El cost d’una dieta sense gluten

La dieta sense gluten només està indicada en aquelles persones que pateixen patologies relacionades amb el gluten: la celiaquia, la sensibilitat al gluten/blat no celíaca i l’al·lèrgia als cereals que el contenen. En tots tres casos és imprescindible seguir la dieta de manera estricta i durant tota la vida.

El gluten manca de valor nutricional, però és utilitzat com auxiliar tecnològic aportant esponjositat i elasticitat a les masses en gran part dels productes processats. Per retirar-lo de l’elaboració de productes específics com per exemple el pa, la pasta, brioixeria, entre d’altres, és necessari substituir-lo per altres matèries primeres que, generalment, són minoritàries i per tant més costoses elevant així el preu de venda del producte final.

En els últims anys, la venda de productes sense gluten ha crescut de forma exponencial. Es calcula que s’ha multiplicat per cent. És cert que ara hi ha més diagnòstics de persones celíaques que abans, però no només es deu a aquesta qüestió. De fet, en anteriors articles de l’Associació, es va esmentar la tendència preocupant per part de persones que segueixen la dieta sense gluten sense haver obtingut un diagnòstic de malaltia celíaca o que la segueixen per “moda”.  

L’evolució de la indústria alimentària ha permès el desenvolupament de diversos tipus de productes específics sense gluten, però, tenen un cost elevat en comparació amb productes alimentaris destinats a la població en general, cosa que origina  un increment en el preu de la cistella de la compra bàsica per a persones celíaques. Recentment s’ha publicat una nova Norma, el Reial decret llei 1/2021, de 19 de gener, on s’inclou el col·lectiu celíac dins de “persones vulnerables” i aquest termini, abans relacionat només amb el poder adquisitiu, ara també inclou altres factors.

Anualment, la Federación de Asociaciones de Celiacos de España (FACE) publica un “Informe de Preus ” en el que estudia la despesa extra que suposa per una persona celíaca seguir la dieta sense gluten.

En l’informe 2021 s’observa que una família amb una persona celíaca entre els seus membres (prenent com a base una dieta de 2000 a 2200 kcal) pot veure incrementada la despesa a la cistella de la compra en 19,47€ a la setmana, 77,89€ al mes, 934,69€ a l’any i en 1.070,19€ si compren en supermercats regionals en relació amb una altra família de la població general.

Taula 1. Diferència en els preus de la compra amb i sense gluten, amb caràcter setmanal, mensual i anual.

Font. Informe de preu sobre l’increment de la cistella de la compra de les persones celíaques (FACE, 2021).

LA DIFERÈNCIA ENTRE LA CISTELLA DE LA COMPRA DE PRODUCTES AMB I SENSE GLUTEN ES SITUA EN 934,69€/ANY.

A més, durant la pandèmia COVID19, el cost elevat dels productes específics sense gluten, sumat a la baixa disponibilitat que podria existir en alguns establiments i les restriccions de desplaçament ocasionades han repercutit negativament en el poder adquisitiu i la situació econòmica del col·lectiu celíac.

Per això, el 20 de novembre del 2020 des de l’Associació Celíacs de Catalunya es demanava a les forces polítiques que incloguessin una esmena d’addició a l’articulat dels Pressupostos Generals de l’Estat, per a la rebaixa del tipus impositiu de l’IVA al 4% per als productes específics per a celíacs.

ELS PRODUCTES ESPECÍFICS AMB MAJOR DIFERÈNCIA DE PREU SÓN EL PA RATLLAT, LES MAGDALENES I LES GALETES DE XOCOLATA SEGUITS PER LES FARINES, EL PA I ELS PASTISSOS.

Amb l’objectiu de promoure un estil de vida saludable, des de l’Associació recomanem al col·lectiu celíac realitzar una dieta “sense gluten” alhora que variada i equilibrada seguint les recomanacions d’alimentació recollides en “El Plato para Comer Saludable”, dissenyat per l’Escola de Salut Pública de Harvard, i el “Triangle de la Salut”.  

Una dieta sense gluten variada i equilibrada ha de tenir com a base principal els productes que per naturalesa no contenen gluten com les fruites, verdures, carns, peixos, ous, llet i cereals aptes (arròs, blat de moro, quinoa, etc.) i que els productes específics siguin consumits de forma ocasional. Les recomanacions per a una dieta vegetariana i sense gluten serien semblants: menjar fruita i verdura en abundància, escollir fonts de proteïna vegetal i greix de qualitat i beure abundant aigua. En tots dos casos  no hem d’oblidar l’exercici físic.

ELS ALIMENTS QUE NO CONTENEN GLUTEN PER NATURALESA SÓN MÉS SALUDABLES, MÉS SEGURS I MÉS BARATS.

Productes alternatius als productes processats sense gluten:

BIBLIOGRAFIA

FACE. (2021). Las restricciones de movilidad elevan a 1.070€ la diferencia de la cesta de la compra sin gluten para consumidores celiacos. FACE. Disponible en: https://celiacos.org/las-restricciones-de-movilidad-elevan-a-1-070e-la-diferencia-de-la-cesta-de-la-compra-sin-gluten-para-consumidores-celiacos/

Encinas Velasco, I. (2019). Análisis del proceso de decisión de compra de consumidores celiacos. Disponible en: 

https://repositorio.comillas.edu/xmlui/bitstream/handle/11531/28727/Tfg-Encinas%20Velasco%2c%20Irene.pdf?sequence=1&isAllowed=y

Estévez, Virginia, & Araya, Magdalena. (2016). La dieta sin gluten y los alimentos libres de gluten. Revista chilena de nutrición, 43(4), 428-433. Disponible en: https://dx.doi.org/10.4067/S0717-75182016000400014

Tudó, P., & Expósito, D. (2020, 7 de desembre). Piden rebajar el IVA de los alimentos sin gluten: “Ni ser celíaco es una elección, ni comprar sin gluten un capricho”. NIUS.

Disponible en: https://www.niusdiario.es/salud-y-bienestar/piden-rebajar-iva-alimentos-gluten-ser-celiaco-no-eleccion-comprar-capricho_18_3052620343.html

Foschia, M., Horstmann, S., Arendt, E. K., & Zannini, E. (2016). Nutritional therapy–Facing the gap between coeliac disease and gluten-free food. International journal of food microbiology, 239, 113-124. Disponible en: https://doi.org/10.1016/j.ijfoodmicro.2016.06.014