La Malaltia Celíaca (MC) és una patologia autoimmune caracteritzada per una atròfia de la mucosa intestinal depenent de la ingesta de gluten. El diagnòstic d’aquesta patologia és complex i ha de basar-se en la presència de simptomatologia clínica, proves serològiques i detecció d’anticossos específics. Malgrat que la majoria de la clínica es manifesta a la zona gastrointestinal també poden aparèixer canvis patològics en la zona oral.
Les manifestacions més recurrents a la cavitat oral són:
- Estomatitis aftosa recurrent
- Lesions hipoplàsiques de l’esmalt
Es poden observar amb freqüència defectes molt específics en el desenvolupament de l’esmalt tant en la dentició temporal com en la dentició permanent, aquesta última amb molta més freqüència. Tot i això, aquests defectes a l’esmalt no tenen per què augmentar el risc de càries si la higiene oral és adequada.
Existeix una diversitat de possibilitats pel que fa a l’aspecte de les lesions, i és determinant per al seu diagnòstic la simetria, ja que s’observa que afecta més als incisius i molars:
- Taquetes de color crema, grogues o marronoses amb una disminució de la translucidesa de l’esmalt
- Defectes estructurals lleus, amb rugositat de l’esmalt i convexitats mínimes
- Defectes importants amb aparició de ranures de profunditats diferents en la superfície
- Defectes severs amb canvis estructurals de morfologia i color.
De la mateixa manera, les carències alimentàries provocades per una dieta inadequada poden impedir el desenvolupament complet de les dents.
Deficiències habituals en pacients celíacs com la vitamina B12 o el ferro solen provocar lesions aftoses recurrents, així com ulceracions, crémor i sequedat de les mucoses i la llengua.
Establir una dieta equilibrada i sense gluten, limitant la ingesta de sucres i substàncies àcides l’abans possible, juntament amb una bona rutina d’higiene oral permet reduir riscos de lesions dels teixits.
Donat que la malaltia celíaca està molt relacionada amb la Diabetes Mellitus tipus 1 és clau establir un diagnòstic precoç que tingui present els signes clínics orals amb la finalitat de prevenir el seu progrés.
Així doncs, és evident que la consulta odontològica forma part essencial en el diagnòstic de la MC, la combinació recurrent dels defectes a l’esmalt i les lesions en la mucosa haurien d’alertar-nos i en conseqüència realitzar les proves complementàries necessàries per a establir un diagnòstic definitiu.
La detecció precoç de la MC és clau per a establir unes pautes d’higiene oral, i de control de les lesions pel que és recomanable dur a terme revisions cada 6 mesos, sobretot en infants amb dentició temporal.
Mitjançant el següent enllaç pots accedir al lloc web d’Instituts Odontològics. https://ioa.es/ca/empreses-i-entitats/promocio-exclusiva-socis-associacio-celiacs-catalunya/
Leave a Reply