Què són les begudes energètiques?
Les “begudes energètiques” no tenen una definició específica en la legislació vigent, però tot i això podem dir que són begudes sense alcohol, que contenen substàncies estimulants i afavoreixen la possibilitat d’evitar o disminuir la fatiga i l’esgotament, a més d’augmentar l’habilitat cognitiva i proporcionar un increment de la resistència física.
En la darrera dècada el consum de begudes amb cafeïna ha augmentat exponencialment. Actualment un informe de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) ha determinat que aproximadament el 30% dels adults (18-65 anys), el 68% dels adolescents (10-18 anys) i el 18% dels nens (3-10 anys) presenten un consum de begudes energètiques elevat, d’entre 4 i 7 litres al mes.
Com hem comentat, en l’àmbit estatal no existeix cap definició o regulació específica en relació amb les begudes energètiques i, com que tenen un elevat contingut de cafeïna o altres substàncies excitants, no poden classificar-se com “Begudes refrescants”. No existeix tampoc una definició específica d’aquest altre tipus de beguda, ja que per exemple en el Codi Alimentari Espanyol s’inclou aquest tipus de begudes com begudes sense alcohol.
El Codex Alimentarius va elaborar el 2001 el Document de debat sobre begudes per a esportistes i begudes energètiques, on s’especifica el següent:
-Amb la denominació de “begudes energètiques” es comercialitzen diversos productes, la composició dels quals pot ser la següent: aigua, sucres o edulcorants, cafeïna, vitamines (del grup B i C) i minerals (sodi, potassi, magnesi), substàncies nitrogenades (carnitina, taurina i aminoàcids) i glucurono-lactona.
-La denominació de “begudes energètiques” no és massa correcta, ja que pot induir a l’error al consumidor, perquè l’aportació energètica és poc significativa. Per això es recomana utilitzar la denominació “begudes estimulants” d’acord amb els efectes que produeixen.
-Es caracteritzen per ser begudes no alcohòliques amb un elevat contingut de cafeïna (entre 70 i 400 mg per litre) i, per tant, tenen un efecte estimulant que provoca al consumidor un estat d’eufòria que li permet mantenir-se actiu durant hores seguides.
-Pel que fa a la presència de carnitina i/o taurina (substàncies nitrogenades) en les begudes, cal dir que no té cap justificació nutricional donat que no són nutrients essencials. Aquestes substàncies tenen una funció complexa en el transport dels àcids grassos i faciliten la seva absorció, però no aporten cap cosa més.
Cada quan les podem consumir?
Recomanacions de l’Organizació de Consumidors i Usuaris (OCU) respecte a les begudes energètiques:
– Consumir-les únicament de manera puntual.
– No barrejar-les amb begudes alcohòliques perquè la combinació pot produir una falsa sensació de control, ja que les begudes energètiques són estimulants i les alcohòliques són depressives.
– No considerar-les refrescos pel seu elevat contingut en cafeïna. Tampoc confondre-les amb les isotòniques o destinades a esportistes.
– Desaconsellar-les totalment en infants, adolescents i embarassades.
Presenten contraindicacions?
Les begudes energètiques no són recomanades per als infants, els adolescents, les dones embarassades, les persones que pateixen ansietat o depressió i les persones amb hipertensió, ja que el consum de cafeïna pot derivar en ansietat, nerviosisme, insomni, angoixa, trastorns gastrointestinals, tremolors i taquicàrdies.
Al Regne Unit, a principis d’aquest 2019, s’ha proposat al congrés fer una consulta pública per legislar la prohibició de la venda de begudes energètiques en infants i adolescents fins als 18 anys. Els ministres anglesos consideren que “tenen la responsabilitat de protegir els infants dels productes que afecten la seva salut i educació”.
Són aptes per a persones celíaques?
Són aptes sempre que duguin el símbol o menció “sense gluten”.
Tant les begudes energètiques com les begudes per a esportistes formen part de la categoria “De Risc” en la Guia d’aliments de l’Associació Celíacs de Catalunya. Per tant, com hem comentat, és imprescindible revisar l’etiquetatge d’aquestes begudes i verificar que contenen la menció o el logo “sense gluten” abans de consumir-les.
De la mateixa manera, tant per a les persones celíaques com per a la població en general, és recomanable seguir les recomanacions de l’OCU i mantenir un consum esporàdic d’aquest tipus de begudes, fins al punt d’evitar-les.
Reclams cridaners i etiquetatge
Aquestes begudes utilitzen reclams cridaners com “te da alas”, “desata la bestia” o “el día tiene 28 horas”, cosa que fa que el consumidor quedi encuriosit per aquests productes.
Respecte a la cafeïna, és obligatori que declarin el contingut de cafeïna (mg per llauna o envàs) en els envasos de les begudes, però sempre figura de forma poc destacada per al consumidor. D’altra banda, la declaració de l’advertència “desaconsellable el consum en infants, embarassades i persones sensibles”, és optativa i en moltes etiquetes no hi apareix.
No són begudes isotòniques o per a esportistes
Les ‘begudes energètiques’ no s’han de confondre amb les begudes isotòniques o per a esportistes. La normativa europea recull, en la Directiva 83/398/CEE, que els aliments adaptats al desgast muscular dels esportistes seran objecte d’una regulació específica que no s’ha publicat. Les “begudes per a esportistes” s’inclouen dins del grup “d’aliments per a esportistes” i es diferencien principalment de les energètiques en el fet que:
-Les begudes per a esportistes tenen una composició àmplia en vitamines, minerals i sucres amb l’objectiu de reposar els electròlits perduts durant l’activitat esportiva.
-Les begudes energètiques tenen una composició amb una elevada quantitat de cafeïna i altres substàncies estimulants.
Bibliografia
- FAO/OMS. Comisión del Codex Alimentarius. Documento de debate sobre bebidas para deportistas y bebidas energéticas. 2001. CX/NFSDU.
- Autoridad Europea de Seguridad Alimentaria (EFSA). Informe sobre bebidas energéticas. 2013. Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición. Noticias.
- Real Decreto 906/2003. Relativo al etiquetado de los productos alimenticios que contienen quinina o cafeína. BOE núm.166.
- Lesniewicz A, Grzesiak M, Zyrnicki W, Borkowska-Burnecka J. Mineral Composition and Nutritive Value of Isotonic and Energy Drinks. Biol Trace Elem Res. 2015.
- Sánchez-Socarrás V, Blanco M, Bosch C, Vaqué C. Conocimientos sobre las bebidas energéticas: una experiencia educativa con estudiantes de secundaria básica de Barcelona, España. Rev Esp Nutr Hum Diet. 2016; 20(4): 263 – 272.
- Organización de Consumidores y Usuarios (OCU). Bebidas energéticas: informaciones y consejos para el consumo. 2013.
Leave a Reply