La colitis microscòpica i la celiaquia

Es coneix la celiaquia com una malaltia multisistèmica amb base autoimmune i crònica que afecta a individus genèticament predisposats principalment a l’intestí prim. Per aquesta raó, degut a que pot afectar a altres òrgans, de forma clínica es poden trobar altres patologies que poden estar relacionades amb la celiaquia, com l’osteoporosi, la diabetis  i altres patologies autoimmunes.

Entre les diferents patologies relacionades amb el sistema digestiu, trobem l’anomenada colitis microscòpica. Aquesta malaltia també afecta a l’intestí prim i està caracteritzada per una diarrea crònica aquosa juntament amb una endoscòpia quasi normal de la mucosa del còlon. Alguns estudis han demostrat la possible relació entre la malaltia celíaca i la colitis microscòpica, per aquesta raó, en aquest article revisarem les conclusions a les que s’han arribat. 

En primer lloc, cal destacar que clínicament s’han descrit dues formes de la colitis, la variant limfocítica i la col·lagenosa.  Com s’ha comentat anteriorment, la simptomatologia de les dues és molt semblant, una diarrea aquosa crònica, juntament amb una mitjana de 6 deposicions diàries. Tot i així, la principal diferència es produeix a nivell endotelial (capa que separa els teixits de la sang) en la que en la colitis col·lagenosa presenta una banda de col·lagen subepitelial que per definició mesura més de 10 µm de gruix.

TRACTAMENT DE LA COLITIS MICROSCÒPICA

L’objectiu principal del tractament de la malaltia és induir una remissió dels símptomes i millorar la qualitat de vida del pacient. Per això s’ha descrit el criteri de Hjortswang, en el qual es defineix la remissió quan hi ha menys de 3 deposicions/dia i  menys d’una d’elles és aquosa.

El primer pas sempre serà eliminar aquells factors que puguin afectar negativament, com ara el consum excessiu de productes amb un alt contingut de sucre, tabac i medicaments com inhibidors de bomba de protons (PPIs), inhibidors selectius de la recaptació de la serotonina (SSRIs) i antiinflamatoris no esteroides (AINES). (1)

Segons l’Associació Americana Gastroenterològica i el Grup Europeu de Colitis Microscòpica es recomana administrar budenoside. En el cas que símptomes persisteixen o no es redueixen, mesalazina.

Cal tenir en compte que en tots els casos el tractament ha d’estar guiat i administrat per personal mèdic professional.

RELACIÓ ENTRE LA COLITIS MICROSCÒPICA I LA MALALTIA CELÍACA

Alguns estudis han demostrat que les dues malalties comparteixen vincles fisiopatològics i la confirmació del doble diagnòstic es pot examinar mitjançant una prova de biòpsia. Un d’aquests estudis el trobem la Universitat de Columbia de Nova York. En el Coeliac Disease Center es van examinar 1009 pacients celíacs dels quals un 4% van resultar amb doble diagnòstic de colitis microscòpica. (2)

Alguns estudis han demostrat que les dues malalties comparteixen vincles fisiopatològics i la confirmació del doble diagnòstic es pot examinar mitjançant una prova de biòpsia.

El conjunt de diferents estudis va comportar trobar la possible associació entre les dues patologies. Concretament, aquesta relació és deguda a un conjunt compartit de gens HLA-DQ, els quals expliquen el solapament epidemiològic de la celiaquia i la colitis microscòpica. (3) Com ja s’ha mencionat, en pacients amb colitis microscòpica és freqüent la inflamació de l’intestí prim i a vegades pot ser causada per una atròfia de les vellositats de forma parcial o total.  Aquests resultats es van confirmar en un estudi portat a terme en diferents hospitals com l’Hospital Universitari Mútua Terrassa i l’Hospital Sant Joan de Déu a Esplugues de Llobregat. Es van identificar 59 pacients diagnosticats amb colitis microscòpica. En tots ells es van investigar els haplotips HLA-DQ2 i HLA-DQ8, la immunoglobulina IgA i els anticossos transglutaminasa tTGA. A més es van realitzar biòpsies endoscòpiques en el duodè. En els pacients que presentaven un dany histològic, se’ls va aplicar i monitorar una dieta sense gluten. Els resultats van demostrar l’associació de la variant colitis limfocítica degut a la presència dels al·lels heterodímers DQ2/DQ8. (4) (5)

A QUINA CONCLUSIÓ S’HA ARRIBAT?

Els pacients diagnosticats amb colitis microscòpica i malaltia celíaca cursen una vida clínica difícil i prolongada. A més, és possible que presentar una de les malalties pugui afectar el curs clínic de l’altra. En conseqüència, els estudis i els professionals sanitaris han arribat a un acord conforme un pacient recentment diagnosticat amb malaltia celíaca serà més susceptible de poder patir alguna patologia gastroenterològica com la colitis microscòpica.

Des de l’Associació de Celíacs de Catalunya, es recomana acudir al professional gastroenteròleg de referència en el cas que els símptomes intestinals persisteixin.

BIBLIOGRAFIA

(1) Miehlke S, Madisch A, Kupcinskas L, et al. Budesonide is more effective than mesalamine or placebo in shortterm treatment of collagenous colitis. Gastroenterology 2014;146:1222–30

(2) Green, P. H. R., Yang, J., Cheng, J., Lee, A. R., Harper, J. W., & Bhagat, G. (2009). An Association Between Microscopic Colitis and Celiac Disease.

https://doi.org/10.1016/j.cgh.2009.07.011

(3) Aziz M, Haghbin H, Khan RS, et al. Celiac Disease Is Associated with Microscopic Colitis in Refractory Cases in Adults: A Systematic Review and Meta-Analysis of Observational Studies.

(4) Kafil TS, Nguyen TM, Patton PH, Macdonald JK, Chande N, Mcdonald JWD. Interventions for treating collagenous colitis. Cochrane Database Syst Rev. 2017;2017(11). doi:10.1002/14651858.CD003575.PUB6/FULL

(5) Fernández-Bañares, F., Esteve, M., Farré, C., Salas, A., Alsina, M., Casalots, J., Espinós, J., Forné, M., & Viver, J. M. (2005). Predisposing HLA-DQ2 and HLA-DQ8 haplotypes of coeliac disease and associated enteropathy in microscopic colitis. European Journal of Gastroenterology & Hepatology, 17(12), 1333–1338. https://doi.org/10.1097/00042737-200512000-00011