Page 22 - Revista Celiacs Num 5
P. 22
0 A N Y S 1977-2017 ]
DR. VICENTE VAREA
Pioner en la investigació
de la celiaquia a Catalunya
Parlem amb el Dr. Vicente Varea, pediatra gastroenteròleg a l’Hospital Sant Joan de Déu de
Barcelona. Tot un referent internacional dins del camp de la celiaquia, ha participat en les
principals investigacions internacionals sobre la patologia celíaca. Tot just acaba de tornar del
Congrés Europeu de Gastroentologia Pediàtrica i ens atén per explicar-nos com ha evolucionat
el coneixement de la celiaquia en els darrers quaranta anys.
Dr. Varea, avui dia es parla molt de la celiaquia, I quins són els criteris aplicats en diagnosi? aliades per combatre els tòpics i errors quotidians
una paraula que forma part de la nostra actualitat. Aquests criteris es basen en la conjunció de diverses que moltes vegades enterboleixen la visió del que
Però, quin era el coneixement d’aquesta malaltia fa circumstàncies com l’existència o no de clínica, la és i no és la celiaquia.
quaranta anys? titulació d’anticossos i els seus punts de tall, el
El coneixement es limitava als pediatres i tipus de predisposició genètica que presenten i en I fa quaranta anys, quin tipus d’ajuda o orientació
fonamentalment als que s’iniciaven en la recentment les troballes de la biòpsia intestinal en els casos en podien rebre els pacients?
estrenada subespecialitat de la gastroenterologia què encara són necessàries. No en tots els casos Podria resumir-ho en una paraula: solidaritat.
pediàtrica. Les primeres descripcions ho van ser coincideixen tots els paràmetres i en aquests el
en pacients pediàtrics i se suposava que era una diagnòstic individualitzat és fonamental. Digui’m algun exemple d’aquesta solidaritat
malaltia pròpia de la infància, per això era una En viatges a Andorra que llavors eren un paradigma.
gran desconeguda en la pràctica habitual d’altres Vostè va ser un dels doctors pioners que va O per exemple, aprofitant que el pare d’un pacient
disciplines mèdiques. motivar a diversos pares de nens celíacs a fundar era forner i molia a part farina de blat de moro,
l’Associació. Dr. com va sorgir aquesta iniciativa? aconseguint un pa encara que de molt difícil ingesta.
Quines van ser les principals eines diagnòstiques? Pot vostè imaginar l’escena! Famílies a les quals També, tractant d’aconseguir receptes culinàries i
La primera la clínica, suggestiva de malabsorció se’ls diagnosticava a un o diversos dels seus textures acceptables, entre les mares amb aficions
amb símptomes clàssics com la diarrea, la pèrdua membres una malaltia pràcticament desconeguda, culinàries, per intercanviar en les reunions de pares.
de pes, la malnutrició, la distensió abdominal, i de la qual poc podien comentar amb ningú, ja que Molta, molta ingesta d’arròs. I no molts més mitjans,
l’afectació posterior de la talla i la segona eina era escàs el seu coneixement i als quals se’ls excepte molta imaginació.
diagnòstica, la biòpsia intestinal. deia que no podien donar-li gluten en tota la seva
vida. En aquells moments, el gluten era com Déu, Dr. creu que amb el temps serà possible aconseguir
En l’àmbit social, com està canviant la estava a tot arreu, per tant el desemparament en un tractament que posi remei a aquesta malaltia?
situació? què es trobaven les primeres famílies era terrible. Qui ha vist en aquests quaranta anys, l’evolució i
S’ha passat d’un desconeixement pràcticament D’aquí, vam entendre pares i professionals, que els molts recursos científics que en l’actualitat
total a un coneixement progressiu en àrees units arribaríem més lluny, i així es va constituir s’estan emprant en la investigació, no pot per
escolars, de restauració, de l’Administració, etc. A l’Associació, que va rebre el nom de S.M.A.P menys que ser optimista. En el camí de posar remei
més la indústria, ha representat un element molt (Síndrome Malabsortivo Associació de Pares). al desenvolupament de la malaltia en les persones
positiu millorant la qualitat de vida del pacient, en Actualment encara queden les sigles, de manera predisposades genèticament, diverses seran les
tenir més facilitat per trobar aliments variats sense simbòlica de l’entitat, acompanyat del nom actual, vies de solució que s’apuntin però més aviat que
gluten. Celíacs de Catalunya. tard, estic convençut que en els pròxims anys
obtindrem el control en el debut de la malaltia.
Ens podria comentar quines són les estratègies En quina mesura són importants aquest tipus
diagnòstiques en la malaltia celíaca. d’organitzacions?
Una de les estratègies més importants ha estat la Són fonamentals! La seva finalitat és la de
d’obrir el diagnòstic als grups de risc. Grups de millorar la qualitat de vida dels seus afectats.
pacients en els quals es coneix una major prevalença Són la veu de la consciència social enfront de les
de la malaltia. Entre ells cal destacar als familiars de administracions, els serveis sanitaris, els serveis
primer grau i fins i tot als de segon grau. socials i d’escolarització, la restauració i les millors
[ 22 ] ASSOCIACIÓ CELÍACS DE CATALUNYA JULIOL 2017
DR. VICENTE VAREA
Pioner en la investigació
de la celiaquia a Catalunya
Parlem amb el Dr. Vicente Varea, pediatra gastroenteròleg a l’Hospital Sant Joan de Déu de
Barcelona. Tot un referent internacional dins del camp de la celiaquia, ha participat en les
principals investigacions internacionals sobre la patologia celíaca. Tot just acaba de tornar del
Congrés Europeu de Gastroentologia Pediàtrica i ens atén per explicar-nos com ha evolucionat
el coneixement de la celiaquia en els darrers quaranta anys.
Dr. Varea, avui dia es parla molt de la celiaquia, I quins són els criteris aplicats en diagnosi? aliades per combatre els tòpics i errors quotidians
una paraula que forma part de la nostra actualitat. Aquests criteris es basen en la conjunció de diverses que moltes vegades enterboleixen la visió del que
Però, quin era el coneixement d’aquesta malaltia fa circumstàncies com l’existència o no de clínica, la és i no és la celiaquia.
quaranta anys? titulació d’anticossos i els seus punts de tall, el
El coneixement es limitava als pediatres i tipus de predisposició genètica que presenten i en I fa quaranta anys, quin tipus d’ajuda o orientació
fonamentalment als que s’iniciaven en la recentment les troballes de la biòpsia intestinal en els casos en podien rebre els pacients?
estrenada subespecialitat de la gastroenterologia què encara són necessàries. No en tots els casos Podria resumir-ho en una paraula: solidaritat.
pediàtrica. Les primeres descripcions ho van ser coincideixen tots els paràmetres i en aquests el
en pacients pediàtrics i se suposava que era una diagnòstic individualitzat és fonamental. Digui’m algun exemple d’aquesta solidaritat
malaltia pròpia de la infància, per això era una En viatges a Andorra que llavors eren un paradigma.
gran desconeguda en la pràctica habitual d’altres Vostè va ser un dels doctors pioners que va O per exemple, aprofitant que el pare d’un pacient
disciplines mèdiques. motivar a diversos pares de nens celíacs a fundar era forner i molia a part farina de blat de moro,
l’Associació. Dr. com va sorgir aquesta iniciativa? aconseguint un pa encara que de molt difícil ingesta.
Quines van ser les principals eines diagnòstiques? Pot vostè imaginar l’escena! Famílies a les quals També, tractant d’aconseguir receptes culinàries i
La primera la clínica, suggestiva de malabsorció se’ls diagnosticava a un o diversos dels seus textures acceptables, entre les mares amb aficions
amb símptomes clàssics com la diarrea, la pèrdua membres una malaltia pràcticament desconeguda, culinàries, per intercanviar en les reunions de pares.
de pes, la malnutrició, la distensió abdominal, i de la qual poc podien comentar amb ningú, ja que Molta, molta ingesta d’arròs. I no molts més mitjans,
l’afectació posterior de la talla i la segona eina era escàs el seu coneixement i als quals se’ls excepte molta imaginació.
diagnòstica, la biòpsia intestinal. deia que no podien donar-li gluten en tota la seva
vida. En aquells moments, el gluten era com Déu, Dr. creu que amb el temps serà possible aconseguir
En l’àmbit social, com està canviant la estava a tot arreu, per tant el desemparament en un tractament que posi remei a aquesta malaltia?
situació? què es trobaven les primeres famílies era terrible. Qui ha vist en aquests quaranta anys, l’evolució i
S’ha passat d’un desconeixement pràcticament D’aquí, vam entendre pares i professionals, que els molts recursos científics que en l’actualitat
total a un coneixement progressiu en àrees units arribaríem més lluny, i així es va constituir s’estan emprant en la investigació, no pot per
escolars, de restauració, de l’Administració, etc. A l’Associació, que va rebre el nom de S.M.A.P menys que ser optimista. En el camí de posar remei
més la indústria, ha representat un element molt (Síndrome Malabsortivo Associació de Pares). al desenvolupament de la malaltia en les persones
positiu millorant la qualitat de vida del pacient, en Actualment encara queden les sigles, de manera predisposades genèticament, diverses seran les
tenir més facilitat per trobar aliments variats sense simbòlica de l’entitat, acompanyat del nom actual, vies de solució que s’apuntin però més aviat que
gluten. Celíacs de Catalunya. tard, estic convençut que en els pròxims anys
obtindrem el control en el debut de la malaltia.
Ens podria comentar quines són les estratègies En quina mesura són importants aquest tipus
diagnòstiques en la malaltia celíaca. d’organitzacions?
Una de les estratègies més importants ha estat la Són fonamentals! La seva finalitat és la de
d’obrir el diagnòstic als grups de risc. Grups de millorar la qualitat de vida dels seus afectats.
pacients en els quals es coneix una major prevalença Són la veu de la consciència social enfront de les
de la malaltia. Entre ells cal destacar als familiars de administracions, els serveis sanitaris, els serveis
primer grau i fins i tot als de segon grau. socials i d’escolarització, la restauració i les millors
[ 22 ] ASSOCIACIÓ CELÍACS DE CATALUNYA JULIOL 2017
