Tenir celiaquia condiciona les teves cites o és un filtre per trobar la persona adequada?
A l’hora de l’enamorament influeixen diversos factors, l’atracció física, compartir similituds, la química…, és un procés subjectiu que depèn d’una combinació de factors, però quin paper hi juga un diagnòstic de celiaquia?
Hem parlat amb tres persones associades de l’entitat amb malaltia celíaca o sensibilitat al gluten no celíaca i ens han explicat com ha influït en les seves relacions amoroses.
La Marta, 36 anys, diagnosticada de celiaquia des d’entrada la vintena, afirma que “indicar que tens celiaquia a una possible parella, t’ajuda a veure ràpidament si la persona té un interès genuí per tu, de seguida vol aprendre i implicar-se”. Comenta que “sempre és millor informar de seguida que tens celiaquia, ja que qui t’estimi ho entendrà, ho respectarà i voldrà que estiguis bé”.
En una ocasió, en el moment d’una ruptura, entre diversos motius, li van posar d’excusa el fet de no poder anar a menjar a qualsevol lloc. Això la va perseguir durant un temps fins que en tornar a tenir cites va veure que era una excusa més, no una raó en si, ja que totes les cites que va tenir mostraven atenció i interès, preguntant i adaptant-se. “Quan hi ha interès, no hi ha problema amb el gluten”.
“Quan hi ha interès, no hi ha problema amb el gluten”.
A les aplicacions de cites, a part d’altres característiques, sempre indicava que no menjava gluten, cosa que donava peu a parlar de la celiaquia. A banda, “a les primeres cites pot ser que costi donar explicacions al personal de sala d’un restaurant o cafeteria, però ens hem d’apoderar i no tenir vergonya”.
Actualment, està en una relació amb una persona que no té celiaquia i que des del primer dia ha estat molt atent amb la dieta sense gluten, atenció que s’ha fet extensible a la seva família. El sogre de la Marta es va fer soci de l’Associació Celíacs de Catalunya per estar ben informat sobre la malaltia i poder seguir bé els protocols en matèria d’alimentació sense gluten apta per a persones amb celiaquia. Això sí que és implicar-se!
L’Albert, sensible al gluten no celíac, de 30 anys, explica que “encara manca molta sensibilització sobre la malaltia i la primera reacció de la persona amb la qual t’has citat acostuma a indicar-te el nivell de coneixement que té sobre la celiaquia i la sensibilitat al gluten no celíaca”. Tot i ignorar què significa, les parelles que ha tingut sempre han estat obertes a escoltar, aprendre i ajudar. Afirma que “la situació amb una possible relació de parella és la mateixa que amb els amics, els reals són els que es preocupen per tu i la teva salut”.
Fa un temps, va sortir amb una persona que habitualment menjava fora de casa i com que a la zona on vivien hi ha molt poques opcions d’establiments segurs, sovint s’havia d’endur la carmanyola per mantenir la salut. “Trobar restaurants aptes depenent d’on visquis és el que és complicat, per això, m’adapto sense posar en risc la meva salut”.
Per la seva part, l’Anna, de 26 anys, diagnosticada de celiaquia des de ben petita, explica que, a banda de la dificultat de trobar restaurants segurs, la celiaquia no ha interferit en les seves relacions de parella. A l’haver tingut un diagnòstic tan precoç, està acostumada a lidiar amb la falta d’opcions i té recursos.
En l’àmbit íntim, tots tres coincideixen que a l’hora de fer petons és important un mínim d’higiene si la parella ha menjat gluten, que no hi hagi restes de menjar, i si ha pres una beguda amb gluten, com a mínim glopejar aigua.
Tenir o no parella és una decisió personal, però en el cas que et decideixis per començar a tenir cites, la celiaquia no hauria de ser un impediment, en tot cas un filtre més que t’indicarà si aquella persona amb la qual t’estàs citant és l’adequada per tu.
*Per mantenir la privacitat de les persones citades a l’article hem utilitzat pseudònims.
Leave a Reply