Des de l’Associació Celíacs de Catalunya hem impulsat la campanya «La celiaquia no pot esperar» (#LaCeliaquiaNoPotEsperar) per denunciar el sobrecost que han d’assumir les persones amb celiaquia per seguir una alimentació sense gluten, que és el seu únic tractament, i reclamar que es facin efectives les mesures de suport econòmic previstes.
Omplir el cistell de la compra no costa el mateix per a tothom. Per a una persona amb celiaquia, adquirir productes tan habituals com el pa, la pasta o la farina pot suposar una despesa considerablement superior. Segons l’informe de preus de FACE 2026, el sobrecost estimat dels productes específics sense gluten arriba als 996,37 euros anuals per persona, uns 83 euros addicionals cada mes, per seguir una alimentació que no és una elecció, sinó l’únic tractament de la malaltia.
Davant d’aquesta realitat, i després que la convocatòria d’eleccions generals hagi fet decaure la Proposició de Llei estatal que preveia ajudes de fins a 600 euros anuals per a les persones amb celiaquia, reclamem que els compromisos institucionals es tradueixin en mesures de suport econòmic efectives. A Catalunya, on s’acosta el termini legal per aprovar un sistema d’ajudes, insistim en la necessitat d’alleujar la despesa que continuen assumint les famílies.
Productes quotidians que multipliquen el preu
Aquesta comparativa de preus realitzada per l’Associació, corresponent a octubre de 2026, posa de manifest les diferències en aliments de consum habitual. Un quilo de pasta sense gluten costa 4,10 euros, davant dels 1,70 euros de la convencional, un preu 2,41 vegades superior.
Les diferències són encara més pronunciades en altres productes. Un quilo de farina sense gluten costa 4,66 euros, davant dels 0,72 euros de la convencional, gairebé sis vegades i mitja més. El pa de motlle multiplica el preu per sis, mentre que el pa ratllat costa aproximadament cinc vegades més.
Les despeses extra no sempre són evidents a primera vista. Alguns productes sense gluten es comercialitzen en envasos més petits, de manera que dos paquets amb preus semblants poden contenir quantitats molt diferents. Per això, comparar el preu per quilo resulta especialment important per conèixer la diferència real.
Tot i que la despesa varia segons els hàbits de consum, el cost extra representa una càrrega econòmica que es manté any rere any, especialment per a les famílies amb menys recursos o amb més d’una persona diagnosticada.
Del compromís institucional a les ajudes efectives
En l’àmbit estatal, la convocatòria d’eleccions generals ha fet decaure la Proposició de Llei que preveia una compensació de fins a 600 euros anuals per persona amb celiaquia. La iniciativa havia rebut 338 vots favorables a la seva presa en consideració al Congrés l’octubre de 2025, però després van arribar les pròrrogues a la fase d’esmenes que, de fet, les associacions de pacients amb celiaquia ja vam denunciar el juny del 2026 quan se n’havien acumulat 22. Amb la dissolució de les Corts, caldrà tornar-la a presentar i iniciar el procediment legislatiu en la pròxima legislatura.
Aquesta situació suposa un nou ajornament per a les famílies, que, malgrat els avenços parlamentaris, continuen sense un sistema general de compensació econòmica i han de seguir assumint el sobrecost de la dieta sense gluten.
Mentre que a l’Estat la tramitació de la Proposició de Llei ha quedat interrompuda, Catalunya ara té l’oportunitat de convertir el compromís legal en una mesura efectiva abans que acabi l’any.
A Catalunya, la Llei 11/2026, aprovada el juliol passat, estableix que el Govern ha d’aprovar abans del 31 de desembre un sistema d’ajudes per a les persones amb celiaquia, amb una quantitat base que es podrà incrementar segons els ingressos i la situació econòmica familiar. Si no s’aprova dins del termini, la llei preveu una deducció de 250 euros en el tram autonòmic de l’IRPF per cada membre de la unitat familiar amb celiaquia diagnosticada.
Des de l’Associació Celíacs de Catalunya ja estem treballant amb el Departament de Salut per desplegar el sistema d’ajudes. Defensem aquest model perquè permetria arribar també a les persones amb rendes més baixes, que poden tenir més dificultats per beneficiar-se d’una deducció fiscal.
Mentrestant, les ajudes econòmiques actualment disponibles continuen sent limitades i no arriben al conjunt del col·lectiu. Determinats funcionaris de l’Estat i beneficiaris del mutualisme administratiu poden accedir a prestacions de 400 euros anuals, sempre que compleixin els requisits establerts. Aquesta quantitat equival aproximadament al 40% del sobrecost anual estimat, de manera que només en compensaria una part. Aquestes ajudes no es fan extensives a la resta de la població, creant un greuge comparatiu.
