La promesa dels enzims que degraden el gluten
Actualment, l’única opció segura per a les persones amb celiaquia és seguir una dieta estrictament sense gluten. No obstant això, diversos assaigs clínics (1) han explorat el potencial de certs enzims per degradar el gluten en el tracte digestiu abans que aquest provoqui una reacció immune a les persones amb celiaquia.
Un exemple destacat és l’enzim ALV003, estudiat en assaigs clínics (2) PubMed ID: 23895874), que combina dues proteases capaces de descompondre les proteïnes del gluten en pèptids menys immunogènics. Els resultats preliminars d’aquests estudis han estat prometedors pel que fa a la seguretat i reducció de danys intestinals en grups controlats de pacients. Tot i així, cap d’aquests medicaments ha assolit encara l’aprovació per part d’autoritats com l’EMA (European Medicines Agency) o la FDA (Food and Drug Administration).
De la investigació al mercat: una transició preocupant
Tot i que els estudis clínics han mostrat resultats preliminars interessants, la realitat és que cap dels assaigs ha completat amb èxit les fases necessàries per a la seva aprovació com a medicaments. Malgrat això, hem detectat que algunes d’aquestes formulacions, o versions similars, s’estan comercialitzant a través de webs online com a complements alimentaris (3).
Aquestes pràctiques poden posar en risc la salut de les persones amb celiaquia, ja que aquests productes no estan sotmesos als mateixos controls estrictes que els medicaments. A més, sovint les declaracions publicitàries d’aquests complements poden ser enganyoses, suggerint que poden permetre el consum de gluten de forma segura, una afirmació que no està avalada per l’evidència científica.
Aquestes pràctiques poden posar en risc la salut de les persones amb celiaquia, ja que aquests productes no estan sotmesos als mateixos controls estrictes que els medicaments.
El problema dels complements alimentaris
Els complements alimentaris no requereixen els mateixos nivells de validació que els medicaments. Això significa que la seva eficàcia i seguretat no està garantida. Un article publicat a World Journal of Gastroenterology (4) subratlla que moltes d’aquestes formulacions tenen poca o cap capacitat per degradar pèptids immunogènics en condicions reals del sistema digestiu humà.
A més, el consum d’aquests productes pot generar una falsa sensació de seguretat, fent que les persones amb celiaquia s’exposin involuntàriament al gluten, amb el consegüent risc de danys intestinals i altres complicacions derivades de la malaltia celíaca.
El consum d’aquests productes pot generar una falsa sensació de seguretat.
La importància del rigor científic
Des de l’Associació Celíacs de Catalunya volem recordar que qualsevol nou tractament per a la malaltia celíaca ha de basar-se en una evidència científica robusta i estar aprovat per les autoritats sanitàries competents. La venda de productes sense el suport d’estudis concloents és irresponsable i posa en risc la salut de les persones afectades.
Consells per als consumidors
- Consulta sempre amb un professional sanitari: abans de consumir qualsevol producte que asseguri que pot ajudar a gestionar la malaltia celíaca, és essencial consultar un metge, dietista-nutricionista especialitzat o la pròpia associació de celíacs.
- Desconfia de les afirmacions exagerades: si un producte anuncia que “permet consumir gluten de forma segura”, cal ser escèptic. No hi ha cap tractament aprovat que permeti a les persones amb celiaquia consumir gluten sense risc.
- Revisa l’origen del producte: Els productes adquirits a través de webs online poden no complir les normatives de seguretat i etiquetatge que exigeix la Unió Europea.
El futur dels enzims en el tractament de la malaltia celíaca
Tot i els desafiaments actuals, el camp de la recerca en enzims que degraden el gluten és prometedor. Els investigadors continuen treballant per superar les limitacions tècniques i garantir que qualsevol nou tractament sigui segur i efectiu.
Un exemple interessant de la utilització d’enzims per gestionar problemes alimentaris és la lactasa, utilitzada per les persones amb intolerància a la lactosa. Aquest enzim permet degradar la lactosa en el sistema digestiu, fent que sigui més fàcil de tolerar. No obstant això, hi ha diferències fonamentals entre la intolerància a la lactosa i la malaltia celíaca. Mentre que la lactasa actua de manera efectiva en un problema d’intolerància no immune, la malaltia celíaca és un trastorn autoimmune complex, i les proteïnes del gluten poden provocar reaccions sistèmiques fins i tot en petites quantitats. Per tant, l’ús d’enzims per degradar el gluten és molt més complicat i exigeix un nivell de seguretat i eficàcia científicament validat, que encara no s’ha assolit. (5)
Mentrestant, des de l’Associació Celíacs de Catalunya seguirem defensant els drets del col·lectiu i vetllant perquè es compleixin els estàndards més alts de seguretat alimentària.
Autor: Cristóbal Pérez Sixto. Responsable del Departament Tècnic de l’Associació Celíacs de Catalunya.
Bibliografía
- König J, Holster S, Bruins MJ, Brummer RJ. Randomized Clinical Trials on Gluten-Degrading Enzymes as a Treatment for Celiac Disease: A Systematic Review of the Literature. 2019 Oct 11;11(10):2394. doi: 10.3390/nu11102394. PMID: 31618850; PMCID: PMC6835941.
- Lahdeaho ML, Kaukinen K, Laurila K, Vuotikka P, Koivurova OP, Karja-Lahdensuu T, Marcantonio A, Adelman DC, Mäki M. Safety and efficacy of ALV003, a novel protease therapy in patients with coeliac disease. Gastroenterology. 2013 Aug;145(2):409-17.e3. doi: 10.1053/j.gastro.2013.05.041. PMID: 23895874.
- Icon Salut. (2024, 30 abril). HSN Glutenzymes: Enzims digestius especialitzats per a una millor digestió del gluten. Recuperat de https://iconsalud.es/2024/04/30/hsn-glutenzymes-enzimas-digestivas-especializadas-para-una-mejor-digestion-del-gluten/
- Harahap, Z. C. S., Amin, M. M., & Effendy, E. (2019). Phantom Pain Limb: A Case Report in a Soldier – Theory and Therapy. Open Access Macedonian Journal of Medical Sciences, 7(16), 2691–2694. https://doi.org/10.3889/oamjms.2019.413
- Koning, F. (2015). Celiac disease: Quantity matters. Nutrients, 7(8), 6983–6995. https://doi.org/10.3390/nu7085315
Leave a Reply