És necessari que les persones celíaques consumim superaliments?  

Què són els superaliments? Són tan importants com es creu? Cal que les persones celíaques els consumim? Com els podem reconèixer? Aquestes són algunes de les preguntes que segurament ens sorgeixen a tots quan sentim parlar dels superaliments, però quina és la realitat?

Què és un superaliment?

El terme “superaliment” és una definició “col·loquial” o informal per nomenar aquells aliments que són abundants en vitamines, minerals, fibra, proteïnes, etc., i que en consumir-los poden influir en la dieta i millorar certs aspectes relacionats amb la salut. És impossible llistar-los, ja que en aquest món globalitzat cada dia en coneixem de nous, però per posar alguns exemples podem citar les baies de goji, la quinoa, la cúrcuma, l’alvocat, el gingebre, la col kale o la kombucha… La llista és interminable!

No hi ha cap definició de “superaliment” en la normativa vigent ni en l’àmbit nacional ni europeu, però donada la repercussió d’aquest terme podem considerar que és una informació alimentària facilitada al consumidor de manera voluntària, per la qual cosa es trobaria dins el marc normatiu del Reglament 1169/2011 sobre la Informació alimentaria facilitada al consumidor.

Així mateix, podem considerar que és una declaració nutricional o de propietats saludables, ja que afirma, suggereix o dóna a entendre que un aliment posseeix unes característiques específiques que poden resultar beneficioses per al consumidor. Aquest fet permet englobar-lo dins el marc del Reglament 1924/2006, el qual determina quines declaracions nutricionals o propietats saludables poden ser atribuïdes a un aliment, segons l’evidència científica.

Quin és el motiu pel qual estan tan de moda els “superaliments”? Són certs els beneficis que se’ls atribueixen?

El ritme accelerat de vida de la població actual, juntament amb la necessitat creixent d’aconseguir un estil de vida saludable, propicia la venda de certs aliments, de complements alimentaris o de dietes miraculoses per aconseguir aquests objectius. Així i tot, hem de dir que els beneficis de totes aquestes pràctiques són limitats perquè:

• Fomenten el consum de certs aliments però en desplacen d’altres i això disminueix la variabilitat d’aliments en l’alimentació i la desequilibra.
• El fet de consumir aquests productes pot crear la falsa seguretat que no cal tenir present altres factors de rellevància que determinen un estil de vida saludable, com pot ser la pràctica d’esport de manera regular, el descans, etc.

La realitat és que el terme “superaliment” s’ha fet viral i, malauradament, els poders que s’han atorgat als aliments en qüestió no són reals.

Com podem identificar els “superaliments”?

Podem reconèixer els “superaliments” perquè se’ls atribueixen:

• gran quantitat i varietat de beneficis
• uns beneficis determinats segons un estudi recent
• una elevada densitat de nutrients (vitamines, fibra, àcids grassos, substàncies antioxidants, etc.) en poca quantitat d’aliment

És necessari que les persones celíaques consumim superaliments?

No, els superaliments en cap cas són imprescindibles per millorar la salut de la població en general, i tampoc en el cas de les persones celíaques. Primer de tot seria necessari que l’entorn científic consensués l’evidència pel que fa als beneficis que s’atribueixen a tots els ‘superaliments’, però a hores d’ara això no és així. Per aquest motiu, no val la pena invertir diners en uns aliments o complements alimentaris que no ens aportaran beneficis addicionals o diferents dels que podríem aconseguir seguint una dieta variada i equilibrada.

Les persones celíaques tenim carències nutricionals, principalment en el moment del diagnòstic, però no per això són necessaris els superaliments. En realitat, el que cal és tenir present en l’alimentació sense gluten són aquestes recomanacions:

• donar prioritat als aliments genèrics,  consumint especialment verdures, fruites i llegums
• optar pels aliments de temporada i, a poder ser, escollir els de proximitat per tal de consumir els productes en el punt òptim de maduresa i obtenir més nutrients, alhora que es contribueix a mantenir la sostenibilitat de l’entorn. Un altre benefici derivat d’aquest sistema de compra és la disminució del preu de la cistella de la compra.
• evidentment es poden consumir aliments com alvocats, quinoa, col kale, llavors, etc. Només cal tenir present que el seu consum no és prioritari ni cal que sigui abundant perquè seguint una dieta equilibrada i variada és suficient per cobrir les nostres necessitats. 

Només en aquells casos en què hi hagi carències nutricionals pot ser necessari afavorir el consum de certs aliments o incloure complements alimentaris, però en aquest casos és recomanable consultar un dietista-nutricionista especialitzat en celiaquia.

BIBLIOGRAFIA

• https://www.5aldia.org/
• Reglamento Europeo (UE) 1169/2011
• Reglamento Europeo (UE) 1924/2006
• Recomendaciones a los consumidores para la comprensión de las declaraciones nutricionales y de propiedades saludables que figuran en el etiquetado de los alimentos. AECOSAN
• El Derecho a la Nutrición. Francisco José Ojuelos. 2018