Investigació, Salut

La neprosina, un enzim en estudi que podria ser una bona eina per tractar la Malaltia Celíaca

Planta Nepenthes Ventrata

Com tots sabem, l’únic tractament per a la Malaltia Celíaca i la Sensibilitat al Gluten/Blat No Celíaca és l’estricta dieta sense gluten. Durant els últims anys, però, són molts els estudis que han estat investigant altres alternatives de tractament per evitar la resposta inflamatòria autoimmunitària generada per la ingesta de gluten en pacients celíacs.

Un estudi del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), per exemple, ha mostrat que una molècula denominada neprosina podria ser capaç de degradar la proteïna gliadina i un dels pèptids (pèptid 33-mer) causants de la Malaltia Celíaca. Els investigadors han mostrat que amb aquest enzim d’origen vegetal segregat per una planta carnívora és possible desenvolupar un fàrmac, administrat per via oral, que neutralitzi el gluten ingerit per una persona celíaca.

Els investigadors han mostrat que amb aquest enzim d’origen vegetal segregat per una planta carnívora és possible desenvolupar un fàrmac, administrat per via oral, que neutralitzi el gluten ingerit per una persona celíaca.

La realitat és que no és la primera vegada que es descobreix un enzim amb la capacitat de degradar el gluten per complet. Avui tenim altres investigacions que estudien aquesta degradació del gluten en format de fàrmac:

Taula 1: Investigacions que estudien la degradació del gluten en format de fàrmac.

Enzima

Origen del enzim

Estudis

AN-PEP

Del fong Aspergillus niger

(2)

Latiglutenasa

Combinació d’enzims del ordi amb enzims de la bactèria Sphingomonas capsulata

(3)

PvP-003

Enzim sintètic inspirat en una proteasa de la bacteria Aliclobacillus sedaiensis

(4)

TAK-062

Enzim endopeptidasa d’origen artificial

(5)

Neprosina

Enzim present al fluid digestiu de la planta carnívora Nepenthes ventrata

Nou estudi (1)

Els mateixos investigadors del CSIC comenten que el potencial de degradació de la neprosina pot ser realment molt alt, a més de complir els requisits essencials per tenir una aplicació clínica real:

  • No és destruïda pels enzims propis de l’estómac humà. El mateix estómac té un pH idoni perquè la neprosina actuï.
  • Si la neprosina destrueix el gluten de l’estómac, el pèptid causant de la malaltia no arribarà a nivell intestinal– duodenal.
  • És capaç de destruir el pèptid 33-mer, un dels pèptids caracteritzats com a més tòxics per a les persones amb malaltia celíaca.
  • No s’ha observat que pugui danyar la paret intestinal ni interferir en l’absorció de nutrients, a més d’inactivar-se després de la digestió.

A partir d’ara als investigadors del CSIC se’ls presenta un nou desafiament, verificar el potencial de la molècula abans de passar a la fase d’assaigs clínics. Segons F. Xavier Gomis-Rüth, investigador del CSIC, “La neprosina té un enorme potencial per ser desenvolupada com a medicament, ja que és molt més activa en condicions extremes a la digestió a l’estómac que altres enzims proteolítics en estudi (com les mencionades a la taula), col·lectivament denominades glutenasas”. 

Des de l’Associació Celíacs de Catalunya, seguirem al cas de totes les notícies que arriben d’aquests nous estudis que ens aporten llum sobre un, més que possible, futur tractament per a la nostra malaltia. Recordem també que no totes les línies d’investigació estan basades en enzims que degraden el gluten, per exemple, un dels estudis en fase clínica més avançat és el PROACTIVE, que utilitza un fàrmac (PRV-015) basat en el mecanisme d’acció d’un anticòs monoclonal, és a dir, un mecanisme immunològic. (6)

Autor: Cristóbal Pérez Sixto. Cap del Departament Tècnic-Científic de l’Associació Celíacs de Catalunya.

 Bibliografia:

  1. Artículo original: Del Amo-Maestro L, Mendes SR, Rodríguez-Banqueri A, Garzon-Flores L, Girbal M, Rodríguez-Lagunas MJ, Guevara T, Franch À, Pérez-Cano FJ, Eckhard U, Gomis-Rüth FX. Molecular and in vivo studies of a glutamate-class prolyl-endopeptidase for coeliac disease therapy. Nat Commun. 2022;13(1):4446. DOI: https://doi.org/10.1038/s41467-022-32215-1
  2. Tack GJ, van de Water JM, Bruins MJ, Kooy-Winkelaar EM, van Bergen J, Bonnet P, Vreugdenhil AC, Korponay-Szabo I, Edens L, von Blomberg BM, Schreurs MW, Mulder CJ, Koning F. Consumption of gluten with gluten-degrading enzyme by celiac patients: a pilot-study. World J Gastroenterol. 2013 Sep 21;19(35):5837-47. DOI: 10.3748/wjg.v19.i35.5837
  3. Murray JA, Syage JA, Wu TT, Dickason MA, Ramos AG, Van Dyke C, Horwath I, Lavin PT, Mäki M, Hujoel I, Papadakis KA, Bledsoe AC, Khosla C, Sealey-Voyksner JA; CeliacShield Study Group. Latiglutenase Protects the Mucosa and Attenuates Symptom Severity in Patients With Celiac Disease Exposed to a Gluten Challenge. Gastroenterology. 2022 Aug 2:S0016-5085(22)00901-5. DOI: 10.1053/j.gastro.2022.07.071.
  4. Asociación de Celíacso y Sensibles al Gluten. Artículo: Un equipo espanyol investiga una nueva teràpia para la enfermedad celíaca. Juan Ignacio Serrano Vela. (Publicado 24/08/2022).
    Link: https://www.celiacosmadrid.org/novedades/noticias/un-equipo-espanol-investiga-una-nueva-terapia-para-la-enfermedad-celiaca/?utm_campaign=21-09-22-nwl-cientifica-no22&utm_medium=email&utm_source=acumbamail
  5. Pultz IS, Hill M, Vitanza JM, Wolf C, Saaby L, Liu T, Winkle P, Leffler DA. Gluten Degradation, Pharmacokinetics, Safety, and Tolerability of TAK-062, an Engineered Enzyme to Treat Celiac Disease. Gastroenterology. 2021 Jul;161(1):81-93.e3. DOI: 10.1053/j.gastro.2021.03.019.
  6. Associació Celíacs de Catalunya. Article: Estudio de investigación PROACTIVE para pacientes celíacos que no responden a la dieta sin gluten. (Publicado 30/03/2022). Link 

Leave a Reply