Actualment, l’únic tractament segur per a la malaltia celíaca és seguir una dieta estricta sense gluten. Permet recuperar l’intestí i prevenir complicacions, però el contacte encreuat amb gluten pot provocar exposicions involuntàries.
Diversos equips investiguen tractaments que puguin complementar la dieta. Alguns intenten degradar el gluten, d’altres busquen frenar la resposta immunitària, protegir l’intestí o generar tolerància. Cap permet consumir gluten amb normalitat.
Un resultat recent: l’anticòs TEV-408
Teva Pharma ha comunicat resultats preliminars positius d’un assaig de fase 2a amb TEV-408, també anomenat TEV-53408. És un anticòs injectable que bloqueja la interleucina 15 (IL-15), implicada en la inflamació intestinal.
L’estudi va incloure 50 adults que seguien una dieta sense gluten i tenien poc dany intestinal. Després d’una única dosi de TEV-408 o placebo, van consumir gluten diàriament durant sis setmanes.
Al final de l’estudi, el grup tractat va presentar menys deteriorament de les vellositats intestinals i un augment molt menor de les cèl·lules inflamatòries que el grup placebo. Teva també informa de menys símptomes digestius i de l’absència de nous senyals de seguretat.
Són dades esperançadores, però limitades: l’estudi és petit, breu i només ha avaluat una dosi. Els resultats complets encara no s’han publicat en una revista científica. TEV-408 va reduir el dany, però no el va evitar completament ni pot substituir la dieta sense gluten.
Quines altres opcions s’estan investigant?
El resum següent agrupa, segons el que intenten fer, els estudis actuals recollits per la Celiac Disease Foundation. La fase indica fins on ha arribat cada projecte, però no garanteix que es converteixi en tractament.
Els estats corresponen a la informació consultada el setembre de 2026.
Com es llegeixen les fases? La fase preclínica es fa al laboratori (cèl·lules i mostres de teixit) i en animals. Les fases 1, 2 i 3 ja són estudis amb persones: la fase 1 comprova sobretot la seguretat en pocs participants, la fase 2 comença a mesurar si el tractament funciona i amb quina dosi, i la fase 3 ho confirma en grups grans abans de demanar l’autorització.
- Degradar el gluten abans que faci mal
-
- Preclínica: E40.
-
- Fase 2: latiglutenasa (ZMGX003), amb una fase 3 prevista.
- Frenar la inflamació o l’activació immunitària
-
- Preclínica: EQ302.
-
- Fase 1: ANB033, MTX-101 i CALY-002.
-
- Fase 1b completada: PTG-100, sense resultats publicats.
-
- Fase 2: DONQ52, FB102, ritlecitinib, amlitelimab, TAK-227/ZED1227 i TEV-408.
- Ensenyar el sistema immunitari a tolerar el gluten
-
- Preclínica: ALL-001, AnTolRx, Imotopes i PVT301.
-
- Fase 1: VTP-1000.
-
- Fase 2: TPM502, amb la fase 2a completada i una fase 2b en preparació.
-
- Aturat: TAK-101 va arribar a fase 2, però el desenvolupament es va interrompre.
- Protegir l’intestí o bloquejar altres passos de la malaltia
-
- Preclínica: IgY-112 i els inhibidors de DQ2/DQ8 de Provid.
-
- Fase 1: IMU-856, amb una fase 1b completada i nous estudis en preparació.
La majoria d’estratègies es troben en etapes inicials. Alguns programes s’aturen perquè no demostren prou eficàcia o perquè l’empresa no els continua. Per això, un resultat preliminar no és una cura imminent.
Celiacasa: recerca catalana per degradar el gluten a l’estómac
En aquest àmbit destaca Celiacasa, un projecte liderat pel doctor Francisco J. Pérez Cano, de l’Institut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària de la Universitat de Barcelona (INSA-UB), en col·laboració amb l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona del CSIC.
El projecte «Celiacasa: Acercando la enzima glutenasa a las personas sensibles al gluten» va rebre la Beca Vicente Varea 2025 de l’Associació Celíacs de Catalunya, dotada amb 10.000 euros. L’ajuda contribueix a desenvolupar un prototip funcional i avançar en la validació.
La Celiacasa és una proteïna creada a partir de la neprosina, un enzim digestiu d’una planta carnívora del gènere Nepenthes. Ha estat modificada perquè treballi especialment bé en l’ambient àcid de l’estómac. La idea és que degradi els fragments problemàtics del gluten abans que arribin a l’intestí prim i activin la resposta immunitària.
Els resultats publicats el 2026 mostren activitat en proves de laboratori, en un simulador de la digestió humana, en mostres de biòpsies estudiades fora del cos i en ratolins. En aquests models va reduir els fragments immunogènics del gluten i va disminuir alteracions com la inflamació, l’atròfia intestinal i els canvis en la microbiota.
És important precisar-ne la fase: Celiacasa es troba en desenvolupament preclínic. Encara no ha iniciat cap assaig clínic en persones i, per tant, no se’n coneixen l’eficàcia, la dosi ni la seguretat en humans. Abans d’arribar-hi caldrà completar més estudis, desenvolupar una formulació adequada, obtenir finançament i superar les autoritzacions corresponents.
Si el projecte continua avançant, la seva possible utilitat seria complementar la dieta davant exposicions accidentals, no permetre un consum lliure de gluten. Aquesta diferència és essencial, perquè cap enzim o suplement comercialitzat actualment ha demostrat que pugui substituir la dieta sense gluten.
Estat de la recerca: «en procés»
La recerca ofereix motius per a l’esperança: mai no hi havia hagut tantes vies terapèutiques en estudi. Tanmateix, entre un resultat inicial i un medicament autoritzat poden passar anys, i fins al moment cap dels candidats ha completat tot el procés de desenvolupament.
Fins que un tractament demostri seguretat i eficàcia en assaigs amplis i sigui autoritzat per les agències reguladores, la dieta estricta sense gluten continua sent imprescindible. Des de l’Associació seguirem informant dels avenços amb rigor, diferenciant sempre els resultats de laboratori, els assaigs clínics i els tractaments realment disponibles.
Autor: Cristóbal Pérez Sixto. Responsable del Departament Tècnic de l’Associació Celíacs de Catalunya.
Fonts
