La celiaquia i la seva associació amb els trastorns de la conducta alimentària. Dra. Nancy Babio

En el marc del II Simposi sobre Celiaquia i Dieta Sense Gluten, la Dra. Nancy Babio, Llicenciada en Nutrició per la Universitat de Buenos Aires, Doctora per la Universitat Rovira i Virgili i Presidenta del Col·legi Dietistes-Nutricionistes de Catalunya posà el focus en la celiaquia i la seva associació amb els trastorns de la conducta alimentaria (TCA), ja que diversos casos de TCA han estat reportats en malalts amb celiaquia, suggerint que els TCA podrien ser una comorbiditat associada a la malaltia celíaca.

En primer lloc, la Dra. Babio va exposar els diferents trastorns de la conducta alimentària i va fer incidència en què és important tractar-los de forma precoç, ja que en el 50% dels casos de risc els TCA continuen dos anys més tard.

Factors de risc per desenvolupar un TCA:

• La insatisfacció corporal.
• La personalitat o la psicopatologia: baixa autoestima, rigidesa, perfeccionisme, pensament polaritzat, depressió major, distímia, trastorn d’ansietat, etc. Aquests factors no es té clar si precedeixen el TCA o apareixen després.
• Els factors socioculturals: impacte dels mitjans, ideal de bellesa i èxit lligat a estar prim. La població diana són dones adolescents.
• La dieta: les dietes severes i molt estrictes predisposen a desenvolupar un TCA.

Els pacients celíacs també han de formar part de la població diana en la detecció precoç del trastorn de la conducta alimentària. Per quin motiu? Alguns autors (Zerwas S, 2017. Marild K, 2017. Hedman A, 2018. Conviser JH, 2018) han suggerit que els trastorns de la conducta alimentària podrien ser una comorbiditat associada a la malaltia celíaca.

Hi ha diversos factors que en pacients celíacs podrien desencadenar un TCA:

• La restricció alimentària que suposa seguir una dieta sense gluten genera una focalització permanent en els hàbits alimentaris.
• Si la dieta no és equilibrada pot generar una conducta d’afartament, cosa que genera ansietat per no controlar el que s’està menjant i segueix amb una conducta purgativa. I, si es repeteix el cicle (restricció, afartament i compensació), es tracta d’un TCA.
• La restricció alimentària permanent d’aliments amb gluten comporta un canvi en els comportaments alimentaris i la percepció de la imatge corporal.
• Augment de pes després del diagnòstic en iniciar la Dieta Sense Gluten.
• Símptomes de depressió en pacients celíacs associats a la preocupació pel pes i la formació corporal.
• L’infradiagnostic de malaltia celíaca pot precipitar a tenir un TCA.

Encara que s’han descrit alguns casos clínics de pacients amb celiaquia i anorèxia nerviosa, bulímia i altres trastorns de la conducta alimentària, hi ha pocs estudis epidemiològics que hagin avaluat aquestes associacions.

La Dra. Babio presentà la prevalença de la malaltia celíaca en pacients amb TCA, segons dos estudis:

• La prevalença de malaltia celíaca en pacients amb TCA (anorèxia nerviosa) és de 0,6-6,1%. Per tant, hi ha un lleuger augment de la prevalença respecte a la població en general. (Basso MS, et al. Eur J Pediatr. 2013;172(2):261-3; Nacinovich R, et al. Neuropsychiatr Dis Treat. 2017;13:1211-1214)
• La prevalença de TCA en pacients amb celiaquia: 5% (Karwautz A, et al. Psychosomatics 2008; 49:399-406; Pynnönen PA, et al. Psychosomatics. 2004;45(4):325-35; Wotton CJ, et al. Int J Eat Disord. 2016 ;49(7):663-72)

Tot i que hi ha fortes associacions entre la celiaquia i els TCA, no és possible determinar si aquestes són causals.

Seguidament, la Dra. Babio presentà els resultats de diversos estudis que analitzen el vincle entre els trastorns de la conducta alimentària i la malaltia celíaca:

• Segons l’estudi “Eating Disorders in Adolescents with Celiac Disease: Influence of Personality Characteristics and Coping, realitzat a 259 noies adolescents, les pacients amb malaltia celíaca i TCA eren les de major edat, sovint no complien amb la seva dieta, tenien un índex de massa corporal (IMC) superior i majors nivells de depressió.
• Segons l’estudi “Risk of Eating Disorders in Patients With Celiac Disease”, realitzat a 98 noies amb malaltia celíaca i 98 controls (cas-control), es va determinar que:
  • L’única diferència significativa fou que els casos de pacients celíacs tenien major prevalença de pares o mares amb TCA.
  • Tot i que només es va veure un major risc de TCA en noies majors de 13 anys, les proves de cribratge no van trobar diferències clares entre casos i controls.
  • Són necessaris més estudis que puguin demostrar aquesta possible relació.
  • Es recomana als professionals de la salut que incorporin una eina de cribratge per identificar precoçment aquests pacients de risc.
• L’estudi Celiac Disease and Anorexia Nervosa: A Nationwide Study, realitzat a 17.959 noies amb malaltia celíaca i 83.379 controls, va trobar una associació positiva entre malaltia celíaca i anorèxia nerviosa, tant abans com després del diagnòstic de celiaquia.
• El recent estudi Bidirectional relationship between eating disorders and autoimmune diseases, realitzat a 2.500.000 persones amb malalties autoimmunes i 83.379 controls, va trobar una associació bidireccional entre les dues classes de malaltia, que indica que el diagnòstic d’una augmenta el risc de l’altra, especialment en dones. A més, determinà que les malalties gastrointestinals autoimmunes, com la celiaquia, tenen una relació bidireccional amb l’anorèxia nerviosa i altres trastorns de l’alimentació.
• Finalment, segons els resultats de l’estudi Are children with chronic illnesses requiring dietary therapy at risk for disordered eating or eating disorders? A systematic review, les malalties cròniques pediàtriques poden afectar la salut mental del nen i una dieta terapèutica restrictiva s’associa a un major risc de TCA.

La Dra. Babio, en concloure la ponència, recordà que es necessiten més estudis per demostrar aquesta relació, però va incidir en què és important que els metges i pediatres ja ho tinguin present per fer test de cribratge a la consulta.

Vídeo de la ponència: