Desmentint mites sobre el peix de piscifactoria

Com ja vam explicar en l’article “Peix, marisc i mol·luscs, què hem de saber els celíacs?”, el peix és una de les principals fonts proteiques que ha de formar part de la dieta d’una persona celíaca, per això és necessari desmentir certs mites sobre una de les principals fonts d’obtenció d’aquest aliment, l’aqüicultura i piscifactoria.

En els últims anys la creixent demanda globl de productes alimentaris de procedència aquàtica, sans i nutritius, ha generat un repte al qual només ha estat possible fer-hi front sumant l’aqüicultura a la pesca. Dues activitats que seguiran de la mà com a mínim en les pròximes dècades. (1)

L’aqüicultura es defineix com el conjunt d’activitats, tècniques i coneixements de criança d’espècies aquàtiques vegetals i animals.

L’any 2013 la producció aqüícola en piscifactories va superar a la producció pesquera. En el 2015 la producció aqüícola va suposar un 53,1% de la producció mundial de peixos, mariscos i mol·luscos; respecte al 46,9% que representà la producció pesquera. Com veiem en la següent imatge, l’explotació de l’aqüicultura en l’àmbit mundial ha crescut exponencialment des de la dècada dels 90, fins al dia d’avui. (1)(2)(3)

Il·lustració 1. Evolució de la producció d’aqüicultura i pesca mundial en el període 1950-2015 (FAO). (1) Imatge de www.apromar.es 

Parlant en termes econòmics, la producció a escala mundial ascendeix a 107.064 milions d’euros (M €). Al capdavant es troba la Xina amb una producció aqüícola de 63.378 M€, seguit de l’Índia, Indonèsia, Xile, Vietnam i Noruega, que és el primer país europeu (país no membre de la Unió Europea), amb 4.659 M€. (1)(2)(3)

A la Unió Europea, Espanya és l’estat membre amb una major producció aqüícola (407 milions d’euros) seguit del Regne Unit i França. (1)

Principals explotacions aqüícoles a Europa

Les principals espècies aqüícoles que trobem en tot el territori europeu són el musclo (conreat especialment a Espanya), el salmó de l’Atlàntic (conreat en països Nòrdics, sobretot a Noruega), i la truita arc de Sant Martí (conreada principalment a Noruega i Turquia). (1)

Principals explotacions aqüícoles a Espanya

La principal espècie produïda és el musclo amb un total de gairebé 5000 granges de producció en tota la Península. El llobarro d’aqüicultura és la segona espècie més conreada, sent la Regió de Múrcia el principal productor. La tercera espècie és l’orada d’aqüicultura, sent les zones costaneres de València i Múrcia on es troben les principals explotacions. La quarta espècie és la truita arc de Sant Martí, conreada en 200 granges d’aigua dolça en tota la Península. En el Top 5, trobem el rèmol criat en la zona costanera del Mar Cantàbric (principalment Galícia). (1)

S’alimenten aquests peixos amb grans quantitats de pinsos i medicaments? (4)

La realitat és que els peixos de piscifactoria únicament s’alimenten amb pinsos medicamentosos i medicaments veterinaris que garanteixen una producció lliure de paràsits i bacteris marins.

Les espècies cultivades en les quals s’utilitzen majors quantitats de medicaments són els salmons i les truites arc de Sant Martí, ja que són espècies molt susceptibles als virus dels biomes aquàtics. D’altra banda, en les explotacions de mol·luscos (musclos) no s’administren pinsos ni medicaments, ja que s’alimenten del fitoplàncton de l’ecosistema marí en el qual es troben. (1)

Aleshores, les persones consumim antibiòtics sense adonar-nos-en?

La resposta és no. A principis d’aquest 2019, la Comissió Europea va aprovar dos reglaments per regular l’administració de medicaments i pinsos, redactant una llista de 304 de medicaments entre els quals s’inclouen vacunes (51%) i antibiòtics (29%) i en menor percentatge antimicrobians, antiparàsits, hormones, sedants i anestèsics. Totes aquestes substàncies estan autoritzades per l’Agència Europea del Medicament i la comunitat científica considera que són segurs sense tenir cap efecte sobre el consumidor final, sempre que s’administrin dins de la normativa. (4)

La realitat actual és que aquests medicaments administrats únicament podrien afectar el consumidor final en l’hipotètic cas que consumíssim les seves entranyes (el fetge principalment), ja que no s’acumulen als músculs (la part que ens mengem). Així i tot, diferents plataformes ecologistes denuncien que l’ús d’aquests productes està canviant els llits marins i propicia que diferents soques de bacteris marins patògens estiguin desenvolupant resistència als antibiòtics emprats i, d’aquesta manera, poden arribar actius al consumidor final. (5)

Tenen Anisakis els peixos de piscifactoria? (6)(7)

L’any 2011 la Comissió Europea, recolzant-se en els estudis de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), va considerar que el risc d’infecció amb larves d’anisakis en peixos d’aqüicultura és insignificant, sempre que no es modifiquin les pràctiques de producció.

Estatalment, el Reial decret 1420/2006 obliga a tots els establiments a congelar el peix 48 hores abans de servir-lo, sigui per consum cuinat o en cru, amb la condició d’inactivar les larves d’anisakis. Les Associacions Empresarials d’Aqüicultura demanden un canvi en aquesta norma, recolzats en la resolució de la Comissió Europea, amb la petició de què es derogui aquesta obligació de congelar els peixos de piscifactoria.

Com diferenciar el peix de captura salvatge del peix de piscifactoria?

En l’etiqueta dels peixos, ja sigui en la peixateria com en el peix envasat, és d’obligatòria declaració els “Mètodes de producció”, els quals són quatre:

– capturats o extractius

– capturats en aigua dolça

– de cria, aqüicultura o piscifactoria.

– marisqueig

Ilustració 2. Exemple d’etiqueta de peix que ens podem trobar en la peixateria. Imatge de canyonsdelmaresme.cat.

En conclusió i a manera de reflexió, en un futur pròxim els peixos i mol·luscos de piscifactoria seran un dels grups d’aliments més segurs i representaran un dels pilars bàsics de la dieta equilibrada de qualsevol persona.

 

BIBLIOGRAFIA

1. Asociación Empresarial de Acuicultura de España (APROMA. Informe: La Acuicultura en España 2017. Disponible en: apromar.es
2. Gentry R. et al. Mapping the global potential for marine aquaculture. Nature Ecology & Evolution. September 2017. 01: 1317-1324. Disponible en: DOI: 10.1038/s41559-017-0257-9
3. Lucas J. Quick Guide: Aquaculture. Current Biology Magazine. 2015. 25:1057-1069. Disponible en: https://www.cell.com/current-biology/fulltext/S0960-9822(15)00955-0
4. Federación Española de Agrupaciones de Defensa Sanitaria de Acuicultura (FEADSA). Reglamentos sobre medicamentos veterinarios y piensos medicamentosos: importantes avances para el sector de la acuicultura. 2019. Disponible en: http://www.ipacuicultura.com/
5. Arijo Andrade S. La Acuicultura: una actividad muy alejada de la sostenibilidad. El ecologista nº43. 2005. Disponible en: http://acuiculturaenaccion.pbworks.com/f/Acuicultura_Salva+Arijo.pdf
6. Peñalver J. et al. Programa de vigilancia sobre anisakis en pescado de acuicultura de la Región de Murcia. XII Congreso Nacional de Acuicultura. 2010. Disponible en: http://www.seacongresos.org/
7. WEB: La Comisión Europea considera todos los pescados de acuicultura libres de anisakis. [Internet]. Disponible en: http://www.mispeces.com