Page 12 - Revista Celiacs Num 5

dieta no és puntual, ni banal, si no una prescripció
“tendència” no pateixen les conseqüències d’una
contaminació. Durant els últims 2 anys hem vist
proliferar els cartells “sense gluten” en restaurants,
pastisseries i obradors. Podria semblar una gran
notícia pels celíacs però dista molt de ser una realitat
donat que molta d’aquesta oferta “sense gluten” és
apta per tots menys per a les persones amb patologies
relacionades amb la ingesta de gluten. Amb aquesta
campanya esperem reduir les transgressions a la
dieta per motius “socials” i facilitar eines per reduir
les contaminacions per falta de seguretat alimentaria
en la manipulació de productes sense gluten.
Tenint en compte que per un celíac la seva única
medicina és el seguiment d’una dieta estricta,
es recomana només menjar en establiments
degudament acreditats, coneixedors dels protocols
de seguretat alimentaria en la cuina sense gluten, ja
que el que està en joc és la salut.
No menys important és el fet de facilitar el
coneixement de la patologia entre la societat en
general per tal de fomentar que aquells individus que
autoidentifiquin una simptomatologia indicativa de
susceptibilitat de patir la patologia puguin adreçar-
se als professionals sanitaris adients per tal de que
realitzin la confirmació o descart de la malaltia celíaca
i d’aquesta manera reduir la tassa d’infradiagnosi.
Sensibilització a l’administració pública
Estudis comparatius revelen que al nostre país els
productes sense gluten són un 315% més cars
que els que contenen aquesta proteïna, actualment
ni els governs de Catalunya ni d’Espanya ofereixen
cap tipus de bonificació ni subvenció a les famílies
celíaques amb pocs recursos, a diferència de la
majoria dels països europeus que atorguen ajudes
directes o indirectes als malalts celíacs per fer front
al sobre cost del producte sense gluten, que són de
fet la seva única medicina. Al nostre país fer front a
la desviació de quasi 1.100 euros anuals a la cistella
bàsica de la compra (només productes bàsics) recau
única i exclusivament en el malalt i els seus familiars.
El seguiment del tractament sense gluten es
complica encara més per part de famílies en situació
[ 12 ] ASSOCIACIÓ CELÍACS DE CATALUNYA JULIOL 2017
de vulnerabilitat, en la que de fet és moltes vegades
inviable, ja que entitats com el Banc d’Aliments o
les seves entitats beneficiàries no tenen la capacitat
de subministrar producte sense gluten (pa / farina o
pasta) de manera continuada, ja que depenen de les
donacions puntuals d’entitats mercantils i no tenen
programes específics per celíacs. Aquest fet suposa
que els celíacs en risc d’exclusió transgredeixin la
dieta, cosa que derivarà en conseqüències greus a
llarg termini per la seva salut (limfomes, osteoporosi...)
A Catalunya l’únic programa que existeix per cobrir
les necessitats de celíacs menors en risc d’exclusió
és el programa de Creu Roja a la Província de
Barcelona, finançat per Diputació de Barcelona.
L’objectiu que al respecte volem assolir, és
sensibilitzar a les institucions públiques i població
general del greuge econòmic que pateixin els celíacs
respecte a la resta de pacients, ja que a diferència
de la resta dels pacients amb tractament mèdic, el
celíac paga el 100% el tractament mèdic que se li ha
prescrit i de les greus conseqüències per la salut del
pacient que suposa no poder seguir correctament la
dieta per motius econòmics. A la vegada que aquesta
mèdica que s’ha de seguir estrictament de per vida,
la transgressió suposa un greu risc pel pacient.
Aquesta sensibilització ha de servir addicionalment
per sensibilitzar als consistoris catalans sobre la
importància pel celíac de la dieta sense gluten segura
i per tant, ha de facilitar la normalització / integració
del ciutadà celíac en les activitats gastronòmiques,
populars, culturals i esportives que es realitzin a cada
població catalana.
Sensibilització al sector sanitari
A Catalunya es calcula que el 80% dels celíacs
i sensibles al gluten no celíacs, més de 360 mil
persones, encara no saben que ho són. Un celíac no
diagnosticat està transgredint el que hauria de ser el
seu tractament, una dieta estricta sense gluten, per
tant això pot provocar a llarg termini patologies greus
com: anèmia, osteoporosis, infertilitat, limfomes
gàstrics, etc.
Actualment es triga una mitjana de 7 anys en
diagnosticar a un adult, fet que suposa un autèntic
calvari pel pacient que va de metge en metge i de
prova en prova sense un resultat que pal·lií el seu
malestar i un sobre cost innecessari per la sanitat
pública. La gran dificultat de la diagnosi és que és
un trastorn multisistèmic, i per tant una malaltia
camaleònica, que pot passar desapercebuda per
part dels metges de família i pediatres si no tenen
una formació específica en protocols de detecció i
derivació de la celiaquia.
Això s’agreuja amb el fet que molts gastroenteròlegs
no tenen actualitzats els seus coneixements entorn la
celiaquia, fet que està provocant falsos diagnòstics o
prescripcions incorrectes. La majoria dels facultatius
mèdics desconeixen encara les pautes necessàries a
facilitar al pacient pel seguiment correcte d’una dieta
sense gluten. Per aquest motiu, i en compliment
de la Resolució 879/X, un cop elaborat el primer
document de consens sobre la malaltia celíaca a
Catalunya, manual que fa èmfasi en els protocols
de manifestació, cribratge, derivació, diagnosi i
seguiment, s’està duent a terme la segona fase