Page 17 - Revista Celiacs de Catalunya 12 Tardor / Hivern 2020
P. 17
RACÓ MÈDIC 2020
Dr. Varea, avui dia es parla molt de la celiaquia, una pa- “Una de les estratègies més
raula que forma part de la nostra actualitat. Però, quin importants ha estat la d’obrir
era el coneixement d’aquesta malaltia fa quaranta anys? el diagnòstic als grups de risc.
El coneixement es limitava als pediatres i fonamentalment als Grups de pacients en els
que s’iniciaven en la recentment estrenada subespecialitat de quals es coneix una major
la gastroenterologia pediàtrica. prevalença de la malaltia.
Entre ells cal destacar als
Les primeres descripcions ho van ser en pacients pediàtrics familiars de primer grau i fins i
i se suposava que era una malaltia pròpia de la infància, per tot als de segon grau.”
això era una gran desconeguda en la pràctica habitual d’altres
disciplines mèdiques. D’aquí, vam entendre pares i professionals, que units arribarí-
em més lluny, i així es va constituir l’Associació, que va rebre el
Quines van ser les principals eines diagnòstiques? nom de S.M.A.P (Síndrome Malabsortivo Associació de Pares).
Actualment encara queden les sigles, de manera simbòlica de
La primera la clínica, suggestiva de malabsorció amb símpto- l’entitat, acompanyat del nom actual, Celíacs de Catalunya.
mes clàssics com la diarrea, la pèrdua de pes, la malnutrició, la
distensió abdominal, i l’afectació posterior de la talla i la segona En quina mesura són importants aquest tipus d’organit-
eina diagnòstica, la biòpsia intestinal. zacions?
En l’àmbit social, com està canviant la situació? Són fonamentals! La seva finalitat és la de millorar la qualitat
de vida dels seus afectats. Són la veu de la consciència social
S’ha passat d’un desconeixement pràcticament total a un co- enfront de les administracions, els serveis sanitaris, els serveis
neixement progressiu en àrees escolars, de restauració, de socials i d’escolarització, la restauració i les millors aliades per
l’Administració, etc. A més la indústria, ha representat un ele- combatre els tòpics i errors quotidians que moltes vegades en-
ment molt positiu millorant la qualitat de vida del pacient, en terboleixen la visió del que és i no és la celiaquia.
tenir més facilitat per trobar aliments variats sense gluten.
I fa quaranta anys, quin tipus d’ajuda o orientació podien
Ens podria comentar quines són les estratègies diagnòs- rebre els pacients?
tiques en la malaltia celíaca.
Podria resumir-ho en una paraula: solidaritat.
Una de les estratègies més importants ha estat la d’obrir el
diagnòstic als grups de risc.
Grups de pacients en els quals es coneix una major prevalença
de la malaltia. Entre ells cal destacar als familiars de primer
grau i fins i tot als de segon grau.
I quins són els criteris aplicats en diagnosi? Digui’m algun exemple d’aquesta solidaritat Dr.
Aquests criteris es basen en la conjunció de diverses circums- En viatges a Andorra que llavors eren un paradigma. O per
tàncies com l’existència o node clínica, la titulació d’anticossos exemple, aprofitant que el pare d’un pacient era forner i molia
i els seus punts de tall, el tipus de predisposició genètica que a part farina de blat de moro, aconseguint un pa encara que
presenten i en les troballes de la biòpsia intestinal en els casos de molt difícil ingesta. També, tractant d’aconseguir receptes
en què encara són necessàries. culinàries i textures acceptables, entre les mares amb aficions
culinàries, per intercanviar en les reunions de pares. Molta,
No en tots els casos coincideixen tots els paràmetres i en molta ingesta d’arròs. I no molts més mitjans, excepte molta
aquests el diagnòstic individualitzat és fonamental. imaginació.
Vostè va ser un dels doctors pioners que va motivar a Dr. creu que amb el temps serà possible aconseguir un
diversos pares de nens celíacs a fundar l’Associació. Dr. tractament que posi remei a aquesta malaltia?
com va sorgir aquesta iniciativa?
Qui ha vist en aquests quaranta anys, l’evolució i els molts re-
Pot vostè imaginar l’escena! Famílies a les quals se’ls diagnos- cursos científics que en l’actualitat s’estan emprant en la inves-
ticava a un o diversos dels seus membres una malaltia pràc- tigació, no pot per menys que ser optimista.
ticament desconeguda, de la qual poc podien comentar amb
ningú, ja que era escàs el seu coneixement i als quals se’ls deia En el camí de posar remei al desenvolupament de la malal-
que no podien donar-li gluten en tota la seva vida. En aquells tia en les persones predisposades genèticament, diverses
moments, el gluten era com Déu, estava a tot arreu, per tant el seran les vies de solució que s’apuntin però més aviat que
desemparament en què es trobaven les primeres famílies era tard, estic convençut que en els pròxims anys obtindrem el
terrible. control en el debut de la malaltia.
17 / HIVERN 2020
Dr. Varea, avui dia es parla molt de la celiaquia, una pa- “Una de les estratègies més
raula que forma part de la nostra actualitat. Però, quin importants ha estat la d’obrir
era el coneixement d’aquesta malaltia fa quaranta anys? el diagnòstic als grups de risc.
El coneixement es limitava als pediatres i fonamentalment als Grups de pacients en els
que s’iniciaven en la recentment estrenada subespecialitat de quals es coneix una major
la gastroenterologia pediàtrica. prevalença de la malaltia.
Entre ells cal destacar als
Les primeres descripcions ho van ser en pacients pediàtrics familiars de primer grau i fins i
i se suposava que era una malaltia pròpia de la infància, per tot als de segon grau.”
això era una gran desconeguda en la pràctica habitual d’altres
disciplines mèdiques. D’aquí, vam entendre pares i professionals, que units arribarí-
em més lluny, i així es va constituir l’Associació, que va rebre el
Quines van ser les principals eines diagnòstiques? nom de S.M.A.P (Síndrome Malabsortivo Associació de Pares).
Actualment encara queden les sigles, de manera simbòlica de
La primera la clínica, suggestiva de malabsorció amb símpto- l’entitat, acompanyat del nom actual, Celíacs de Catalunya.
mes clàssics com la diarrea, la pèrdua de pes, la malnutrició, la
distensió abdominal, i l’afectació posterior de la talla i la segona En quina mesura són importants aquest tipus d’organit-
eina diagnòstica, la biòpsia intestinal. zacions?
En l’àmbit social, com està canviant la situació? Són fonamentals! La seva finalitat és la de millorar la qualitat
de vida dels seus afectats. Són la veu de la consciència social
S’ha passat d’un desconeixement pràcticament total a un co- enfront de les administracions, els serveis sanitaris, els serveis
neixement progressiu en àrees escolars, de restauració, de socials i d’escolarització, la restauració i les millors aliades per
l’Administració, etc. A més la indústria, ha representat un ele- combatre els tòpics i errors quotidians que moltes vegades en-
ment molt positiu millorant la qualitat de vida del pacient, en terboleixen la visió del que és i no és la celiaquia.
tenir més facilitat per trobar aliments variats sense gluten.
I fa quaranta anys, quin tipus d’ajuda o orientació podien
Ens podria comentar quines són les estratègies diagnòs- rebre els pacients?
tiques en la malaltia celíaca.
Podria resumir-ho en una paraula: solidaritat.
Una de les estratègies més importants ha estat la d’obrir el
diagnòstic als grups de risc.
Grups de pacients en els quals es coneix una major prevalença
de la malaltia. Entre ells cal destacar als familiars de primer
grau i fins i tot als de segon grau.
I quins són els criteris aplicats en diagnosi? Digui’m algun exemple d’aquesta solidaritat Dr.
Aquests criteris es basen en la conjunció de diverses circums- En viatges a Andorra que llavors eren un paradigma. O per
tàncies com l’existència o node clínica, la titulació d’anticossos exemple, aprofitant que el pare d’un pacient era forner i molia
i els seus punts de tall, el tipus de predisposició genètica que a part farina de blat de moro, aconseguint un pa encara que
presenten i en les troballes de la biòpsia intestinal en els casos de molt difícil ingesta. També, tractant d’aconseguir receptes
en què encara són necessàries. culinàries i textures acceptables, entre les mares amb aficions
culinàries, per intercanviar en les reunions de pares. Molta,
No en tots els casos coincideixen tots els paràmetres i en molta ingesta d’arròs. I no molts més mitjans, excepte molta
aquests el diagnòstic individualitzat és fonamental. imaginació.
Vostè va ser un dels doctors pioners que va motivar a Dr. creu que amb el temps serà possible aconseguir un
diversos pares de nens celíacs a fundar l’Associació. Dr. tractament que posi remei a aquesta malaltia?
com va sorgir aquesta iniciativa?
Qui ha vist en aquests quaranta anys, l’evolució i els molts re-
Pot vostè imaginar l’escena! Famílies a les quals se’ls diagnos- cursos científics que en l’actualitat s’estan emprant en la inves-
ticava a un o diversos dels seus membres una malaltia pràc- tigació, no pot per menys que ser optimista.
ticament desconeguda, de la qual poc podien comentar amb
ningú, ja que era escàs el seu coneixement i als quals se’ls deia En el camí de posar remei al desenvolupament de la malal-
que no podien donar-li gluten en tota la seva vida. En aquells tia en les persones predisposades genèticament, diverses
moments, el gluten era com Déu, estava a tot arreu, per tant el seran les vies de solució que s’apuntin però més aviat que
desemparament en què es trobaven les primeres famílies era tard, estic convençut que en els pròxims anys obtindrem el
terrible. control en el debut de la malaltia.
17 / HIVERN 2020
