;
  93 412 17 89        info@celiacscatalunya.org                   
Socis ES

L'Associació, més de 40 anys d'història

 
 
 
     La Laura Llagostera, l'Eduardo Castro i el Jordi Canet, tres dels socis fundadors d’SMAP - Celíacs de Catalunya, recorden el seu naixement i aporten documents històrics de com uns pares varen començar a treballar per millorar la qualitat de vida dels seus fills celíacs.
 
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

18 de novembre de 1976. La Laura Llagostera i la Montse Rossell de Gay es dirigeixen a una seixantena de pares de nens que han passat per l’Hospital de Sant Joan de Déu i presenten «Síndrome Malabsortivo».

 

15 d’abril de 1977. Se celebra una primera reunió a la biblioteca de l’Hospital Sant Joan de Déu i es constitueix la primera junta gestora de l’Associació SMAP (Síndrome Malabsortivo Asociación de Padres – el nom fou idea del Dr. Vilar), formada per Miguel Bolart, Montserrat Rossell, Eduardo Castro, Oscar Jordà, Josefa Vera, Luís Bahamonde, Jordi Canet, Maria Pilar Torra i l’Excel·lentíssim Sr. Eugenio Gay, jurista que s’encarrega de la redacció dels primers estatuts de l’associació.

 

21 d’abril de 1977. SMAP queda inscrita al Registro del Gobierno Civil de Barcelona.

 

“Com a metges no podem fer més. Necessitem que els pares es moguin”. Més o menys aquestes van ser les paraules del Dr. Bertrán, del Departament de Gastroenterologia de l’Hospital de Sant Joan de Déu a alguns pares que acabaven de rebre la notícia que les seves filles eren celíaques, fent servir en aquell moment el diagnòstic de ‘Síndrome Malabsortivo’. Es referia que s’associessin per millorar la vida dels seus fills, per fer força a la societat, trobar aliments aptes, informar i donar a conèixer una malaltia desconeguda per a la majoria.

 

La llavor ja estava plantada i el grup de pares conscienciats va anar creixent, en una època on trobar productes sense gluten i poder menjar fora de casa “no era com ara”, recorden. La força i il·lusió dels pares va moure muntanyes, malgrat que algun d’ells van veure com, al final, els seus fills no eren diagnosticats com a celíacs. Va ser el cas de la filla de la Laura (Mery), que “no caminava bé i tenia una luxació de malucs i els suposats símptomes de celiaquia eren fruit d’una intoxicació intestinal” o el petit de sis anys d’en Jordi i la seva difunta esposa la Maria Pilar Torra, la primera presidenta amb SMAP constituït. En Jordi recorda que “pretenent descartar una Fibrosi Quística d’en Jaume, ens varen apuntar que podia ser celíac, però tot va quedar en intolerància a la lactosa”. Menys sort va tenir l’Elisabet, la filla de l’Eduardo Castro qui recorda que “patia celiaquia severa, desnutrició avançada i el desconeixement mèdic de l’època em portava de corcoll. Tot es va precipitar arran d’una vista a l’hospital per trobar remei a una otitis”.

 

La primera junta estava integrada per gent de diferents àmbits i amb ocupacions ben diverses. Les reunions eren setmanals a Sant Joan de Déu. Mentre Eugeni Gay redactava els estatus, el cuiner de professió José A. Bonilla, l'any 1981, escrivia el primer llibre de receptes sense gluten, Cómo preparar alimentos sin gluten. Pasteles, dulces y refrescos, patrocinat per Dietisa, una empresa creada pel Dr. Antoni Puigvert i que va ser la primera empresa col·laboradora d’SMAP.

 

D’altres cercaven ajut a empreses del món de la dietètica i la nutrició. Fins i tot, Jordi Canet es va posar en contacte amb la britànica The Coeliac Society i l'any 1979 va rebre el permís per traduir al castellà The Coeliac Handbock, El Manual del Celiaco. En aquells moments la roda girava amb força i és d’obligada menció l’enorme mural que conserva com un gran tresor Eduardo Castro, ja que “significa l’esquema d’una il·lusió, el projecte d’una associació que havia d’ajudar als nostres fills a créixer sans i sense sentir-se diferents”.

 

El maig de 1979 es va organitzar el primer acte públic a Barcelona per donar a conèixer la celiaquia. La sala d’actes de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona va collir el cicle de conferències El nen malalt en la societat d’avui. La problemàtica del nen malalt crònic.

 

Fa més de quaranta anys es buscava “més informació, diagnòstics més ràpids, idees per cuinar a casa, etiquetatge clar i que menjar fora de casa no fos una aventura”, recorden els tres socis fundadors, conscients que s’ha fet un gran pas endavant però que encara queda camí per recórrer.

 

El primer Pla Estratègic de l'Associació ha esdevingut un dels documents històrics de la nostra entitat.

 

Primer Pla Estratègic de l'Associació    Acta Constitucional de l'SMAP - 1977

       1r Pla Estratègic de l'Associació                   Acta constitucional de SMAP - 1977

 

 

PROPERES ACTIVITATS   

 

ÚLTIMS ESTABLIMENTS ACREDITATS

 

 

INSTAGRAM