Cal que hi hagi més conscienciació social perquè millori la qualitat de vida dels infants amb celiaquia, segons un estudi de la EHU

Un nou estudi liderat pel grup de recerca Gluten3S de la Universitat del País Basc (EHU) ha demostrat que un acompanyament nutricional personalitzat i presencial durant el primer any després del diagnòstic de celiaquia en nenes i nens alleuja de manera significativa els símptomes associats a la malaltia, però no condueix a una millora de la qualitat de vida general.

La investigació, publicada recentment, ha acompanyat infants amb celiaquia des del moment del diagnòstic fins a dotze mesos de seguiment. Durant aquest temps, les famílies van rebre informació adaptada sobre la dieta sense gluten, consells personalitzats, tallers de cuina i un suport continu presencial. Això ha generat una dieta més equilibrada i una reducció clara de símptomes físics com la indigestió, la diarrea, el dolor abdominal o l’estrenyiment.

Els resultats indiquen que, després d’un any, la majoria dels símptomes gastrointestinals van disminuir considerablement i els de més alta intensitat van desaparèixer, quedant només símptomes lleus en aproximadament el 90 % dels casos. A més, també van observar-se reduccions en símptomes no intestinals com la dermatitis, les aftes, l’anèmia, els mals de cap i el cansament.

Per què no millora la qualitat de vida?

Tot i aquests avenços en la simptomatologia, l’estudi ha constatat que la qualitat de vida dels infants no va experimentar una millora significativa al llarg de l’any. En una escala on 100 representa la pitjor valoració, els participants van atorgar una puntuació al voltant de 60 tant al principi com al final de l’estudi, la qual cosa reflecteix que els reptes i les barreres socials continuen tenint un impacte important en el seu benestar.

La investigadora Arrate Lasa i el seu equip subratllen que aquest fet posa de manifest que el benestar de les persones celíaques no depèn només del control de la dieta sense gluten, sinó també d’un entorn social més educat i comprensiu. La necessitat de menjar fora de casa, la por al contacte encreuat amb gluten i el desconeixement general sobre la malaltia són factors que afecten emocionalment els nens, les nenes i les seves famílies, provocant sentiments d’aïllament, ansietat i dificultats per socialitzar.

Conclusió i reptes de futur

Els resultats d’aquest estudi reforcen la importància de promoure intervencions nutricionals personalitzades i presencials com a eina per millorar l’adherència a la dieta i alleujar els símptomes en infants celíacs. Tanmateix, per aconseguir una veritable millora en la qualitat de vida, les investigadores apel·len a major sensibilització i educació social sobre la celiaquia i la dieta sense gluten, així com a estratègies de suport psicosocial complementàries al tractament dietètic.

INSTAGRAM