Page 11 - Revista Celiacs de Catalunya 16 - Tardor Hivern 2022
P. 11
ociació Celíacs de Catalunya FORMACIÓ I INVESTIGACIÓ | 2022
de l’Hospital Universitari Mútua Terrassa i investigado- Com dur una dieta sense gluten més nutritiva? Més enllà
ra principal del grup de recerca ‘Immunologia intestinal de l’arròs i el blat de moro, amb Paula Viles, dietista-nutrici-
i celiaquia’ del Centro de investigación biomédica en red onista a l’Institut Català de la Salut i Portaveu del Col·legi de
de Enfermedades hepáticas y digestivas (CIBEREHD) Dietistes i Nutricionistes de Catalunya (CODINUCAT)
A continuació recollim alguns dels temes tractats en aquesta - En el moment del diagnòstic i del post diagnòstic les perso-
ponència, tot i que aconsellem mirar-la sencera en vídeo: nes celíaques sovint tenen deficiències nutricionals.
- Cada cop hi ha més celiaquia? La Dra. Comas respon aques- - La dieta sense gluten sol ser més pobra en fibra, a causa
ta pregunta i explica la diferència entre incidència i prevalença del poc contingut en fibra dels productes sense gluten, fets a
de la celiaquia. La prevalença global de la celiaquia és de l’1,4%. partir de midons o farines refinades. També sol contenir menys
vitamines i minerals com Vitamina D, B12, B9, Fe, Zn, Mg i Ca.
- La Dra. exposa els resultats dels estudis que ha realitzat,
on ha inclòs persones de totes les edats i sexe, amb homoge- - Els fabricants solen posar el focus en aconseguir que els
neïtat en el criteri d’inclusió. Explica l’evolució de la prevalença aliments sense gluten s’assemblin als seus homòlegs amb gluten
a Catalunya. Presenta els resultats dels estudis de les dècades i tinguin les mateixes característiques organolèptiques però s’obli-
2000, 2010 i 2020 (en procés) i fa una comparativa. Conclou den de la importància de la qualitat nutricional.
que no sembla que hi hagi un increment de la prevalença
de la malaltia celíaca a Catalunya en els últims 20 anys. - Els aliments sense gluten solen tenir més greixos saturats,
carbohidrats amb índex glucèmic elevat i sal.
- S’expliquen els factors ambientals relacionats amb la
malaltia celíaca, tant els protectors (com, per exemple, la vacu- - Què podem fer per augmentar el consum de fibra i també de
na del rotavirus o el tipus de part vaginal versus cesària) com els vitamines i minerals?
facilitadors (com, per exemple, l´ús d’antibiòtics o les infeccions
intestinals a la infància). • Augmentar el consum de fruits secs (un grapat al dia) i el
de verdures/hortalisses (3 racions/dia) i fruita (dues racions/dia).
- Un altre dels temes tractats és quina influència ha tingut • Seguir una dieta variada i que el plat sempre contempli carbohi-
la COVID-19 en la incidència de la celiaquia, ja que arran drats, proteïna i verdures/hortalisses.
de la pandèmia va sorgir la hipòtesi sobre la possibilitat d’una
epidèmia de malaltia celíaca deguda a l’alteració de la permea- • Consumir més aliments rics en fibra, com els pseudoce-
bilitat intestinal induïda per SARS-CoV2. reals, i augmentar-ne la diversitat: teff, mill, amarant, blat sarraí,
civada* i quinoa.
- La Dra. Comas també ha explicat què cal fer davant d’una
celiaquia que no respon i ha volgut deixar clars dos aspectes: *La civada ha d’estar certificada sense gluten. Es pot introduir a la dieta un cop ja
estan normalitzats els marcadors de celiaquia i amb acompanyament mèdic, ja que
• La persistència de símptomes digestius no implica una mala hi ha pacients celíacs que no la toleren.
resposta a la dieta sense gluten.
• La celiaquia “no responedora” no és sinònim de malaltia ce-
líaca refractària.
A continuació, ha mencionat els casos de les persones celía- Visualitza la ponència de la sra. Paula Viles
ques que segueixen la dieta sense gluten i tenen normalitzada
la mucosa intestinal però continuen tenint símptomes, cosa Novetats en la seguretat alimentària sense gluten, a càr-
que es pot deure a altres entitats associades o no a la malaltia celí- rec de Cristóbal Pérez, Tecnòleg dels Aliments i Responsa-
aca, i també ha explicat el cas dels pacients que no tenen símp- ble del Departament Tècnic de l’Associació Celíacs de Ca-
talunya i Aina Vaquero, Tecnòloga dels Aliments i membre
tomes però persisteix l’atròfia intestinal, ja sigui per ingesta del departament Tècnic de l’entitat
de gluten deliberada o inaparent, perquè tenen hipersensibilitat al Els temes tractats a la ponència han estat:
gluten o perquè són responedors lents.
- La legislació sobre la Seguretat Alimentària dels Aliments
S’ha divulgat sobre la malaltia celíaca refractària tipus I i II. Sense Gluten. Explicació sobre el Reglament (UE) 1169/2011 i el
Reglament (UE) 828/2014.
Per acabar, s’ha posat sobre la taula el debat de si cal fer sem-
pre biòpsia per al diagnòstic de malaltia celíaca.
Visualitza la ponència de la Dra. Maria Esteve Comas - Actualització sobre l’Etiquetatge Precautori d’al·lèrgens
(EPA), que busca advertir de la presència d’un al·lergen al consumi-
dor. Per llei no està regulat. Actualment cada fabricant segueix un
criteri diferent i alguns fabricants l’utilitzen de forma errònia. Exem-
ple d’EPA: “pot contenir (nom al·lergen)” o bé “pot contenir traces
de (nom al·lergen)”.
11 / HIVERN 2022
de l’Hospital Universitari Mútua Terrassa i investigado- Com dur una dieta sense gluten més nutritiva? Més enllà
ra principal del grup de recerca ‘Immunologia intestinal de l’arròs i el blat de moro, amb Paula Viles, dietista-nutrici-
i celiaquia’ del Centro de investigación biomédica en red onista a l’Institut Català de la Salut i Portaveu del Col·legi de
de Enfermedades hepáticas y digestivas (CIBEREHD) Dietistes i Nutricionistes de Catalunya (CODINUCAT)
A continuació recollim alguns dels temes tractats en aquesta - En el moment del diagnòstic i del post diagnòstic les perso-
ponència, tot i que aconsellem mirar-la sencera en vídeo: nes celíaques sovint tenen deficiències nutricionals.
- Cada cop hi ha més celiaquia? La Dra. Comas respon aques- - La dieta sense gluten sol ser més pobra en fibra, a causa
ta pregunta i explica la diferència entre incidència i prevalença del poc contingut en fibra dels productes sense gluten, fets a
de la celiaquia. La prevalença global de la celiaquia és de l’1,4%. partir de midons o farines refinades. També sol contenir menys
vitamines i minerals com Vitamina D, B12, B9, Fe, Zn, Mg i Ca.
- La Dra. exposa els resultats dels estudis que ha realitzat,
on ha inclòs persones de totes les edats i sexe, amb homoge- - Els fabricants solen posar el focus en aconseguir que els
neïtat en el criteri d’inclusió. Explica l’evolució de la prevalença aliments sense gluten s’assemblin als seus homòlegs amb gluten
a Catalunya. Presenta els resultats dels estudis de les dècades i tinguin les mateixes característiques organolèptiques però s’obli-
2000, 2010 i 2020 (en procés) i fa una comparativa. Conclou den de la importància de la qualitat nutricional.
que no sembla que hi hagi un increment de la prevalença
de la malaltia celíaca a Catalunya en els últims 20 anys. - Els aliments sense gluten solen tenir més greixos saturats,
carbohidrats amb índex glucèmic elevat i sal.
- S’expliquen els factors ambientals relacionats amb la
malaltia celíaca, tant els protectors (com, per exemple, la vacu- - Què podem fer per augmentar el consum de fibra i també de
na del rotavirus o el tipus de part vaginal versus cesària) com els vitamines i minerals?
facilitadors (com, per exemple, l´ús d’antibiòtics o les infeccions
intestinals a la infància). • Augmentar el consum de fruits secs (un grapat al dia) i el
de verdures/hortalisses (3 racions/dia) i fruita (dues racions/dia).
- Un altre dels temes tractats és quina influència ha tingut • Seguir una dieta variada i que el plat sempre contempli carbohi-
la COVID-19 en la incidència de la celiaquia, ja que arran drats, proteïna i verdures/hortalisses.
de la pandèmia va sorgir la hipòtesi sobre la possibilitat d’una
epidèmia de malaltia celíaca deguda a l’alteració de la permea- • Consumir més aliments rics en fibra, com els pseudoce-
bilitat intestinal induïda per SARS-CoV2. reals, i augmentar-ne la diversitat: teff, mill, amarant, blat sarraí,
civada* i quinoa.
- La Dra. Comas també ha explicat què cal fer davant d’una
celiaquia que no respon i ha volgut deixar clars dos aspectes: *La civada ha d’estar certificada sense gluten. Es pot introduir a la dieta un cop ja
estan normalitzats els marcadors de celiaquia i amb acompanyament mèdic, ja que
• La persistència de símptomes digestius no implica una mala hi ha pacients celíacs que no la toleren.
resposta a la dieta sense gluten.
• La celiaquia “no responedora” no és sinònim de malaltia ce-
líaca refractària.
A continuació, ha mencionat els casos de les persones celía- Visualitza la ponència de la sra. Paula Viles
ques que segueixen la dieta sense gluten i tenen normalitzada
la mucosa intestinal però continuen tenint símptomes, cosa Novetats en la seguretat alimentària sense gluten, a càr-
que es pot deure a altres entitats associades o no a la malaltia celí- rec de Cristóbal Pérez, Tecnòleg dels Aliments i Responsa-
aca, i també ha explicat el cas dels pacients que no tenen símp- ble del Departament Tècnic de l’Associació Celíacs de Ca-
talunya i Aina Vaquero, Tecnòloga dels Aliments i membre
tomes però persisteix l’atròfia intestinal, ja sigui per ingesta del departament Tècnic de l’entitat
de gluten deliberada o inaparent, perquè tenen hipersensibilitat al Els temes tractats a la ponència han estat:
gluten o perquè són responedors lents.
- La legislació sobre la Seguretat Alimentària dels Aliments
S’ha divulgat sobre la malaltia celíaca refractària tipus I i II. Sense Gluten. Explicació sobre el Reglament (UE) 1169/2011 i el
Reglament (UE) 828/2014.
Per acabar, s’ha posat sobre la taula el debat de si cal fer sem-
pre biòpsia per al diagnòstic de malaltia celíaca.
Visualitza la ponència de la Dra. Maria Esteve Comas - Actualització sobre l’Etiquetatge Precautori d’al·lèrgens
(EPA), que busca advertir de la presència d’un al·lergen al consumi-
dor. Per llei no està regulat. Actualment cada fabricant segueix un
criteri diferent i alguns fabricants l’utilitzen de forma errònia. Exem-
ple d’EPA: “pot contenir (nom al·lergen)” o bé “pot contenir traces
de (nom al·lergen)”.
11 / HIVERN 2022
