El Defensor del Poble insta a Hisenda a estudiar una deducció fiscal per compensar les despeses de la cistella de la compra a les persones celíaques.

El Defensor del Poble va presentar l’estudi “La situació de les persones amb malaltia celíaca a Espanya” que dirigeix 22 recomanacions a 59 organismes de les administracions estatal i autonòmica per millorar la vida de les persones que sofreixen aquesta malaltia crònica l’únic tractament de la qual possible és seguir una dieta sense gluten. L’objectiu de l’estudi és animar a la recerca de la malaltia, divulgar la importància dels diagnòstics, la necessitat de l’especialització mèdica, donar a conèixer les necessitats i els costos en productes alimentosos d’aquestes persones, i, en molts casos, les dificultats a les quals s’enfronten per seguir la seva dieta.

La Institució ha demanat garantir l’accés als aliments sense gluten en condicions de seguretat. Així, ha recomanat polítiques de suport a les empreses d’hostaleria i restauració perquè ofereixin menús adaptats a les necessitats de les persones amb malaltia celíaca o amb altres al·lèrgies i intoleràncies alimentàries.

Una de les recomanacions que realitza el Defensor del Poble està dirigida a la Secretaria d’Estat d’Hisenda, a la que insta a realitzar un estudi sobre la possibilitat d’establir una deducció a la quota diferencial de l’impost sobre la renta de les persones físiques. O un increment del mínim personal i familiar, per compensar les necessitats econòmiques associades a la malaltia celíaca. Recorda que, la despesa que tenen les famílies a les quals algun membre pateix de celiaquia, no està compensada a l’actual configuració de l’impost amb el mínim personal i familiar. Matisa l’agravi comparatiu remarcant que la renta disponible no és la mateixa que la dels que no han de suportar un sobrecost per tractar la malaltia.

Tanmateix, el Defensor del Poble ha instat al Ministeri de Sanitat a definir un marc de prestacions sociosanitàries per a les persones amb malaltia celíaca i ha demanat a les Comunitats Autònomes que coordinin mesures de compensació per a aquells pacients als quals el tractament integral suposa un increment de costos econòmics. La institució també considera necessari estudiar deduccions fiscals per compensar les exigències econòmiques associades a la celiaquia.

Actualment l’únic tractament de la celiaquia és el seguiment d’una dieta estricta sense gluten de per vida. El llindar de seguretat de gluten per un celíac és de 20 parts per milió (20 ppm), que és el que es considera que un producte és lliure de gluten. No existeixen graus de celiaquia, per tant tots els celíacs sense exempció, tinguin sistematologia externa o no, en consumir una quantitat superior a 20 ppm de gluten veuran danyades les seves vellositats intestinals i per tant tindrà a llarg termini conseqüències severes per la seva salut.

Estudis comparatius revelen que al nostre país els productes sense gluten són un 273% més cars que els que contenen aquesta proteïna, actualment ni els governs de Catalunya ni d’Espanya ofereixen cap tipus de bonificació ni subvenció a les famílies celíaques amb pocs recursos, a diferència de la majoria dels països europeus que atorguen ajudes directes o indirectes als malalts celíacs per fer front al sobre cost del producte sense gluten, que són de fet la seva única medicina. Al nostre país fer front a la desviació de més de 1.000 euros anuals a la cistella bàsica de la compra (només productes bàsics) recau única i exclusivament en el malalt i els seus familiars.

Val a dir que en el cas de les al·lèrgies alimentaries no hi ha un increment de preus perquè el producte sigui sense els altres al·lèrgens (ou, api, marisc, llet, etc..) cosa que si passa amb els productes sense gluten, ja que en el cas dels productes específics sense gluten es requereix per la fabricació un increment de costos RD+I importants per la indústria per aconseguir l’elasticitat i esponjositat que confereix el gluten a altres formulacions que no en continguin i a més assegurar l’absència de contaminació creuada.

Accés a l’estudi “La situació de les persones amb malaltia celíaca a Espanya”