El Ministeri de Sanitat ha publicat, a través del catàleg de GuíaSalud, la nova actualització del Protocolo para el diagnóstico precoz de la enfermedad celíaca (2026).
A l’Associació Celíacs de Catalunya ens enorgulleix haver participat activament com a revisors tècnics d’aquest document.
Per què és important?
Un 75% de les persones amb malaltia celíaca no estan diagnosticades, i es tarda una mitjana de 7 anys en arribar al diagnòstic. És per això que aquest protocol de diagnòstic precoç és clau.
Informació sobre el protocol
L’actualització es divideix en dos recursos clau:
– Guia de pràctica clínica: Document tècnic adreçat als professionals de la salut, que recull l’evidència científica i els criteris més recents per a l’abordatge clínic. Consulta-la aquí.
– Guia per a pacients: Una versió simplificada dissenyada per facilitar la informació i l’apoderament de les persones celíaques i les seves famílies. Consulta-la aquí.
Propers passos a Catalunya:
Disposar d’un protocol actualitzat és només el primer pas. Durant els pròxims mesos, des de l’Associació i el Grup de Treball de Malaltia Celíaca de Catalunya treballarem per impulsar la implementació d’aquest protocol.
Paral·lelament, actualitzarem tots els nostres programes de formació adreçats als professionals sanitaris implicats en el diagnòstic, tractament i seguiment de la malaltia celíaca per garantir-ne l’aplicació rigorosa a la pràctica diària.
Seguim treballant amb rigor per la seguretat i la protecció de la persona amb celiaquia.
Actualitzacions principals del protocol de diagnostic
Quan parlem d’una «actualització de protocol» pot semblar que estem parlant d’un tema tècnic allunyat del dia a dia, però la veritat és que aquesta revisió de 2026 toca de ben a prop l’experiència que viu qualsevol persona quan sospita que pot tenir celiaquia, o quan ja la té diagnosticada i vol saber que tot va bé.
Un dels canvis que segurament notaran més les persones adultes és que, en determinats casos, ja no caldrà passar per una biòpsia intestinal per confirmar el diagnòstic. Fins ara aquesta prova, que es fa amb una endoscòpia, era gairebé sempre imprescindible en adults, mentre que en nens i nenes ja feia temps que s’acceptava evitar-la quan els anticossos en sang eren molt elevats. Amb l’actualització, aquesta mateixa possibilitat s’obre també a persones adultes de menys de 45 anys, sempre que els nivells d’anticossos anti-TG2 siguin molt alts i es confirmin amb una segona analítica, i sempre que ho parlin i ho decideixin conjuntament amb el seu digestòleg. No vol dir que la biòpsia desaparegui ni que deixi de ser útil —de fet, en molts casos seguirà recomanant-se, perquè ajuda a saber com està l’intestí en el moment del diagnòstic i a comprovar més endavant que s’ha recuperat—, però sí que hi haurà persones que es podran estalviar una prova invasiva i arribar al diagnòstic una mica més de pressa.
Un altre aspecte que segurament sentireu esmentar cada cop més sovint als vostres professionals de referència és una prova relativament nova, coneguda com a GIP, que permet detectar restes de gluten a l’orina o als excrements. Fins ara, quan algú seguia la dieta sense gluten però continuava tenint símptomes o mantenia els anticossos alts, era difícil saber amb certesa si hi havia hagut algun contacte amb gluten que no s’havia detectat. Aquesta prova dona una resposta molt més objectiva i pot ser d’ajuda, sobretot, en aquells casos en què costa entendre per què la persona no acaba de millorar del tot malgrat fer-ho tot bé.
Pel que fa a l’alimentació, el document també aprofundeix en un tema que sempre genera dubtes: la civada. Ja se sabia que la majoria de persones celíaques la poden incorporar sense problemes a la seva dieta, però ara es donen indicacions més concretes sobre com fer-ho de manera segura: esperar almenys sis mesos després del diagnòstic, o fins que el cos s’hagi recuperat, introduir-la a poc a poc per veure com respon cadascú, i utilitzar sempre productes certificats com a «sense gluten» per evitar-ne el contacte encreuat amb gluten. De manera semblant, el concepte de contacte encreuat amb gluten (anteriorment conegut com contaminació encreuada), que tantes vegades heu hagut d’explicar a familiars, amics o al personal d’un restaurant, queda ara definit de manera més clara i uniforme, cosa que hauria d’ajudar que el missatge arribi de la mateixa manera es visiti el professional que es visiti.
També s’ha revisat la llista de malalties i situacions que fan que una persona tingui més probabilitats de desenvolupar celiaquia, com la diabetis tipus 1, la tiroiditis autoimmune o el síndrome de Down, entre d’altres, incorporant-hi alguna associació nova, com la trombocitopènia autoimmune, i deixant-ne fora algunes que amb els anys s’ha vist que no tenien una relació prou sòlida. I per a les persones que ja fa temps que conviuen amb el diagnòstic, el protocol posa l’accent en la importància de no relaxar el seguiment mèdic encara que no hi hagi símptomes, ja que s’ha vist que una part dels adults poden mantenir l’intestí una mica danyat més temps del que es pensava, sense que això doni cap senyal d’alarma evident, i per això convé continuar fent revisions periòdiques.
Un dels aspectes que ens fa especial il·lusió com a associació és que, per primera vegada, l’equip que ha elaborat aquest protocol ha volgut escoltar directament l’experiència de persones celíaques i de les seves famílies abans de tancar el document, i aquesta veu s’ha tingut en compte a l’hora de revisar les recomanacions finals. Creiem fermament que els protocols mèdics han de construir-se també des de l’experiència real de qui viu la malaltia cada dia, i veure que això ja comença a passar és una molt bona notícia.
En definitiva, aquesta actualització es tradueix en diagnòstics una mica més ràpids i menys invasius per a moltes persones adultes, en eines més fiables per comprovar que la dieta es compleix correctament, i en pautes més clares i pràctiques per al dia a dia amb la civada i el contacte encreuat amb gluten a. Com sempre, us seguirem informant a mesura que aquest protocol es vagi implementant als centres de salut de Catalunya.
