Page 38 - Revista Celiacs de Catalunya 13 Primavera / Estiu 2021
P. 38
aix sense gluten 2021
L’experiència dels socis i sòcies
de la nostra entitat
Seguint el camí impulsat per la campanya ‘Missió Celíaca’, la qual vam dur a terme amb motiu del Dia
Internacional de la Celiaquia 2021, hem demanat als membres de l’Associació Celíacs de Catalunya que
comparteixin amb nosaltres les seves vivències després de ser diagnosticats com a celíacs i com van gestionar
aquestes primeres passes.
A continuació trobareu alguns dels relats que ens han arribat. Moltes gràcies per la vostra implicació!
MONTSE BOSCH IMMA JUNCÀ ROSELL
Quan em vam diagnosticar la celiaquia ja fa 11 anys, em va La celiaquia va aparèixer en la meva vida de manera abrup-
ajudar molt recolzar-me a la meva família, sent ells els que et ta i inesperada quan tenia 38 anys. Durant uns quants mesos
comprenen i t’acompanyen en el procés. Me’n recordo com les diarrees, la pèrdua de pes i l’anèmia eren un conjunt de
vaig voltar amb la meva mare per les poblacions properes a símptomes sense nom. Les primeres proves van descartar
la nostra cercant botigues i restaurants que oferissin opcions malalties greus, però fins aquí va arribar l’atenció de la Se-
sense gluten, i lo contenta que em posava quan en trobàvem. guretat Social. L’especialista ni tan sol va suggerir-me que
També cal dir que gràcies a l’Associació de Celíacs de Cata- podria ser celiaquia. Vaig estar molt a punt de deixar-ho estar.
lunya, aquesta cerca va resultar molt més fàcil. Jo mateixa pensava que tot era conseqüència de l’estrès de
la feina. Però al final tot té una causa. Per insistència familiar
Per a poder realitzar correctament la dieta sense gluten es vaig demanar hora a un especialista d’una clínica privada.
imprescindible primer de tot conscienciar-te de que aquesta Amb els antecedents que duia em van fer dues proves: la
dieta es la teva “medicina” i que l’èxit no es modificar la dieta d’intolerància a la lactosa i una biòpsia intestinal. Totes dues
que es portava abans, sinó que es fer una de nova amb que van resultar ser positives. La primera reacció d’estupefac-
afavoriran la teva vida. Llavors s’ha de tindre molt present el ció! Si sempre he menjat, pa, pasta, de tant en tant pizza,
tema de la contaminació creuada per no alterar la teva dieta si no conec ningú de la família que sigui celíac... I, alhora, un
quan es surti a fora a menjar o no estiguis en un ambient alleujament per haver posat nom a la “cosa”. La segona, més
lliure de gluten. A l’hora de fer la compra és imprescindible pausada i informada, em va permetre entendre símptomes
comprar aquells que per naturalesa no continguin gluten i si del passat que el meu metge de capçalera mai va associar a
s’agafa algun processat sempre mirar abans que estigui cor- la celiaquia. No era un cas aïllat, l’especialista que em va di-
rectament etiquetat. Això al principi angoixa una mica, però si agnosticar em deia que cada vegada més adults descobrien
tenim clar el que no es apte per nosaltres, després és tot més que eren celíacs. A partir d’aquí, conscient de la importància
fàcil. Recordeu que a adaptar-se a alguna cosa nova, sempre de mantenir bé l’intestí com a segon cervell, fer la dieta sense
té el seu temps. gluten i cuidar-me.
Les dificultats que em trobo en el meu dia a dia sempre Socialment ser celíac complica el que hauria de ser una
són quan surto a menjar fora de casa. Però sempre portant operativa simple, escollir un restaurant per dinar o sopar.
alguna cosa, com el pa o algun snack per picar, ho soluciono Pocs restaurants on poder menjar amb seguretat, condici-
ràpid. Tampoc és fàcil fer entendre al teu cercle social que ets ones la resta de comensals a menjar on tu ho pots fer amb
celíac i llavors a l’hora de compartir el menjar amb ells, s’ha garanties, de vegades jugues a la ruleta quan no trobes op-
de ser una mica egoista i pensar en un mateix, ja que ells no cions... El dia que tinc ganes i paciència, faig pedagogia. Per
tendeixen gaire a recordar-se’n de tu. S’ha de dir que hi ha exemple quan dic als cuiners que els celíacs volem menjar
excepcions, però per si de cas jo sempre sóc la que reserva de postre alguna cosa diferent a la clàssica macedònia, que
restaurants o se’n encarrega de portar el menjar. tinguin gelats sense gluten, que hi ha oferta en el mercat...
o que canviïn la farina de blat de la beixamel per una de blat
de moro que em podria permetre menjar aquelles albergínies
gratinades.
Posats a ser positius amb la situació he acabat fa res un
curs a la UOC sobre Nutrició Saludable, amb una assigna-
tura sobre intoleràncies i al·lèrgies on he aprofundit en la
celiaquia i he conegut altres aliments al·lèrgens i les seves
conseqüències.
38 / ESTIU 2021
L’experiència dels socis i sòcies
de la nostra entitat
Seguint el camí impulsat per la campanya ‘Missió Celíaca’, la qual vam dur a terme amb motiu del Dia
Internacional de la Celiaquia 2021, hem demanat als membres de l’Associació Celíacs de Catalunya que
comparteixin amb nosaltres les seves vivències després de ser diagnosticats com a celíacs i com van gestionar
aquestes primeres passes.
A continuació trobareu alguns dels relats que ens han arribat. Moltes gràcies per la vostra implicació!
MONTSE BOSCH IMMA JUNCÀ ROSELL
Quan em vam diagnosticar la celiaquia ja fa 11 anys, em va La celiaquia va aparèixer en la meva vida de manera abrup-
ajudar molt recolzar-me a la meva família, sent ells els que et ta i inesperada quan tenia 38 anys. Durant uns quants mesos
comprenen i t’acompanyen en el procés. Me’n recordo com les diarrees, la pèrdua de pes i l’anèmia eren un conjunt de
vaig voltar amb la meva mare per les poblacions properes a símptomes sense nom. Les primeres proves van descartar
la nostra cercant botigues i restaurants que oferissin opcions malalties greus, però fins aquí va arribar l’atenció de la Se-
sense gluten, i lo contenta que em posava quan en trobàvem. guretat Social. L’especialista ni tan sol va suggerir-me que
També cal dir que gràcies a l’Associació de Celíacs de Cata- podria ser celiaquia. Vaig estar molt a punt de deixar-ho estar.
lunya, aquesta cerca va resultar molt més fàcil. Jo mateixa pensava que tot era conseqüència de l’estrès de
la feina. Però al final tot té una causa. Per insistència familiar
Per a poder realitzar correctament la dieta sense gluten es vaig demanar hora a un especialista d’una clínica privada.
imprescindible primer de tot conscienciar-te de que aquesta Amb els antecedents que duia em van fer dues proves: la
dieta es la teva “medicina” i que l’èxit no es modificar la dieta d’intolerància a la lactosa i una biòpsia intestinal. Totes dues
que es portava abans, sinó que es fer una de nova amb que van resultar ser positives. La primera reacció d’estupefac-
afavoriran la teva vida. Llavors s’ha de tindre molt present el ció! Si sempre he menjat, pa, pasta, de tant en tant pizza,
tema de la contaminació creuada per no alterar la teva dieta si no conec ningú de la família que sigui celíac... I, alhora, un
quan es surti a fora a menjar o no estiguis en un ambient alleujament per haver posat nom a la “cosa”. La segona, més
lliure de gluten. A l’hora de fer la compra és imprescindible pausada i informada, em va permetre entendre símptomes
comprar aquells que per naturalesa no continguin gluten i si del passat que el meu metge de capçalera mai va associar a
s’agafa algun processat sempre mirar abans que estigui cor- la celiaquia. No era un cas aïllat, l’especialista que em va di-
rectament etiquetat. Això al principi angoixa una mica, però si agnosticar em deia que cada vegada més adults descobrien
tenim clar el que no es apte per nosaltres, després és tot més que eren celíacs. A partir d’aquí, conscient de la importància
fàcil. Recordeu que a adaptar-se a alguna cosa nova, sempre de mantenir bé l’intestí com a segon cervell, fer la dieta sense
té el seu temps. gluten i cuidar-me.
Les dificultats que em trobo en el meu dia a dia sempre Socialment ser celíac complica el que hauria de ser una
són quan surto a menjar fora de casa. Però sempre portant operativa simple, escollir un restaurant per dinar o sopar.
alguna cosa, com el pa o algun snack per picar, ho soluciono Pocs restaurants on poder menjar amb seguretat, condici-
ràpid. Tampoc és fàcil fer entendre al teu cercle social que ets ones la resta de comensals a menjar on tu ho pots fer amb
celíac i llavors a l’hora de compartir el menjar amb ells, s’ha garanties, de vegades jugues a la ruleta quan no trobes op-
de ser una mica egoista i pensar en un mateix, ja que ells no cions... El dia que tinc ganes i paciència, faig pedagogia. Per
tendeixen gaire a recordar-se’n de tu. S’ha de dir que hi ha exemple quan dic als cuiners que els celíacs volem menjar
excepcions, però per si de cas jo sempre sóc la que reserva de postre alguna cosa diferent a la clàssica macedònia, que
restaurants o se’n encarrega de portar el menjar. tinguin gelats sense gluten, que hi ha oferta en el mercat...
o que canviïn la farina de blat de la beixamel per una de blat
de moro que em podria permetre menjar aquelles albergínies
gratinades.
Posats a ser positius amb la situació he acabat fa res un
curs a la UOC sobre Nutrició Saludable, amb una assigna-
tura sobre intoleràncies i al·lèrgies on he aprofundit en la
celiaquia i he conegut altres aliments al·lèrgens i les seves
conseqüències.
38 / ESTIU 2021
