Page 14 - Revista Celiacs de Catalunya 12 Tardor / Hivern 2020
P. 14
MACIÓ I INVESTIGACIÓ 2020
Reunió anual del WGPAT
(Working Group on Prolamin Analysis)
Els passats 15 i 16 d’octubre va tenir lloc la trobada anual del WGPAT, el Working Group on Prolamin Analysis. Mal-
grat la pandèmia, el grup d’experts en l’estudi de les prolamines va decidir donar continuïtat a aquesta cita de
manera virtual, si bé un petit grup sí que es va reunir de forma presencial en un petit acte simbòlic a les instal·
lacions de Dr. Schär, l’empresa que es va oferir a ser amfitriona de l’esdeveniment.
Elisa Mora de Checa
Aquesta trobada anual de caràcter internacional sempre és recerca que desperta molt d’interès avui en dia. Alguns investi-
interessant, ja que reuneix a la comunitat científica experta en gadors es focalitzen en el paper que podria tenir la microbiota i
els mètodes d’anàlisi i detecció de la toxicitat de les prolamines d’altres grups es plantegen el paper que poden tenir les infec-
del gluten. Referents que segurament coneixeu com en Carlo cions en aquest augment.
Catassi, Peter Koheler, Caterina Schefr o Knut Lundin, exposen
cada any els avenços en el seu camp i les seves investigacions Els estudis en curs que es van presentar es van centrar so-
acostumen a ser rellevants, ja que han dedicat gran part la seva bretot a intentar entendre què és el que activa la immunitat. Per-
carrera investigadora a la celiaquia. què la celiaquia, probablement tots els que llegiu aquestes línies
ho sabeu, és una malaltia autoimmunitària, i per tant en algun
La Jornada sempre es divideix en dos dies. El primer dia es moment es perd el que s’anomena “tolerància oral al gluten”.
presenten les ponències sobre novetats; sempre hi ha una part
destinada als avenços en mètodes analítics i components del Aquí és important matisar que aquesta expressió no té res a
blat i una altra sessió on es mostren resultats clínics. veure amb una intolerància alimentària, sinó que la tolerància
oral és el procés que es produeix normalment quan ens trobem
En la jornada analítica, la Katerina Scherff, del Karlsruhe Ins- si ingerim una proteïna alimentària i el cos no hi reacciona en
titute of Technology (KIT), va presentar un estudi encara no contra.
publicat que té l’objectiu de trobar un material de referència es-
tàndard com a referència per a anàlisi de gluten; inclou varietats Aquesta pèrdua, que tècnicament s’anomena així, és quan
de diferents indrets del món. Una de les preguntes que deixa el sistema de defensa del nostre cos detecta el gluten com un
oberta la seva investigació és precisament quina és la quantitat agent extern del qual defensar-se i es dóna una ingesta des-
de gliadines i glutelines que hauria de contenir aquesta mostra
per a ser representativa a escala global.
Al llarg de la tarda, en la jornada clínica, en Carlo Catassi,
metge, epidemiòleg i cap de pediatria a la Università Politec-
nica delle Marche, va mostrar els resultats d’un estudi en què
monitoritzen l’adherència a la dieta sense gluten de la pobla-
ció infantil italiana, sigui a casa, a l’escola o en restaurants. Els
seus resultats mostren com el sistema italià, que es basa en una
inversió econòmica considerable en formació d’àmbit estatal,
mostra resultats esperançadors amb molt poques contamina-
cions en el dia a dia dels infants celíacs.
El segon dia de l’esdeveniment, es destina a un simposi i
cada any es planteja una temàtica diferent. En guany es van
tractar els mecanismes desencadenants de la celiaquia, i entre
ells el paper dels virus i de bacteris en el desenvolupament de
la malaltia.
Un simposi centra’t en els mecanismes
En termes generals, la genètica és una condició necessària
en la celiaquia, tot i que cal un desencadenant ambiental perquè
es desenvolupi. És a dir, aproximadament, un trenta per cent de
la població té la predisposició genètica (és a dir, els gens DQ2/
DQ8) però tan sols unun per cent desenvolupa la malaltia.
En un context global, els estudis apunten al fet que la preva-
lença, és a dir, el percentatge de casos, podria estar augmen-
tant, tot i que l’efecte dels protocols de diagnòstic tampoc es
pot menystenir. Aclarir aquest aspecte és una de les línies de
14 / HIVERN 2020
Reunió anual del WGPAT
(Working Group on Prolamin Analysis)
Els passats 15 i 16 d’octubre va tenir lloc la trobada anual del WGPAT, el Working Group on Prolamin Analysis. Mal-
grat la pandèmia, el grup d’experts en l’estudi de les prolamines va decidir donar continuïtat a aquesta cita de
manera virtual, si bé un petit grup sí que es va reunir de forma presencial en un petit acte simbòlic a les instal·
lacions de Dr. Schär, l’empresa que es va oferir a ser amfitriona de l’esdeveniment.
Elisa Mora de Checa
Aquesta trobada anual de caràcter internacional sempre és recerca que desperta molt d’interès avui en dia. Alguns investi-
interessant, ja que reuneix a la comunitat científica experta en gadors es focalitzen en el paper que podria tenir la microbiota i
els mètodes d’anàlisi i detecció de la toxicitat de les prolamines d’altres grups es plantegen el paper que poden tenir les infec-
del gluten. Referents que segurament coneixeu com en Carlo cions en aquest augment.
Catassi, Peter Koheler, Caterina Schefr o Knut Lundin, exposen
cada any els avenços en el seu camp i les seves investigacions Els estudis en curs que es van presentar es van centrar so-
acostumen a ser rellevants, ja que han dedicat gran part la seva bretot a intentar entendre què és el que activa la immunitat. Per-
carrera investigadora a la celiaquia. què la celiaquia, probablement tots els que llegiu aquestes línies
ho sabeu, és una malaltia autoimmunitària, i per tant en algun
La Jornada sempre es divideix en dos dies. El primer dia es moment es perd el que s’anomena “tolerància oral al gluten”.
presenten les ponències sobre novetats; sempre hi ha una part
destinada als avenços en mètodes analítics i components del Aquí és important matisar que aquesta expressió no té res a
blat i una altra sessió on es mostren resultats clínics. veure amb una intolerància alimentària, sinó que la tolerància
oral és el procés que es produeix normalment quan ens trobem
En la jornada analítica, la Katerina Scherff, del Karlsruhe Ins- si ingerim una proteïna alimentària i el cos no hi reacciona en
titute of Technology (KIT), va presentar un estudi encara no contra.
publicat que té l’objectiu de trobar un material de referència es-
tàndard com a referència per a anàlisi de gluten; inclou varietats Aquesta pèrdua, que tècnicament s’anomena així, és quan
de diferents indrets del món. Una de les preguntes que deixa el sistema de defensa del nostre cos detecta el gluten com un
oberta la seva investigació és precisament quina és la quantitat agent extern del qual defensar-se i es dóna una ingesta des-
de gliadines i glutelines que hauria de contenir aquesta mostra
per a ser representativa a escala global.
Al llarg de la tarda, en la jornada clínica, en Carlo Catassi,
metge, epidemiòleg i cap de pediatria a la Università Politec-
nica delle Marche, va mostrar els resultats d’un estudi en què
monitoritzen l’adherència a la dieta sense gluten de la pobla-
ció infantil italiana, sigui a casa, a l’escola o en restaurants. Els
seus resultats mostren com el sistema italià, que es basa en una
inversió econòmica considerable en formació d’àmbit estatal,
mostra resultats esperançadors amb molt poques contamina-
cions en el dia a dia dels infants celíacs.
El segon dia de l’esdeveniment, es destina a un simposi i
cada any es planteja una temàtica diferent. En guany es van
tractar els mecanismes desencadenants de la celiaquia, i entre
ells el paper dels virus i de bacteris en el desenvolupament de
la malaltia.
Un simposi centra’t en els mecanismes
En termes generals, la genètica és una condició necessària
en la celiaquia, tot i que cal un desencadenant ambiental perquè
es desenvolupi. És a dir, aproximadament, un trenta per cent de
la població té la predisposició genètica (és a dir, els gens DQ2/
DQ8) però tan sols unun per cent desenvolupa la malaltia.
En un context global, els estudis apunten al fet que la preva-
lença, és a dir, el percentatge de casos, podria estar augmen-
tant, tot i que l’efecte dels protocols de diagnòstic tampoc es
pot menystenir. Aclarir aquest aspecte és una de les línies de
14 / HIVERN 2020
