Page 20 - Num 6 - Tardor / Hivern 2017
P. 20
Ó MÈDIC 2017
Seguiment Dr. Francesc J. Martínez Cerezo
de la MALALTIA
CELÍACA Coordinador clínic del Servei d’Aparell Digestiu de l’Hospital Sant
de l’adult Joan de Reus. Professor associat de la Universitat Rovira i Virgili.
La Malaltia Celíaca és un diagnòstic que no és exclusiu un pitjor pronòstic ni es plantejarien actualment intervenci-
de l’edat pediàtrica i en persones adultes ha de ser tingu- ons terapèutiques específiques.
da en consideració en situacions que són freqüents a la
consulta mèdica tant a Atenció Primària com a l’Atenció Cal a més, fer una valoració dels dèficits nutricionals
Especialitzada. que en el moment del diagnòstic presentin els
malalts, donar suplements si fos necessari,
Una vegada diagnosticada el seguiment pretén determinar les possibles conseqüències i fer el seu
aconseguir la millora simptomàtica i la normalització seguiment.
de la biòpsia, la correcció de les complicacions i
dèficits que hagi causat. Actualment l’únic tractament Els dèficits que més freqüentment es detecten en adults
de què disposem és la Dieta Sense Gluten (DSG) la són els de ferro, àcid fòlic i vitamina B12 que poden pro-
qual ha de ser seguida de manera estricta. Amb la duir anèmia i en el cas de la vitamina B12, a més alteracions
DSG s’aconsegueix en poques setmanes la millora neurològiques i vitamina D que pot provocar osteoporosi. En
simptomàtica i al cap d’un temps la normalització adults, al moment del diagnòstic cal fer un estudi de la den-
de la histologia. sitat òssia mitjançant una Densitometria i repetir-la durant el
seguiment si al moment del diagnòstic estava alterada.
Actualment el seguiment en pacients que s’han diagnos-
ticat amb Anticossos antitransglutaminasa positius el po- A més s’ha de parar atenció a l’aparició de patologies as-
dem fer determinant-los seriadament al llarg del temps. La sociades, sobretot les tiroidals, tant al moment del diagnòstic
seva precisió diagnòstica per al diagnòstic, fa que no sigui com durant el seguiment.
necessària actualment la prova de reintroducció. El compli-
ment de la DSG els negativitza en 6-12 mesos en la majoria Davant d’un pacient diagnosticat de Malaltia Celíaca en el
de casos. que persisteixen símptomes tot i seguir la dieta sense gluten
(DSG), hem de plantejar-nos diverses opcions abans de con-
En pacients adults és freqüent que es diagnostiquin amb siderar-lo refractari:
lesions lleus, que sovint s’associen a negativitat dels anti-
cossos. Quan obtenint una biòpsia d’aquest tipus el pri- a) Replantejar el diagnòstic. Amb certa freqüència ens
mer que hem de fer és valorar que no sigui deguda a altres trobem malalts etiquetats com a celíacs i en els quals el di-
entitats més freqüents que la malaltia celíaca (infecció per agnòstic està fet amb dades insuficients. El diagnòstic de
Helicobacter pylori, consum d’antiinflamatoris), disposar de Malaltia celíaca es basa en 5 pilars, dels quals han d’estar
la genètica i si després de tot això seguim considerant que presents com a mínim 4 dels següents:
el pacient presenta una malaltia celíaca caldrà una segona
biòpsia per demostrar la millora histològica després de la • Símptomes
introducció de la DSG per tenir el diagnòstic definitiu. • Serologia
• Genètica
No està completament establert la pràctica de biòpsies • Biòpsia
de seguiment en pacients que negativitzen anticossos i res- • Resposta a la DSG
ten asimptomàtics. Si bé una proporció de malalts continu-
en tenint lesions fins temps després del diagnòstic malgrat Cap dels 5 per si sol és suficient per obtenir el diagnòstic,
seguir la DSG, aquest fet no està clarament relacionat amb ja que cap d’ells és totalment específic:
20 / HIVERN 2017
Seguiment Dr. Francesc J. Martínez Cerezo
de la MALALTIA
CELÍACA Coordinador clínic del Servei d’Aparell Digestiu de l’Hospital Sant
de l’adult Joan de Reus. Professor associat de la Universitat Rovira i Virgili.
La Malaltia Celíaca és un diagnòstic que no és exclusiu un pitjor pronòstic ni es plantejarien actualment intervenci-
de l’edat pediàtrica i en persones adultes ha de ser tingu- ons terapèutiques específiques.
da en consideració en situacions que són freqüents a la
consulta mèdica tant a Atenció Primària com a l’Atenció Cal a més, fer una valoració dels dèficits nutricionals
Especialitzada. que en el moment del diagnòstic presentin els
malalts, donar suplements si fos necessari,
Una vegada diagnosticada el seguiment pretén determinar les possibles conseqüències i fer el seu
aconseguir la millora simptomàtica i la normalització seguiment.
de la biòpsia, la correcció de les complicacions i
dèficits que hagi causat. Actualment l’únic tractament Els dèficits que més freqüentment es detecten en adults
de què disposem és la Dieta Sense Gluten (DSG) la són els de ferro, àcid fòlic i vitamina B12 que poden pro-
qual ha de ser seguida de manera estricta. Amb la duir anèmia i en el cas de la vitamina B12, a més alteracions
DSG s’aconsegueix en poques setmanes la millora neurològiques i vitamina D que pot provocar osteoporosi. En
simptomàtica i al cap d’un temps la normalització adults, al moment del diagnòstic cal fer un estudi de la den-
de la histologia. sitat òssia mitjançant una Densitometria i repetir-la durant el
seguiment si al moment del diagnòstic estava alterada.
Actualment el seguiment en pacients que s’han diagnos-
ticat amb Anticossos antitransglutaminasa positius el po- A més s’ha de parar atenció a l’aparició de patologies as-
dem fer determinant-los seriadament al llarg del temps. La sociades, sobretot les tiroidals, tant al moment del diagnòstic
seva precisió diagnòstica per al diagnòstic, fa que no sigui com durant el seguiment.
necessària actualment la prova de reintroducció. El compli-
ment de la DSG els negativitza en 6-12 mesos en la majoria Davant d’un pacient diagnosticat de Malaltia Celíaca en el
de casos. que persisteixen símptomes tot i seguir la dieta sense gluten
(DSG), hem de plantejar-nos diverses opcions abans de con-
En pacients adults és freqüent que es diagnostiquin amb siderar-lo refractari:
lesions lleus, que sovint s’associen a negativitat dels anti-
cossos. Quan obtenint una biòpsia d’aquest tipus el pri- a) Replantejar el diagnòstic. Amb certa freqüència ens
mer que hem de fer és valorar que no sigui deguda a altres trobem malalts etiquetats com a celíacs i en els quals el di-
entitats més freqüents que la malaltia celíaca (infecció per agnòstic està fet amb dades insuficients. El diagnòstic de
Helicobacter pylori, consum d’antiinflamatoris), disposar de Malaltia celíaca es basa en 5 pilars, dels quals han d’estar
la genètica i si després de tot això seguim considerant que presents com a mínim 4 dels següents:
el pacient presenta una malaltia celíaca caldrà una segona
biòpsia per demostrar la millora histològica després de la • Símptomes
introducció de la DSG per tenir el diagnòstic definitiu. • Serologia
• Genètica
No està completament establert la pràctica de biòpsies • Biòpsia
de seguiment en pacients que negativitzen anticossos i res- • Resposta a la DSG
ten asimptomàtics. Si bé una proporció de malalts continu-
en tenint lesions fins temps després del diagnòstic malgrat Cap dels 5 per si sol és suficient per obtenir el diagnòstic,
seguir la DSG, aquest fet no està clarament relacionat amb ja que cap d’ells és totalment específic:
20 / HIVERN 2017
