en la població general. Una revisió sistemàtica en homes i dones premenopàusiques amb malaltia celíaca va estimar una prevalença conjunta del 39,6% per a l’osteopènia i del 14,4% per a l’osteoporosi, tot i que els resultats variaven entre els estudis.[4]
Hi ha més risc de fractures?
Una densitat mineral òssia baixa no sempre acaba provocant una fractura, però la millor evidència disponible indica que les persones amb malaltia celíaca diagnosticada presenten un risc de fractura moderadament superior. Una metaanàlisi va observar un augment aproximat del 30% del risc de qualsevol fractura i del 69% del risc de fractura de maluc en els estudis prospectius.[5]
Aquest risc no és igual per a tothom. Pot ser més rellevant quan el diagnòstic de celiaquia arriba tard, existeix una malabsorció important, la densitat òssia ja és baixa, hi ha antecedents de fractures per traumatismes lleus o la recuperació intestinal és incompleta.
En aquest sentit, un estudi de seguiment va relacionar la persistència de la lesió intestinal amb un risc més elevat de fractura de maluc. Això reforça la importància de mantenir una dieta sense gluten estricta, revisar-ne periòdicament el seguiment i investigar per què no hi ha una bona evolució quan persisteixen els símptomes, els dèficits nutricionals o la baixa densitat òssia.[6]
Quan cal sospitar celiaquia?
L’osteoporosi precoç, l’osteopènia sense una causa clara o les fractures produïdes per traumatismes mínims poden ser manifestacions extradigestives de la malaltia celíaca. Per això, davant d’aquestes situacions, el professional sanitari pot valorar la conveniència de fer l’estudi diagnòstic corresponent, sobretot si hi ha altres indicis com anèmia ferropènica, pèrdua de pes, diarrea, distensió abdominal, antecedents familiars o una altra malaltia autoimmune.
El Document de consens sobre la malaltia celíaca a Catalunya ja incloïa l’osteopènia o l’osteoporosi en persones joves i les fractures per traumatismes mínims entre les situacions en què cal oferir l’estudi de malaltia celíaca. El Protocol per al diagnòstic precoç de la malaltia celíaca, actualitzat el 2026, també recull l’osteopènia, l’osteoporosi —especialment en adults joves— i les fractures de repetició entre els signes que han de fer considerar el diagnòstic.[7,8]
Això no significa que totes les persones amb osteoporosi s’hagin de sotmetre automàticament a totes les proves de celiaquia. La decisió s’ha d’adaptar a cada cas i basar-se en el conjunt de símptomes, signes, antecedents i factors de risc. També és important no retirar el gluten abans de completar l’estudi diagnòstic, perquè fer-ho pot alterar els resultats de les proves.[7,8]
Si apareix osteoporosi a una edat poc habitual o una fractura davant d’un traumatisme lleu, convé valorar si hi pot haver una causa secundària, com ara la malaltia celíaca.
Cal fer una densitometria?
La densitometria òssia, habitualment mitjançant DXA, permet mesurar la densitat mineral de l’os. En les persones adultes amb malaltia celíaca és una eina útil per detectar osteopènia o osteoporosi i decidir si calen controls o tractaments addicionals.
El Protocol de 2026 incorpora la valoració de la salut òssia dins del seguiment de les persones adultes amb celiaquia i preveu repetir la densitometria segons el resultat inicial i els factors de risc. Si ja hi ha osteoporosi en el moment del diagnòstic, el control pot ser més freqüent; en altres situacions, l’interval s’individualitza.[8]
En infants i adolescents, en canvi, la densitometria no s’indica de manera rutinària a tothom. Es considera sobretot quan hi ha sospita de malaltia òssia, fractures, alteracions importants del creixement, mala adherència a la dieta sense gluten o altres factors de risc. Aquesta diferència és important perquè, durant el creixement, una dieta sense gluten ben seguida i la recuperació nutricional acostumen a afavorir la recuperació de la massa òssia.[8,9]
La dieta sense gluten millora els ossos?
La dieta sense gluten estricta i de per vida és el tractament de la malaltia celíaca. En eliminar l’exposició al gluten, disminueix la resposta inflamatòria, la mucosa intestinal es pot recuperar i millora l’absorció dels nutrients. Tot plegat afavoreix la recuperació de la densitat mineral òssia.[2,3]
La millora, però, no és immediata ni igual en totes les persones. Una revisió sistemàtica va observar una recuperació parcial de la densitat òssia durant el primer any de dieta i una evolució progressiva durant els anys següents. La recuperació acostuma a ser més favorable en infants i adolescents, mentre que en adults diagnosticats tard pot ser parcial i requerir mesures addicionals.[2,9]
Per això, seguir correctament la dieta sense gluten és imprescindible, però no sempre és suficient per tractar una osteoporosi ja establerta. També cal valorar l’estat nutricional, corregir els dèficits de vitamina D, calci o altres micronutrients i considerar un tractament específic quan estigui indicat.[3,8]
La dieta sense gluten ajuda a protegir i recuperar la salut òssia, però el grau de recuperació depèn de la situació de cada persona.
Com podem cuidar la salut òssia?
La base és una alimentació variada i equilibrada, amb presència habitual d’aliments naturalment sense gluten. Els aliments rics en calci inclouen la llet i els derivats lactis, les begudes vegetals enriquides, les sardines amb espina, alguns fruits secs, els llegums i determinades hortalisses. La vitamina D es troba principalment en peixos grassos, ous i aliments enriquits, encara que en alguns casos pot ser necessari suplementar-la sota indicació professional.
No s’ha d’assumir que totes les persones amb celiaquia necessiten suplements. La necessitat, la dosi i la durada s’han d’establir segons l’alimentació, les analítiques, la densitat mineral òssia i la situació clínica. El Protocol de 2026 recomana identificar i corregir els dèficits nutricionals, especialment de calci i vitamina D, i derivar els casos d’osteoporosi greu o amb mala resposta a un especialista en metabolisme ossi.[8]
L’exercici físic també és important. Les activitats en què el cos suporta el seu propi pes —com caminar, córrer o pujar escales— i els exercicis de força ajuden a mantenir l’os i la musculatura. Cal adaptar-los sempre a l’edat, l’estat físic, el risc de caigudes i l’existència prèvia de fractures. També és recomanable no fumar, evitar un consum excessiu d’alcohol i mantenir un pes saludable.[1,3,8]
Pel que fa als productes específics sense gluten, no cal eliminar-los, però sí evitar que es converteixin en la base de l’alimentació. Alguns poden tenir un perfil nutricional menys favorable o aportar poca fibra i pocs micronutrients. Prioritzar aliments frescos o poc processats facilita una alimentació més equilibrada i adequada per a la salut general i òssia.[8]
Què cal recordar?
La malaltia celíaca pot afectar la salut dels ossos, principalment quan passa molt temps sense diagnosticar-se, hi ha malabsorció o la dieta sense gluten no se segueix correctament. Per aquest motiu, l’osteoporosi precoç, l’osteopènia inexplicada o una fractura davant d’un traumatisme lleu poden justificar que el professional sanitari valori la possibilitat d’una celiaquia.
Després del diagnòstic, el seguiment no s’ha de limitar a comprovar que desapareguin els símptomes digestius. També cal revisar l’adherència a la dieta sense gluten, l’estat nutricional i, quan correspongui, la salut òssia.
Les mesures principals per protegir els ossos són:
· Seguir una dieta sense gluten estricta i de per vida.
· Mantenir una alimentació variada, equilibrada i rica en nutrients.
· Corregir els dèficits de calci, vitamina D o altres micronutrients quan es detectin.
· Practicar exercici amb càrrega i exercicis de força adaptats a cada persona.
· Evitar el tabac i l’excés d’alcohol.
· Fer els controls mèdics i les densitometries indicades segons l’edat i els factors de risc.
Referències
- International Osteoporosis Foundation. (2026). World Osteoporosis Day: Get involved—Build, protect and strengthen your bones. https://www.worldosteoporosisday.org/get-involved
- Grace-Farfaglia, P. (2015). Bones of contention: Bone mineral density recovery in celiac disease—A systematic review. Nutrients, 7(5), 3347–3369. https://doi.org/10.3390/nu7053347
- Duerksen, D., Pinto-Sánchez, M. I., Anca, A., Schnetzler, J., Case, S., Zelin, J., Smallwood, T., Turner, J., Verdú, E. F., & Butzner, J. D. (2018). Management of bone health in patients with celiac disease: Practical guide for clinicians. Canadian Family Physician, 64(6), 433–438. https://pmc.ncbi.nlm.nih.gov/articles/PMC5999247/
- Ganji, R., Moghbeli, M., Sadeghi, R., Bayat, G., & Ganji, A. (2019). Prevalence of osteoporosis and osteopenia in men and premenopausal women with celiac disease: A systematic review. Nutrition Journal, 18, Article 9. https://doi.org/10.1186/s12937-019-0434-6
- Heikkilä, K., Pearce, J., Mäki, M., & Kaukinen, K. (2015). Celiac disease and bone fractures: A systematic review and meta-analysis. The Journal of Clinical Endocrinology & Metabolism, 100(1), 25–34. https://doi.org/10.1210/jc.2014-1858
- Lebwohl, B., Michaëlsson, K., Green, P. H. R., & Ludvigsson, J. F. (2014). Persistent mucosal damage and risk of fracture in celiac disease. The Journal of Clinical Endocrinology & Metabolism, 99(2), 609–616. https://doi.org/10.1210/jc.2013-3164
- Agència de Salut Pública de Catalunya. (2016). Document de consens sobre la malaltia celíaca a Catalunya. Generalitat de Catalunya, Departament de Salut.
- Grupo de trabajo del Protocolo para el diagnóstico precoz de la enfermedad celíaca. (2026). Protocolo para el diagnóstico precoz de la enfermedad celíaca. Ministerio de Sanidad; Servicio de Evaluación del Servicio Canario de la Salud.
- Barroso, M., Beth, S. A., Voortman, T., Jaddoe, V. W. V., van Zelm, M. C., Moll, H. A., & Kiefte-de Jong, J. C. (2024). Effect of a gluten-free diet on bone mineral density in children and adolescents with celiac disease: Systematic review and meta-analysis. Critical Reviews in Food Science and Nutrition, 64. https://doi.org/10.1080/10408398.2022.2153103
