Page 19 - Num 9 - Primavera / Estiu 2019
P. 19
RACÓ MÈDIC 2019
– Feu menció a la fruita seca i els sistència als serveis sanitaris i que la sat poc temps des que s’ha recollit
llegums i, de fet, per a les perso- gent que viu en entorns socials menja fins que el mengem. Si és de tempo-
nes celíaques és molt important millor. Per exemple, la gent que menja rada i proximitat, hi ha més possibilitats
consumir-ne perquè aporten molts sola no acostuma a menjar de forma que hagi passat menys temps.
nutrients, cosa molt beneficiosa es- tan estructurada, menja més ràpid o en Per una altra, és clau consumir ali-
pecialment quan encara no tenen més quantitat. L’àpat social comporta ments de proximitat per reduir la
recuperada l’atròfia de les vellosi- conversa, acompanyament i benestar petjada mediambiental que suposa
tats intestinals. Quins consells re- emocional. En el cas dels infants, a el transport de llarga distància. Pot
comaneu per menjar-ne més? més, compartir els àpats amb la famí- ser difícil comprar només productes de
lia, com a mínim un al dia, està associat km 0, però es tracta d’escollir els que
No només és en el cas de les persones amb una millor relació familiar i amb la es produeixen més a prop. Si poden
celíaques, en general la població n’hau- prevenció de trastorns i riscos, no no- ser unes taronges de València o unes
ria de menjar més! El consum de lle- més alimentaris. avellanes de Reus, millor que unes que
gums (llenties, cigrons, mongetes vinguin de més lluny.
blanques...) és baix i es recomana Ncpiptnaoelodamnl·ninvlsbeeoiaédctmrautei.eéavnnslalsalciaianlsaslóaadluleutlt Actualment hi ha la creença que certs
menjar-ne, com a mínim, 3 o 4 cops aliments que vénen de l’altra punta del
per setmana. Els llegums no només es – Ara que ja hem parlat dels as- món són mes saludables que aliments
poden menjar guisats! Podem fer cre- pectes que hem de potenciar, ex- que tenim en l’entorn mediterrani i això
mes, sopes, amanides... A la guia ex- pliqueu-nos quins aliments hem de la guia ho desmitifica. Afortunadament
pliquem la gran varietat de formes com substituir per altres. vivim en un entorn on la producció és
els podem cuinar. molt variada, tenim un clima estacional
També és important menjar més frui- Per una banda, cal prioritzar l’aigua que ens permet tenir moltes varietats
ta seca natural, que no sigui fregida sobre qualsevol altra beguda. Ens de fruites, hortalisses i verdures.
i no porti sucre ni sal afegida: ametlles, ha d’acompanyar al llarg del dia. A la Donar prioritat als productes de pro-
avellanes, nous, festucs, pinyons, ca- guia informem que es pot consumir ximitat és beneficiós en l’àmbit nutri-
cauets... La podem consumir entremig aigua de l’aixeta, en comptes d’aigua cional, mediambiental i també ajuda a
d’àpats, a mig matí o a mitja tarda, o embotellada, i això disminueix l’impacte dinamitzar el teixit productiu agroali-
també integrar-la en l’elaboració d’al- mediambiental. De fet, tots els missat- mentari de casa nostra.
guns plats. ges que oferim tenen en compte tant
l’alimentació i la salut com la sostenibi- – L’última part de la guia fa men-
– Ens expliqueu que cal dur una litat i el medi ambient. No només cal ció als aliments que hem de reduir.
vida més activa. Què hem de tenir pensar en la salut individual sinó Quins són?
en compte? també en la salut col·lectiva i la del
planeta. La sal i els productes als quals s’ha
Prop d’un 20% de la població adul- Per altra banda, és important donar afegit sal, el sucre i els productes que
ta catalana no arriba a fer el mínim prioritat a l’oli d’oliva verge a l’hora estan ensucrats, la carn vermella i la
d’activitat física moderada recoma- d’amanir o coure. També cal elegir els carn processada i els aliments ultra-
nada, que són 150 minuts setmanals, aliments integrals, ja que tenen més processats, que són tots aquells que
i és molt poquet. La guia destaca la quantitat de fibra i nutrients, en comp- han patit una gran transformació des
conveniència d’una vida activa, que tes dels refinats. A més, sempre que es de la seva matèria primera i solen es-
no d’una vida esportiva, no és el mateix. pugui cal escollir aliments de tempo- tar enriquits amb sal, sucres, greixos,
Ens referim a ser actius en el dia a dia: rada i de proximitat que no vagin en- additius... Cada persona es pot posar
pujar escales, que el joc dels infants si- vasats. Ajuda a la sostenibilitat i també l’objectiu de reduir aquests aliments se-
gui més actiu, desplaçar-se activament a dinamitzar els recursos agrícoles del gons quin sigui el seu consum habitual.
quan es va de casa a la feina o a l’hora territori. També són més barats i més
d’anar a comprar. A més, també cal re- gustosos! – Per al col·lectiu celíac és de vital
duir les hores d’estar assegut, ja que hi importància disminuir el consum
ha evidència científica que afecta nega- – Quins beneficis ens aporten els de sal i sucre perquè els produc-
tivament a la salut. Si es treballa moltes aliments de temporada i de proxi- tes específics sense gluten encara
hores assegut, és important anar-se mitat? en contenen més. Ens podeu donar
aixecant de tant en tant i moure’s una algun consell per acostumar-nos a
mica. La guia fa diferents suggeriments Per una banda, un aliment conserva consumir productes que no tinguin
per evitar el sedentarisme. més propietat nutritives si ha pas- sucres ni sals afegits? S’hi acostu-
marà el nostre paladar?
– Un aspecte innovador o que pot
sobtar és que a la guia es dóna im- A les persones adultes que han acos-
portància a la vida social. Per què tumat el paladar a un cert nivell de dolç
és tan important? o salat els serà complicat passar de
consumir, per exemple, un iogurt molt
Hi ha evidència científica que viure so- ensucrat a menjar-lo totalment sense
cialment redueix la freqüentació d’as- sucre. El que poden fer és reduir pro-
19 / ESTIU 2019
– Feu menció a la fruita seca i els sistència als serveis sanitaris i que la sat poc temps des que s’ha recollit
llegums i, de fet, per a les perso- gent que viu en entorns socials menja fins que el mengem. Si és de tempo-
nes celíaques és molt important millor. Per exemple, la gent que menja rada i proximitat, hi ha més possibilitats
consumir-ne perquè aporten molts sola no acostuma a menjar de forma que hagi passat menys temps.
nutrients, cosa molt beneficiosa es- tan estructurada, menja més ràpid o en Per una altra, és clau consumir ali-
pecialment quan encara no tenen més quantitat. L’àpat social comporta ments de proximitat per reduir la
recuperada l’atròfia de les vellosi- conversa, acompanyament i benestar petjada mediambiental que suposa
tats intestinals. Quins consells re- emocional. En el cas dels infants, a el transport de llarga distància. Pot
comaneu per menjar-ne més? més, compartir els àpats amb la famí- ser difícil comprar només productes de
lia, com a mínim un al dia, està associat km 0, però es tracta d’escollir els que
No només és en el cas de les persones amb una millor relació familiar i amb la es produeixen més a prop. Si poden
celíaques, en general la població n’hau- prevenció de trastorns i riscos, no no- ser unes taronges de València o unes
ria de menjar més! El consum de lle- més alimentaris. avellanes de Reus, millor que unes que
gums (llenties, cigrons, mongetes vinguin de més lluny.
blanques...) és baix i es recomana Ncpiptnaoelodamnl·ninvlsbeeoiaédctmrautei.eéavnnslalsalciaianlsaslóaadluleutlt Actualment hi ha la creença que certs
menjar-ne, com a mínim, 3 o 4 cops aliments que vénen de l’altra punta del
per setmana. Els llegums no només es – Ara que ja hem parlat dels as- món són mes saludables que aliments
poden menjar guisats! Podem fer cre- pectes que hem de potenciar, ex- que tenim en l’entorn mediterrani i això
mes, sopes, amanides... A la guia ex- pliqueu-nos quins aliments hem de la guia ho desmitifica. Afortunadament
pliquem la gran varietat de formes com substituir per altres. vivim en un entorn on la producció és
els podem cuinar. molt variada, tenim un clima estacional
També és important menjar més frui- Per una banda, cal prioritzar l’aigua que ens permet tenir moltes varietats
ta seca natural, que no sigui fregida sobre qualsevol altra beguda. Ens de fruites, hortalisses i verdures.
i no porti sucre ni sal afegida: ametlles, ha d’acompanyar al llarg del dia. A la Donar prioritat als productes de pro-
avellanes, nous, festucs, pinyons, ca- guia informem que es pot consumir ximitat és beneficiós en l’àmbit nutri-
cauets... La podem consumir entremig aigua de l’aixeta, en comptes d’aigua cional, mediambiental i també ajuda a
d’àpats, a mig matí o a mitja tarda, o embotellada, i això disminueix l’impacte dinamitzar el teixit productiu agroali-
també integrar-la en l’elaboració d’al- mediambiental. De fet, tots els missat- mentari de casa nostra.
guns plats. ges que oferim tenen en compte tant
l’alimentació i la salut com la sostenibi- – L’última part de la guia fa men-
– Ens expliqueu que cal dur una litat i el medi ambient. No només cal ció als aliments que hem de reduir.
vida més activa. Què hem de tenir pensar en la salut individual sinó Quins són?
en compte? també en la salut col·lectiva i la del
planeta. La sal i els productes als quals s’ha
Prop d’un 20% de la població adul- Per altra banda, és important donar afegit sal, el sucre i els productes que
ta catalana no arriba a fer el mínim prioritat a l’oli d’oliva verge a l’hora estan ensucrats, la carn vermella i la
d’activitat física moderada recoma- d’amanir o coure. També cal elegir els carn processada i els aliments ultra-
nada, que són 150 minuts setmanals, aliments integrals, ja que tenen més processats, que són tots aquells que
i és molt poquet. La guia destaca la quantitat de fibra i nutrients, en comp- han patit una gran transformació des
conveniència d’una vida activa, que tes dels refinats. A més, sempre que es de la seva matèria primera i solen es-
no d’una vida esportiva, no és el mateix. pugui cal escollir aliments de tempo- tar enriquits amb sal, sucres, greixos,
Ens referim a ser actius en el dia a dia: rada i de proximitat que no vagin en- additius... Cada persona es pot posar
pujar escales, que el joc dels infants si- vasats. Ajuda a la sostenibilitat i també l’objectiu de reduir aquests aliments se-
gui més actiu, desplaçar-se activament a dinamitzar els recursos agrícoles del gons quin sigui el seu consum habitual.
quan es va de casa a la feina o a l’hora territori. També són més barats i més
d’anar a comprar. A més, també cal re- gustosos! – Per al col·lectiu celíac és de vital
duir les hores d’estar assegut, ja que hi importància disminuir el consum
ha evidència científica que afecta nega- – Quins beneficis ens aporten els de sal i sucre perquè els produc-
tivament a la salut. Si es treballa moltes aliments de temporada i de proxi- tes específics sense gluten encara
hores assegut, és important anar-se mitat? en contenen més. Ens podeu donar
aixecant de tant en tant i moure’s una algun consell per acostumar-nos a
mica. La guia fa diferents suggeriments Per una banda, un aliment conserva consumir productes que no tinguin
per evitar el sedentarisme. més propietat nutritives si ha pas- sucres ni sals afegits? S’hi acostu-
marà el nostre paladar?
– Un aspecte innovador o que pot
sobtar és que a la guia es dóna im- A les persones adultes que han acos-
portància a la vida social. Per què tumat el paladar a un cert nivell de dolç
és tan important? o salat els serà complicat passar de
consumir, per exemple, un iogurt molt
Hi ha evidència científica que viure so- ensucrat a menjar-lo totalment sense
cialment redueix la freqüentació d’as- sucre. El que poden fer és reduir pro-
19 / ESTIU 2019
