Page 19 - Revista Celiacs de Catalunya

qui, intentant descartar una fibrosi quística, li D’altres cercaven ajut a empreses del món de
van apuntar que podia ser celíac i tot va quedar la dietètica i la nutrició i fins i tot, un coneixedor que l’associació que vàrem començar
en una intolerància a la lactosa”. Menys sort va de l’anglès (Jordi Canet) es va posar en contacte
tenir l’Elisabet, la filla de l’Eduardo Castro, que amb la britànica The Coeliac Society i va rebre
patia “celiaquia severa, desnutrició avançada al 1979 el permís per traduir al castellà The
i el desconeixement mèdic de l’època ens Coeliac Handbock, el Manual del Celíaco. En
portava de corcoll. Tot es va precipitar arran aquells moments la roda girava amb força
d’una visita a l’hospital per trobar remei a una i és d’obligada menció l’enorme mural que
otitis”. conserva com un gran tresor Eduardo Castro,
La primera junta estava integrada per gent ja que “significa l’esquema d’una il·lusió,
de diferents àmbits i amb ocupacions ben el projecte d’una associació que havia
diverses. Les reunions eren setmanals a d’ajudar als nostres fills a créixer sans
Sant Joan de Deu i mentre un redactava els i sense sentir-se diferents”.
estatuts (Eugenio Gay), un altre, cuiner de La Laura, en Jordi i l’Eduardo, tots ells
professió (José A. Bonilla), escrivia al 1981 el recordant vivències i aportant documents de
primer llibre de receptes sense gluten: ¿Cómo gran valor personal i per SMAP, assenyalen
preparar alimentos sin gluten? Pasteles, que “volíem fer força, trobar aliments,
dolces y refrescos, patrocinat per Dietisa, informar, fer-nos escoltar pel bé dels
que es convertia així en la primera empresa nostres fills i d’altres nens”.
col·laboradora de l’entitat Al maig de 1979 organitzen el primer acte
públic a Barcelona per donar a conèixer la
Portada del primer celiaquia a la sala d’actes de l’Il·lustre Col·legi
llibre de receptes sense d’Advocats de Barcelona. La conferència duia
per títol: El nen malalt en la societat d’avui. La
gluten publicat per problemàtica del nen malalt crònic.
l’Associació Fa quasi quatre dècades es buscava “més
informació, diagnòstics més ràpids, idees per
cuinar a casa, etiquetatge clar i que menjar
fora de casa no fos una aventura”, recorden
els tres, conscients que s’ha donat un gran
pas endavant però que encara queda camí per
recórrer.
Laura llagostera, Eduardo castro i Jordi Canet durant l’entrevisat en la que van rememorar el naixement de la nostra Entitat.
“És una enorme satisfacció comprovar
estigui plena de vida, com hem pogut
comprovar aquest matí rodejats de
nens, i que la cadena no s’aturi”, són
paraules de la Laura Llagostera, la “Madre”
que signava la primera carta dirigida als pares
de nens malalts i que mesos després va deixar
SMAP perquè la seva filla tenia una altra
dolència diferent que també li prenia temps.
Camí de l’emoció, en Jordi, que té unes
paraules per a la seva esposa, “a la Maria Pilar
li hauria encantat estar avui aquí i veure que la
nostra dedicació va tenir continuïtat”, agraeix
el suport inicial rebut per The Coeliac Society,
fundada al 1968 per Peter Benenson, després
pare d’Amnistia Internacional, “anaven una
passa per davant nostre i en tot moment es
van mostrar predisposats a donar-nos un cop
de mà”.
Elisabet Castro, orgullosa i agraïda per la feina
incansable del seu pare, assenyala com a èxit
“la normalització de la malaltia, sobretot a les
escoles. De petita era la diferent i ara molts
nens fins i tot saben reconèixer el símbol de
l’espiga barrada”.
La trobada podria durar hores i les anècdotes
interminables, mentre a les aules del voltant
quasi un centenar de nens fan diferents tallers
i tanquen l’any jugant i cuinant sense gluten.
Uns i altres són la llavor i el fruit de 37 d’anys
d’SMAP - Celíacs de Catalunya.
PUBLICITAT