Page 39 - Revista Celiacs de Catalunya
P. 39
CALAIX SENSE GLUTEN 2018
Com va sorgir la idea d’escriure aquest llibre?
N.P.: Fa anys que som celíaques i hem anat veient com han
canviat les coses. Darrerament han anat sorgint diferents rea-
litats i noves necessitats. Sempre en parlàvem amb l’Eli i ens
indignàvem amb els mites que escoltàvem cada dia sobre la
dieta sense gluten, la malaltia celíaca, etc. Teníem clar que volí-
em fer alguna cosa per afrontar aquesta nova realitat.
E.M.: Les dues sempre hem estat molt actives tant en campa-
nyes de sensibilització com en projectes de voluntariat. Sem-
pre que ens trobàvem sorgia el mateix tema: les ganes d’apor-
tar un granet de sorra i intentar canviar les coses. La primera
idea va ser un blog de viatges o un canal de Youtube, però no
es van arribar a materialitzar, fins que durant un dinar, ara fa un
any, va sorgir la idea del llibre.
El vostre llibre conté 21 mites sobre la celiaquia, que Dediqueu un capítol del llibre a parlar dels restaurants.
aneu desmentint pàgina per pàgina. Per què vau decidir Amb la moda de menjar sense gluten molts restaurants
posar el focus en els mites? s’han sumat al carro de preparar plats sense gluten,
N.P.: Veiem que el problema no és de manca d’informació sinó cosa que no significa que siguin sense traces. Què acon-
la necessitat de saber destriar entre la informació documenta- selleu a les persones celíaques a l’hora de menjar fora
da i la que no té cap fonament (fins i tot en alguns casos hi ha de casa?
dades que demostren el contrari).
N.P.: Que vagin a restaurants que hagin estat avaluats, super-
Gràcies a Internet i a les xarxes socials, estem més in- visats i formats per les associacions. S’han de prendre moltes
formats o menys? precaucions i un restaurant abans d’oferir plats sense gluten
N.P./E.M.: Estem molt més informats, però no per això estem ha de vigilar moltes coses que en un principi mai imaginaria.
ben informats. Les falses notícies, els titulars que busquen el Un cop fet això, l’error humà existeix però es pot minimitzar
clic fàcil i que només expliquen una part esbiaixada de la in- seguint uns bons protocols i formant-se constantment.
formació, juntament amb les dificultats que tenim per saber
destriar les fonts fiables de les que no ho són, causen que
molta de la informació que corre per les xarxes contingui mites
sense fonament.
“Gràcies a Internet i a les xarxes E.M.: Les grans ciutats s’han omplert de cartells amb la lle-
socials tenim més informació, genda: “sense gluten però no apte per a celíacs”. És molt greu
però no per això estem ben perquè estan generant un problema de salut pública, ja que
informats” estan contaminant de forma contínua a una part de la població.
A més, estan complicant encara més el manteniment de la die-
Digueu-nos un mite que creieu que sol ser molt comú. ta. Per què? Doncs perquè és complicat fer entendre a l’entorn
N.P./E.M.: Uf!! És difícil perquè tots els escoltem massa, però o a les mateixes persones afectades com és possible que als
destacaríem aquests: “la celiaquia té graus i hi ha persones cercadors hi apareguin aparentment 1.000 restaurants per a
més celíaques que altres", “per una mica de gluten no passa celíacs en 1 ciutat i les associacions només en tinguin acredi-
res” o “els celíacs són uns maniàtics i exagerats”. tats 300 en una comunitat. Costa fer entendre que existeixen
moltes opcions que ofereixen aquest servei sense garanties.
Parleu-nos del risc de l’auto diagnòstic!
N.P./E.M.: L’autodiagnòstic és un gran problema. D’entrada Què li diríeu a una persona acabada de diagnosticar?
perquè si ets celíac, encara no t’han diagnosticat i comences N.P./E.M.: Potser al principi pot espantar una mica el fet d’ha-
la dieta sense gluten, un cop et facin les proves es falsejarà el ver de seguir la dieta sense gluten i pensar que tens una malal-
resultat. Les vellositats intestinals es recuperaran i això pot fer tia autoimmune crònica. Hi ha un procés d’adaptació que cal
que no arribin a diagnosticar-te la malaltia, empitjorant la teva passar i que per cada persona és diferent en funció de molts
qualitat de vida considerablement. Per això al llibre recomanem factors, personals i socials. No s’ha de sentir malament perquè
que el gluten només el retiri un professional de la salut. tingui dies més dolents. A poc a poc s’anirà adaptant a una
D’altra banda, una persona que no es troba bé ha d’acudir al nova dieta que l’ajudarà a tenir un bon estat de salut i, d’aquí
metge, ja que pot ser celíaca o no, perquè hi ha patologies amb a un temps, l’ansietat i/o por inicial marxarà i la celiaquia pas-
símptomes similars. És important que no faci una dieta que pu- sarà a ser un aspecte més de la seva vida, una característica
gui emmascarar símptomes d’altres malalties greus. Cal que a l’hora de menjar, però mai un condicionant ni un determinant
conegui què li passa i que es posi en mans d’especialistes for- per fer el que vulgui fer.
mats, que facin servir eines diagnòstiques amb base científica.
També afegir que si després d’un temps prudencial la persona
sent que això no és així, no ha de tenir por a demanar ajuda als
professionals (metges, dietistes-nutricionista, psicòlegs, etc.) i
a les associacions de celíacs, on li donaran suport i coneixerà
persones que han passat pel mateix.
39 / HIVERN 2019
Com va sorgir la idea d’escriure aquest llibre?
N.P.: Fa anys que som celíaques i hem anat veient com han
canviat les coses. Darrerament han anat sorgint diferents rea-
litats i noves necessitats. Sempre en parlàvem amb l’Eli i ens
indignàvem amb els mites que escoltàvem cada dia sobre la
dieta sense gluten, la malaltia celíaca, etc. Teníem clar que volí-
em fer alguna cosa per afrontar aquesta nova realitat.
E.M.: Les dues sempre hem estat molt actives tant en campa-
nyes de sensibilització com en projectes de voluntariat. Sem-
pre que ens trobàvem sorgia el mateix tema: les ganes d’apor-
tar un granet de sorra i intentar canviar les coses. La primera
idea va ser un blog de viatges o un canal de Youtube, però no
es van arribar a materialitzar, fins que durant un dinar, ara fa un
any, va sorgir la idea del llibre.
El vostre llibre conté 21 mites sobre la celiaquia, que Dediqueu un capítol del llibre a parlar dels restaurants.
aneu desmentint pàgina per pàgina. Per què vau decidir Amb la moda de menjar sense gluten molts restaurants
posar el focus en els mites? s’han sumat al carro de preparar plats sense gluten,
N.P.: Veiem que el problema no és de manca d’informació sinó cosa que no significa que siguin sense traces. Què acon-
la necessitat de saber destriar entre la informació documenta- selleu a les persones celíaques a l’hora de menjar fora
da i la que no té cap fonament (fins i tot en alguns casos hi ha de casa?
dades que demostren el contrari).
N.P.: Que vagin a restaurants que hagin estat avaluats, super-
Gràcies a Internet i a les xarxes socials, estem més in- visats i formats per les associacions. S’han de prendre moltes
formats o menys? precaucions i un restaurant abans d’oferir plats sense gluten
N.P./E.M.: Estem molt més informats, però no per això estem ha de vigilar moltes coses que en un principi mai imaginaria.
ben informats. Les falses notícies, els titulars que busquen el Un cop fet això, l’error humà existeix però es pot minimitzar
clic fàcil i que només expliquen una part esbiaixada de la in- seguint uns bons protocols i formant-se constantment.
formació, juntament amb les dificultats que tenim per saber
destriar les fonts fiables de les que no ho són, causen que
molta de la informació que corre per les xarxes contingui mites
sense fonament.
“Gràcies a Internet i a les xarxes E.M.: Les grans ciutats s’han omplert de cartells amb la lle-
socials tenim més informació, genda: “sense gluten però no apte per a celíacs”. És molt greu
però no per això estem ben perquè estan generant un problema de salut pública, ja que
informats” estan contaminant de forma contínua a una part de la població.
A més, estan complicant encara més el manteniment de la die-
Digueu-nos un mite que creieu que sol ser molt comú. ta. Per què? Doncs perquè és complicat fer entendre a l’entorn
N.P./E.M.: Uf!! És difícil perquè tots els escoltem massa, però o a les mateixes persones afectades com és possible que als
destacaríem aquests: “la celiaquia té graus i hi ha persones cercadors hi apareguin aparentment 1.000 restaurants per a
més celíaques que altres", “per una mica de gluten no passa celíacs en 1 ciutat i les associacions només en tinguin acredi-
res” o “els celíacs són uns maniàtics i exagerats”. tats 300 en una comunitat. Costa fer entendre que existeixen
moltes opcions que ofereixen aquest servei sense garanties.
Parleu-nos del risc de l’auto diagnòstic!
N.P./E.M.: L’autodiagnòstic és un gran problema. D’entrada Què li diríeu a una persona acabada de diagnosticar?
perquè si ets celíac, encara no t’han diagnosticat i comences N.P./E.M.: Potser al principi pot espantar una mica el fet d’ha-
la dieta sense gluten, un cop et facin les proves es falsejarà el ver de seguir la dieta sense gluten i pensar que tens una malal-
resultat. Les vellositats intestinals es recuperaran i això pot fer tia autoimmune crònica. Hi ha un procés d’adaptació que cal
que no arribin a diagnosticar-te la malaltia, empitjorant la teva passar i que per cada persona és diferent en funció de molts
qualitat de vida considerablement. Per això al llibre recomanem factors, personals i socials. No s’ha de sentir malament perquè
que el gluten només el retiri un professional de la salut. tingui dies més dolents. A poc a poc s’anirà adaptant a una
D’altra banda, una persona que no es troba bé ha d’acudir al nova dieta que l’ajudarà a tenir un bon estat de salut i, d’aquí
metge, ja que pot ser celíaca o no, perquè hi ha patologies amb a un temps, l’ansietat i/o por inicial marxarà i la celiaquia pas-
símptomes similars. És important que no faci una dieta que pu- sarà a ser un aspecte més de la seva vida, una característica
gui emmascarar símptomes d’altres malalties greus. Cal que a l’hora de menjar, però mai un condicionant ni un determinant
conegui què li passa i que es posi en mans d’especialistes for- per fer el que vulgui fer.
mats, que facin servir eines diagnòstiques amb base científica.
També afegir que si després d’un temps prudencial la persona
sent que això no és així, no ha de tenir por a demanar ajuda als
professionals (metges, dietistes-nutricionista, psicòlegs, etc.) i
a les associacions de celíacs, on li donaran suport i coneixerà
persones que han passat pel mateix.
39 / HIVERN 2019
