Diabetis i malaltia celíaca

La malaltia celíaca (MC) és una malaltia multisistèmica de base autoimmune que es dóna en pacients genèticament predisposats, induït per la ingesta de gluten i que provoca atròfia de les vellositats de l’intestí prim afectant la capacitat d’absorbir els nutrients dels aliments.

Les persones celíaques tenen major susceptibilitat de presentar altres malalties autoimmunitàries, com la Diabetis Mellitus tipus I (DM1). En aquest sentit, cal destacar que si bé la prevalença de la malaltia celíaca (MC) se situa entorn de l’1% de la població general, aquesta prevalença s’incrementa fins entre un 5% i un 6% en pacients amb diabetis tipus I, segons cita el Protocol de Diagnòstic Precoç de la Malaltia Celíaca, publicat el 2008 pel Ministeri de Sanitat.

Les persones celíaques tenen major susceptibilitat de presentar altres malalties autoimmunitàries, com la Diabetis Mellitus tipus I (DM1)

Tant la MC com la DM1 es donen a conseqüència de la interacció entre una predisposició genètica i factors ambientals, els quals encara no són del tot coneguts. Es considera que en totes dues malalties el gen HLA és la causa d’un 40-50% de la susceptibilitat genètica.

Donada aquesta forta associació, la DM1 és factor de risc de patir celiaquia, i es recomana a les persones que pateixen DM1 que es facin proves de la celiaquia un cop diagnosticades i si aquestes són negatives, cada tres anys durant els deu anys següents al diagnòstic.

Es recomana a les persones que pateixen Diabetis Mellitus tipus I que es facin proves de la celiaquia

INTRODUCCIÓ A LA DIABETIS MELLITUS

La diabetis mellitus és una malaltia que es caracteritza per l’augment dels nivells de glucosa en sang, perquè el pàncrees no fabrica insulina.

La Diabetis mellitus de tipus 1 (DM1) o diabetis mellitus insulinodependent (DMID) és el tipus de diabetis que s’associa amb la celiaquia. Acostuma a aparèixer en la infància, l’adolescència i la joventut i ho fa d’una manera brusca. Això fa que el tractament i el control diari sigui molt diferent segons l’edat en què el pacient fa el debut. A més, es pot agreujar ràpidament si no s’aplica el tractament adequat i s’ha d’injectar insulina des del diagnòstic. En aquest cas, el pàncrees presenta una ràpida i progressiva pèrdua de la capacitat per produir insulina, que és l’hormona que fa que la glucosa entri a les cèl·lules.
Diabetis mellitus de tipus 2 (DM2) o diabetis mellitus no insulinodependent: aquest tipus de diabetis acostuma a manifestar-se a partir dels 40 anys. Pot passar desapercebuda durant força temps, cosa que dificulta el diagnòstic i el tractament precoços. En aquest cas, està molt condicionada per factors de tipus hereditari i estil de vida inadequat, com ara el sedentarisme, l’obesitat o fumar, entre d’altres. La DM2 es caracteritza per estar lligada a una resistència a la insulina per part de l’organisme. No existeix un vincle establert entre la DM2 i la malaltia celíaca (MC).

EFECTES D’UNA DIETA LLIURE DE GLUTEN EN LA DIABETIS

L’únic tractament existent per a la malaltia celíaca és la dieta sense gluten, que ha de realitzar-se de manera estricta durant tota la vida una vegada diagnosticada la malaltia, ja que aquesta patologia ara com ara no té cura.

Un diagnòstic que combina la malaltia celíaca juntament amb la diabetis de tipus 1 confirma que les restriccions a la dieta seran majors i, conseqüentment, més complicades. Es confirma que només el 59% dels pacients amb ambdues patologies compleixen una dieta lliure de gluten, mentre que aquells pacients els quals només són diagnosticats amb celiaquia s’adhereixen a la dieta lliure de gluten amb un 78%.

Un diagnòstic que combina la malaltia celíaca juntament amb la diabetis de tipus 1 confirma que les restriccions a la dieta seran majors i, conseqüentment, més complicades

L‘objectiu d’intervenir dietèticament en la diabetis de tipus 1 és mantenir els nivells de glucosa i pressió arterial en sang estables. Per això, es recomana incorporar hidrats de carboni amb un índex de glicèmia baix, és a dir, incorporar aliments que no incrementin els nivells de glucosa en sang.

En una dieta lliure de gluten aquest pas podria ser un obstacle si la basem en productes manufacturats, ja que els productes específics per celíacs solen tenir un alt índex de glicèmia, el qual incrementarà, en conseqüència, els nivells de glucosa en sang. Val a dir, però, que evitar el gluten no implica deixar de portar una dieta sana i equilibrada, principalment perquè són els productes lliures de gluten per naturalesa en els quals els pacients celíacs-diabètics han de basar la seva alimentació i són els més saludables.

Els pacients celíacs-diabètics han de basar la seva alimentació en productes lliures de gluten per naturalesa

DES DE L’HOSPITAL SANT JOAN DE DÉU RECOMANEN:

Escollir en primer lloc els aliments sense gluten.
Calcular la quantitat d’hidrats de carboni. Per això, és necessari aprendre les necessitats de cada pacient i calcular les etiquetes nutricionals. A la pàgina web de l’hospital es disposa d’una calculadora d’hidrats de carboni.

D’altra banda, es recomana:

Tenir en compte els hidrats de carboni totals, no els sucres.
Basar l’alimentació en productes no processats i potenciar el consum de fruites, llegums i verdures.
Realitzar exercici físic programat i adequat, ja que ajuda a controlar els nivells de glucosa en sang.

DIAGNÒSTIC EN CELÍACS ASIMPTOMÀTICS

Com s’ha comentat en altres articles del blog, la malaltia celíaca pot presentar una gran varietat de símptomes. En el cas d’aquells pacients diabètics i celíacs (asimptomàtics) es reforça i és necessari que s’adhereixin amb urgència a un tractament de dieta sense gluten. Aquest fet és degut a que les complicacions vasculars seran més greus quan s’associa la malaltia celíaca amb la diabetis de tipologia 1.

L’ASSOCIACIÓ DE DIABETIS DE CATALUNYA

A causa de l’estreta relació entre la MC i la DM1, l’Associació de Diabètics de Catalunya, principal representant de la diabetis mellitus en l’àrea de Catalunya i l’Associació Celíacs de Catalunya vam signar un conveni de col·laboració en el que s’han establert una sèrie d’avantatges com l’aplicació d’un descompte del 25% sobre la quota general dels socis que siguin membres d’ambdues entitats. Mitjançant aquest acord de col·laboració es permet treballar conjuntament amb l’objectiu de millor la qualitat de vida i el benestar de les persones celíaques amb diabetis de tipus 1.

PÀGINES WEB DE REFERÈNCIA

– Associació de Diabètics de Catalunya

– Hospital Sant Joan de Déu