Page 27 - Revista Celiacs de Catalunya
P. 27
EN PRIMERA PERSONA 2018
Viatge sense gluten a Tanzania i Zanzibar!
Aquest juliol de 2018 vaig viatjar a Tanzania i Zanzibar durant 20 de l’ensurt, el responsable ho va poder arreglar i a Madrid (on feia
dies, juntament amb un grup de 12 persones a qui no coneixia la primera escala) em van afegir el meu menú, així que finalment
prèviament. De totes, l’única celíaca era jo. Vam estar fent un vaig poder menjar. Mai havia tingut cap problema, però a la bossa
safari de 5 dies per diferents parcs nacionals com el Tarangire, de mà hi porto sempre alguna cosa per menjar per si de cas.
Serengeti i Ngorongoro, després vam anar a Arusha per continuar
cap a Moshi, Lushoto, des d’on vam fer un trekking de 3 dies per No teníem cap hotel o apartament reservat, únicament els dies
les muntanyes d’Usumbara i els diferents poblets, Bagamoyo, i de safari, que dormíem en tendes de campanya i ens cuinaven
per acabar vam anar cap a Zanzibar, on vam estar a Stone Town a les cuines que hi havia a la zona d’acampada. Ens vam allotjar
i Jambiani. en llocs senzills com albergs i vam menjar en restaurants majori-
tàriament locals. Pel que fa a l’esmorzar, sempre posava jo
Quan decideixo el destí, faig una recerca per Internet de com el meu pa, ja que l’únic que podia prendre era fruita i cafè, i en
està el tema del gluten al país. Si hi ha una Associació, hi contac- alguns llocs ens feien ous o truita.
to, busco restaurants i porto un llistat. En aquest cas, a Àfrica no
hi ha coneixement de la celiaquia, com també em va passar a Als restaurants no tenien cap coneixement de la malaltia,
Àsia, així que sabia que havia d’anar més preparada. Primer vaig però jo sempre vaig ensenyar la ‘gluten free card’ en el seu
imprimir la ‘gluten free card’ en l’idioma del país, en aquest idioma, la van llegir, els hi vaig preguntar si ho havien entès i si
cas en swahili, i la vaig plastificar perquè em durés tot el tenien dubtes, em van preguntar i en cap lloc vaig tenir problemes
viatge sense fer-se malbé. Evidentment, part important de la per menjar. Això sí, la varietat era limitada, però així i tot és dels
motxilla fou menjar: pa de motlle que acostuma a durar, bastonets destins on millor he menjat. Durant els dies del safari, l’empresa
de pa, galetes i, sobretot, fruits secs. A més a més, no va faltar el Duma Explorer, va demanar si hi havia algú amb al·lèrgies o que
pernil embassat al buit pels esmorzars i per alguna emergència, fos vegetarià. Jo vaig fer saber que era celíaca i em van tractar
també alguna melmelada individual per si algun dia em venia de molt bé, sempre tenint-ho en compte i, fins i tot, amb algun detall
gust dolç, algun paté i llaunes de tonyina, que van bé per preparar perquè pogués menjar alguna cosa especial com la resta, com
un sandvitx ràpid allà on siguis. Tot això acompanyat amb bosses un pa de pessic i una mena de bunyol que em va fer el cuiner
de congelar per guardar allò que anava obrint, pinces per tancar expressament per mi.
les bosses, un ganivet de plàstic tipus càmping i un mini tupper
amb monodosi d’oli per si havia de menjar arròs blanc perquè no Si decidiu anar-hi, els llocs que em van agradar agradat més i
em podien oferir res més un cop havien llegit la ‘gluten free card’ o que recomanaria són els dies de safari i Zanzibar, la zona de Jam-
bé per si un dia la majoria decidia menjar en paradetes del carrer biani és molt tranquil·la i no estava plena de turistes.
que no donaven gaire seguretat.
Com a curiositat del viatge, us podria explicar que tot va pole
Vaig viatjar en avió amb la companyia Ethipian Airlines. Com pole.... (a poc a poc) i als restaurants pots trigar molt fins que et
sempre faig quan viatjo, a l’hora de fer la reserva vaig espe- serveixin però, com diuen ells, Hakuna matata! Al cap i a la fi,
cificar que necessitava un menú gluten free. Uns dies abans estem de vacances, però és millor no esperar a tenir gana per
de viatjar vaig demanar que em confirmessin que estava reservat. anar a menjar!
Quan vaig facturar, vaig demanar que m’ho confirmessin de nou.
Per la meva sorpresa, per primer cop no estava reservat. Després Marta Gutiérrez Lostes
La sòcia Marta
Gutiérrez, de 35 anys,
ens explica la seva
experiència viatjant!
27 / HIVERN 2018
Viatge sense gluten a Tanzania i Zanzibar!
Aquest juliol de 2018 vaig viatjar a Tanzania i Zanzibar durant 20 de l’ensurt, el responsable ho va poder arreglar i a Madrid (on feia
dies, juntament amb un grup de 12 persones a qui no coneixia la primera escala) em van afegir el meu menú, així que finalment
prèviament. De totes, l’única celíaca era jo. Vam estar fent un vaig poder menjar. Mai havia tingut cap problema, però a la bossa
safari de 5 dies per diferents parcs nacionals com el Tarangire, de mà hi porto sempre alguna cosa per menjar per si de cas.
Serengeti i Ngorongoro, després vam anar a Arusha per continuar
cap a Moshi, Lushoto, des d’on vam fer un trekking de 3 dies per No teníem cap hotel o apartament reservat, únicament els dies
les muntanyes d’Usumbara i els diferents poblets, Bagamoyo, i de safari, que dormíem en tendes de campanya i ens cuinaven
per acabar vam anar cap a Zanzibar, on vam estar a Stone Town a les cuines que hi havia a la zona d’acampada. Ens vam allotjar
i Jambiani. en llocs senzills com albergs i vam menjar en restaurants majori-
tàriament locals. Pel que fa a l’esmorzar, sempre posava jo
Quan decideixo el destí, faig una recerca per Internet de com el meu pa, ja que l’únic que podia prendre era fruita i cafè, i en
està el tema del gluten al país. Si hi ha una Associació, hi contac- alguns llocs ens feien ous o truita.
to, busco restaurants i porto un llistat. En aquest cas, a Àfrica no
hi ha coneixement de la celiaquia, com també em va passar a Als restaurants no tenien cap coneixement de la malaltia,
Àsia, així que sabia que havia d’anar més preparada. Primer vaig però jo sempre vaig ensenyar la ‘gluten free card’ en el seu
imprimir la ‘gluten free card’ en l’idioma del país, en aquest idioma, la van llegir, els hi vaig preguntar si ho havien entès i si
cas en swahili, i la vaig plastificar perquè em durés tot el tenien dubtes, em van preguntar i en cap lloc vaig tenir problemes
viatge sense fer-se malbé. Evidentment, part important de la per menjar. Això sí, la varietat era limitada, però així i tot és dels
motxilla fou menjar: pa de motlle que acostuma a durar, bastonets destins on millor he menjat. Durant els dies del safari, l’empresa
de pa, galetes i, sobretot, fruits secs. A més a més, no va faltar el Duma Explorer, va demanar si hi havia algú amb al·lèrgies o que
pernil embassat al buit pels esmorzars i per alguna emergència, fos vegetarià. Jo vaig fer saber que era celíaca i em van tractar
també alguna melmelada individual per si algun dia em venia de molt bé, sempre tenint-ho en compte i, fins i tot, amb algun detall
gust dolç, algun paté i llaunes de tonyina, que van bé per preparar perquè pogués menjar alguna cosa especial com la resta, com
un sandvitx ràpid allà on siguis. Tot això acompanyat amb bosses un pa de pessic i una mena de bunyol que em va fer el cuiner
de congelar per guardar allò que anava obrint, pinces per tancar expressament per mi.
les bosses, un ganivet de plàstic tipus càmping i un mini tupper
amb monodosi d’oli per si havia de menjar arròs blanc perquè no Si decidiu anar-hi, els llocs que em van agradar agradat més i
em podien oferir res més un cop havien llegit la ‘gluten free card’ o que recomanaria són els dies de safari i Zanzibar, la zona de Jam-
bé per si un dia la majoria decidia menjar en paradetes del carrer biani és molt tranquil·la i no estava plena de turistes.
que no donaven gaire seguretat.
Com a curiositat del viatge, us podria explicar que tot va pole
Vaig viatjar en avió amb la companyia Ethipian Airlines. Com pole.... (a poc a poc) i als restaurants pots trigar molt fins que et
sempre faig quan viatjo, a l’hora de fer la reserva vaig espe- serveixin però, com diuen ells, Hakuna matata! Al cap i a la fi,
cificar que necessitava un menú gluten free. Uns dies abans estem de vacances, però és millor no esperar a tenir gana per
de viatjar vaig demanar que em confirmessin que estava reservat. anar a menjar!
Quan vaig facturar, vaig demanar que m’ho confirmessin de nou.
Per la meva sorpresa, per primer cop no estava reservat. Després Marta Gutiérrez Lostes
La sòcia Marta
Gutiérrez, de 35 anys,
ens explica la seva
experiència viatjant!
27 / HIVERN 2018
